cinema catal� . caT
Notícies anteriors
L'IRANI BAHMAN GHOBADI REMUNTA UNA JORNADA DE FESTIVAL DE SERVEIS MNIMS

El director irani Bahman Ghobadi repeteix a Sant Sebasti per tercera vegada desprs dentrar a formar part del particular olimp del festival per haver guanyat en dues ocasions la Conxa dOr grcies a Las tortugas tambin vuelan (2004) i Half moon (2006). La presentaci de la seva darrera proposta Rhino season en un festival sota serveis mnims per la jornada de vaga general al Pas Basc daquest dimecres 26 ha anat acompanyada dalguns desajustos que han acabat de donar un toc ben atpic a aquest indit dia de festival.

El vell amic del festival Bahman Gobhadi estava empipat per una primera projecci duna cpia del seu film que no era la definitiva, tot i que desprs sha resol en passis segents amb una altra cpia que, la veritat, tampoc diferia massa de la primera. Ms enll de les oposades recepcions que ha obtingut aquesta pellcula de Bahman Ghobadi entre pblic i crtica, la seva projecci va anar acompanyada del moment ms estellar duna jornada de comeros tancats i ciutat aturada. I s que la sessi va comptar amb la presncia de lactriu protagonista, lesplendorosa actriu italiana Monica Bellucci.

El retorn del desterrat
El film Rhino season explica la histria dun poeta kurd-irani empresonat amb la seva dona desprs de la caiguda del Sha de Prsia sota el rgim de Jomeini. El poeta s alliberat el 2010 desprs de prop 30 anys a la pres per anys abans shavia informat de la seva mort i la gent visitava la seva tomba. Un film comproms i dedicat explcitament als presos poltics del rgim islamista actual i que neix tamb dun estat dnim del director irani marcat pel seu propi exili.

Aquest film carregat de lirisme i democi, de tristesa i de bellesa, de tragicitat i de futur, recrea la tortuosa, sublim i finalment impossible relaci del poeta i la seva dona. Un recorregut discontinu que combina diferents temps narratius per retratar labans de la detenci, el propi captiveri i la posada en llibertat per separat de la parella. Una histria damor que ser embrutada per un tercer element que trastoca la situaci i provocar un daltabaix irreparable, el xofer de la dona, un futur membre del rgim islamista integrista enamorat della i actua per ressentiment i desig de possessi.

Un film protagonitzat per un personatge desterrat, que retorna duna falsa mort, un home mut i que deambula com absent a la recerca de la seva dona que ara viu amb dos fills a Estambul. Una pellcula farcida de smbols i moments onrics com una pluja de tortugues o la presncia dun manada de rinoceronts que busquen illustrar els versos del poeta recitats per una veu en off. El film fa gala duna preponderncia de passatges aqutics connectats entre si, cels grisos i xop de melancolia com les estampes de lhome sol davant del mar. Un film ple bellesa ultratjada, de rostres que perviuen en altres, de rostres vells que es fusionen com el de lassetjador i el poeta que ara no s ning i que retorna dels morts. Un film poc apreciat per que per a un servidor atresora un extens catleg dels millors moments de tot el certamen fins el moment.

La culpa
La secci oficial va deixar una cinta discreta daquelles que acostumen a abundar en un festival tan irregular com el de Sant Sebasti. Ens referim al film The dead and the living de la directora austraca Barbara Albert que senfronta per ensima vegada als fantasmes del passat per culpa del nazisme en un confortable entorn familiar sense aportar gaireb res de nou.

Leix vertebrador daquest viatge inicitic al sempitern sentiment de culpa que arrosseguen els alemanys s una joveneta alemanya que comena a indagar en la vida del seu avi ja que descobreix que va participar como a SS en un camp de concentraci durant la 2 Guerra Mundial. Sorgeixen els sempiterns sentiments contraposats de sempre que es mouen entre la condemna i la comprensi, el cstig i el perdo.

Una recerca en qu acaben involucrat tamb el seu propi pare que va optar per fer la vista grossa, per mirar endavant sense posar el retrovisor que li mostrs una generaci compromesa amb el nazisme com reflecteix el personatge de lavi, el qual no experimenta cap mena de penediment malgrat ser testimoni datrocitats esborronadores.

Tenim la sensaci de que la pellcula no arriba enlloc i acaba per estendre un mantell de comprensi i disculpa general apostant per la reconciliaci de tots els membres del clan familiar. Una opci respectuosa per el greu problema de la pellcula rau en el dibuix inconstant i vague de la noia i les seves histries amatries colaterals que dispersen el gruix de la trama aix com els desplaaments per estats com Romania o Polnia seguint el rastre de lavi de forma aleatria i desordenada.

Telenovella a la xinesa
Dins la secci oficial es va colar la cinta xinesa All apologies dEmily Tang la qual ha passat amb ms pena que glria per culpa duna aposta pel fullet modern de maternitats creuades. Una parella perd el seu nic fill en un accident en qu estava implicat un ve tamb casat i amb una filla. Emportat per un impuls extrem de desig de reparaci del fill perdut, el pare de la famlia viola a la dona del conductor sinistrat perqu li doni un fill que la seva prpia dona no pot tenir perqu li diu que el dia abans shavia fet una lligadura de trompes.

Malgrat que tot sembli portat al lmit per satisfer una passi reparadora ms aviat masclista i de sotmetiment de la dona, la coherncia i la versemblana es perden tamb enmig dun guirigall en qu personatges importants desapareixen descena deixant autntics esvorancs en la narraci. Finalment podrem salvar els mobles si sutilitza el film com a document sociolgic o com a retrat dun pas en transformaci encara que tot els elements ens acompanyen al terreny relliscs del culebrot ms estripat.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 620

Joan Millaret Valls

28 de setembre de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small