cinema catal� . caT
Notícies anteriors
BRAVE, L'HERONA VALEROSA DE PIXAR TREPITJA FORT TAL COM EL SEU NOM INDICA

Des de la meravellosa Toy Story, el segell del fams flexo o llum articulada posava d'acord a crtica i pblic amb cada nova estrena, aconseguint xits comercials - els seus tretze ttols han aconseguit el nmero u a la taquilla dels EUA - amb pellcules que han marcat lpoca daurada dels estudis Pixar, unes millors que altres per sempre superiors a la mitjana.

Els anuncis de la preqela de Monstres SA i la seqela de Buscant en Nemo, unit al rumor que hi podria haver una quarta part de Toy Story, van despertar la sospita de que el talent i la imaginaci dels animadors de Pixar estava flaquejant. Afortunadament per, Brave (Indomable) de Mark Andrews, Brenda Chapman i Steve Purcell, s la prova tranquillitzadora duna continutat creativa.

El projecte de Brave es va anunciar al mn lany 2008, llavors es va proclamar que constaria dun to ms fosc i madur que els films anteriors, titulant-se provisionalment The Bear and the Bow i suposant una novetat per Pixar en diversos sentits: el seu primer conte de fades amb la seva primera protagonista femenina i de la m de la seva primera directora.

Posteriorment, per, es va modificar el ttol i Brenda Chapman - autora de la idea original, inspirada en la relaci amb la seva filla - va ser substituda pel debutant Mark Andrews - codirector de One Man Band amb Andrew Jimnez, curtmetratge danimaci nominat a l'Oscar - qui ms endavant comptaria amb la collaboraci de Steve Purcell, productor de Rataouille.

La protagonista de la histria s Mrida, la filla gran del rei Fergus i la reina Elionor, una jove hbil de l'arc, indomesticable i vida d'aventures que somia amb viure grans idillis. Un personatge que colpeja amb fora els fonaments de l'arquetip de princesa que Disney porta modelant durant tota la seva histria i de la qual aqu en prescindeix.

L's del 3D estereoscpic resulta ms que agradable, dotant de bellesa animada a unes meravelloses Highlands i augmentant la realitat de l'acci. La cinta gaudeix dun acurat disseny de personatges, una abonable integraci del moviment i uns fantstics matisos tan de llum com de textures. Tot aix sumant-hi un lgid moviment de les expressions facials i dun radiant pl-roig de la protagonista.

Allunyant-se de l'exageraci i lextravagncia dels personatges, aquest prodigi de lanimaci ens mostra, a travs duna tercera dimensi nigromntica, un mn harmnic on el dibuix gestat per semiconductors ens recorda que lanimaci tridimensional s capa tamb dintroduir-nos a films de caire histric i pic, permetent a lespectador degustar cada pxel com si dun fresc medieval en moviment es tracts.

Des dels seus comenaments amb Toy Story (John Lasseter, 1995), Pixar ha demostrat una inquietud artstica que va ms enll de l'entreteniment per a la quitxalla, en gran part per la profunditat que adquireixen moltes de les seves pellcules al submergir-se en l'exploraci de mitologies, algunes infantils (Toy Story, Monstres SA) altres no tant (Wall-E, Up) des d'una ptica tan reflexiva com imaginativa.

Si b a nivell argumental les histries de Pixar solen estar tallades pel mateix patr (moralitats sobre la superaci personal envers les limitacions inherents al propi sser), el que realment destaca de la filmografia de l'estudi s la frescor en les idees que planteja a l'hora de donar un pas ms enll a travs daquestes mitologies, per desenvolupar aventures de tall tradicional amb un segell d'identitat genu i creatiu.

Brave, seguint aquesta lnia de revisionisme mitolgic, s'escuda en el context de les llegendes celtes per convertir l'heroi en una figura terrenal, en un ambicis exercici de convertir l'pica sublim dels relats d'aventures en un triomf quotidi, per no menys gloris, i s que el film suposa tamb un viatge significant per a mare i filla, dues persones que no es coneixen i comprenen per que aprenen a fer-ho.

s Brave, per tant, una petita lli de vida sobre la importncia de la famlia i d'escoltar a l'altre, mentre bones dosis d'humor i msica inunden largument. Lapartat slapstick far les delcies dun pblic adult per ms aviat infantil, qui, sens dubte, gaudir de les animalades, dels personatges toscos, de les trompades i les hilarants dosis de clowns amb kilt.

De tota manera, el revisionisme lcid i adult que Brave fa sobre l'pica heroica no arriba a l'excellncia d'algunes de les seves predecessores i s que encara que la cinta conservi l'essncia i l'esperit del disseny de producci i animaci dels estudis, per moments dibuixa una trama massa lineal i no tan arriscada, probablement degut al pblic majoritari al qual va dirigit.

Cal destacar la important tasca pel que fa a la banda sonora, a crrec de Patrick Doyle, un clssic de grans produccions de Hollywood que ja disposa en el seu currculum de films dindole pica com Harry Potter i el calze de foc, Eragon o Hamlet. Lescocs aporta unes dosis d'aerfons i emoci necessries per l'acci i el desenvolupament del film.

Amb gui de Mark Andrews, Steve Purcell, Brenda Chapman i Irene Mecchi, Brave s el contrapunt d'un prleg genial, digne de nou dels altars de la Pixar amb un segon acte que xoca de manera convencional pel seu desenvolupament. Per moments s com si tallssim per la meitat lsnack de Pixar i passssim al caramel de Disney, de Mrida a Rapunzel en un obrir i tancar dulls.

Fins i tot sense trencar motlles, Brave transcendeix la rutinria pica que ven el triler per configurar un relat ms intimista del que s'esperava, que (salvant distncies dramtiques i culturals) s'acosta ms a l'esperit d'El viatge de Chihiro (2001), de Hayao Miyazaki, que a la llaminadura dubtosament feminista amb que Hollywood acostuma a sedar-nos.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 723

Una crtica dric Antonell

28 d'agost de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Bona peli. No s la millor de Pixar per brilla per la seva senzillesa, s com una pedra que han anat polint fins a convertir-la en una esfera perfecte.
Melindru de la plana28-08-2012

Pixar continua deixant el llist alt i els hi perdonararem si en les segents pellicules no el deixa tant alt, s impossible que cada dos anys fagin una obra mestra.
Madalena de la Plana28-08-2012

Totalment d'acord en que te un punt ms madur i estic contents que alg tamb hagi vist com s'acosta (salvant les disncies) les influncies de Miyazaki.
Xuxu de la Plana28-08-2012

Doncs a mi sincerament m'ha decebut potser per les bones crtiques prvies. L'acostumada excellncia formal no ha estat suficient per suplir un gui unvocament infantil i sense xispa. Miyazaki queda molt lluny.
Atticus F.28-08-2012

Per acabar m'agradaria felicitar el disseny de personatges, que sn un fart de riure, realment em pixava ( de pixar) de riure.
Cigrons de la Plana28-08-2012

Es constata que la Pixar ha perdut molta fora i poder d'imaginaci. Brave s la ms fluixa fins ara...
Rufus28-08-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small