cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL FESTIVAL DE SANT SEBASTI MANT UNA MARCADA LNIA ASCENDENT

El director Javier Rebollo ha retornat a la secci oficial del Festival de Sant Sebasti desprs dobtenir la Conxa de Plata al millor director per La mujer sin piano lany 2009 amb un estrany i paradoxal film, El muerto y ser feliz. Es tracta duna histria crepuscular protagonitzada per un malalt terminal que sescapa del seu hospital carregat amb dosis de morfina per palliar els dolor i que es podria adscriure al format narratiu de les road movies. Un personatge moribund que enceta un cam sense dest per carreteres secundries dArgentina i que ser acompanyat per una dona dincerta procedncia que safegeix al viatge convertint-se ambds en una estranya parella de soledats compartides.

Aquest film esquiu i inclassificable juga la carta cinfila ms autoconscient amb una dedicatria a la Filmoteca dUruguai aix com la presncia del no actor protagonista de la cinta La vida til (2010, Federico Veiroj) rodada precisament en les entranyes daquesta Filmoteca com a mn en extinci. El film usa el recurs duna veu en off omnipresent que subratlla o informa del que est passant i que pot arribar a estabornir lespectador si no fos que comena a produir-se dissociacions entre el que sexplica i el que es veu. Aquesta veu narradora externa condueix latenci de lespectador vers els territoris de la confusi i la incertesa ja que tot es comena a qestionar i es posa en dubte el que sest veient.

Javier Rebollo segueix fidel el seu rumb marcat per all arriscat mentre fuig dels camins trepitjats de la convencionalitat. El director imprimeix tamb un toc irnic i sarcstic, creant moments surrealistes en una autntica comdia dels absurds, que desestabilitza el propi relat. La veu narradora de la qual sembla que cal desconfiar i aquest enfocament carregat dhumor negre acaba imposant un clima de distanciament amb el que sexplica.

Una pellcula que sescapa del com i deposita una memorable interpretaci de Jos Sacristn que es mou entre el patetisme, la tendresa i la dignitat dels caiguts al interpretar un assass a sou que no recorda el nom de la seva primera vctima. Un personatge al llindar de la desaparici que deambula per geografies de la buidor.

La tercera cinta espanyola presentada a competici en aquest primer temps de joc del festival donostiarra, El artista y la modelo de Fernando Trueba, ens ha deparat una grata sorpresa i ha collocat aquesta cinta en blanc i negre entre el nodrit paquet de pellcules a tenir en compte en el palmars. Desprs de Blancanieves de Pablo Berger tamb en blanc i negre, la cinta de Fernando Trueba que est parlada majoritriament en francs s la segona pellcula mostrada en el festival basc que forma part del paquet de tres pellcules don ha de sortir la candidata espanyola als Oscar.

Desprs de la pellcula danimaci Chico y Rita, Fernando Trueba du a terme un nou rebrec formal i filma una depurada i emotiva histria protagonitzada per un escultor estancat que retroba la inspiraci i les ganes de treballar grcies a una refugiada catalana en la Frana ocupada pels alemanys. Una cinta que reflexiona amb emoci sobre la creaci artstica, la recerca de lideal de la bellesa o la quimera de la perfecci i que assoleix moments francament preciosos i trasbalsadors.

Es percep un cant encs a la naturalesa, la qual envolta el taller del vell escultor i serveix de marc per diferents sessions de treball, com a font primera de formes i tamb proporcionadora de textures i matries. Per sobretot es reflecteix la complexitat i densitat duna relaci entre creador i model que transcendeix lestricte tracte professional per descobrir lamor o el desig que neix en lartista davant lesclat corporal duna joventut exultant.

Al capdavall, una notable pellcula carregada de lirisme i bons moments cinematogrfics que reposa sobremanera en la interpretaci fascinant i plena de matisos que aporta el veter actor francs Jean Rochefort en el seu paper descultor entregat a labsolut de lart mentre el mn est en flames.

En aquesta bona lnia qualitativa que ha marcat linici del Festival basc cal sumar-hi lesplndida cinta del francs Franois Ozon Dans la maison feta a partir de lobra de lespanyol Juan Mayorga El Chico de la ltima fila. De moment es tractaria de la pellcula ms estimulant de tota la competici grcies als seus jocs constants entre realitat i ficci a travs dun relat sobre la intrusi dun jove humil en una casa de classe mitjana a la recerca dun entorn familiar que no coneix. Un relat conformat pels escrits seriats dun jove estudiant que entrega al seu professor de literatura desvetllant la seva curiositat.

El noi presenta redaccions interrompudes que estimulen el desig de saber ms coses encomanant el plaer per la creaci i la fabulaci mentre salimenta tamb el desig dun espectador absolutament entregat a la ficci delers de seguir nous girs narratius. Una pellcula sorprenent i brillant que reflecteix lapassionant procs descriptura de la ficci que mai esgota la prpia superfcie del que sexplica provocant sempre noves expectatives i aportant diferents relectures del que sha vist.

Un relat que acaba de forma senzillament magistral desembocant en un relat en abisme que sobra i es bifurca en noves i impensables direccions sempre al gust de la imaginaci de linteressat.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de Dans la maison


lectures: 577

Joan Millaret Valls

25 de setembre de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small