cinema catal� . caT
Notícies anteriors
HEGEMONIA FRANCOESPANYOLA EN EL PALMARS DEL 60 FESTIVAL DE SANT SEBASTI

La present edici 60 Festival Internacional de Cinema de Sant Sebasti ha estat marcada per lallau de celebracions farcides de glamur i ress popular aportades pels actors homenatjats amb els Premis Donostia com Ewan McGregor, Tommy Lee Jones, John Travolta o Dustin Hoffman. Aquesta proliferaci dastres rutilants ha vingut acompanyada tamb per una presncia forassenyada de cinema comercial nord-americ com no shavia vist mai fins ara en el certamen basc bsicament en una secci com Perles daltres festivals que quasi converteixen en un calaix de sastre. Lxit del festival ha vingut tamb referendat per una nombrosssima presncia de pblic a les sales i grcies a una programaci a concurs que ha aconseguit aixecar el nivell de discreci caracterstic que sarrossegava danys en.

Cal apuntar el pes de les produccions espanyoles i franceses en un repartit palmars que posa de manifest per els transvasaments dun cinema obertament transfronterer on es dissolen per absolut les fronteres per mitj de les coproduccions internacionals. Noms cal assenyalar al respecte, per illustrar aix de les nacionalitats diludes, que entre els films guardonats trobem el film de Fernando Trueba El artista y la modelo que ha estat rodat en francs i amb tcnics tamb francesos, que el film de Javier Rebollo El muerto y ser feliz ha estat rodat a Argentina, que la pellcula En la casa del Franois Ozon pren com a punt de partida una obra de lespanyol Juan Mayorga o que el director francs Laurent Cantet ha rodat en angls i amb coproducci canadenca Foxfire.

El film triomfador del certamen donostiarra ha estat En la casa de Franois Ozon beneficiat amb la Conxa dor a la millor pellcula i premi del jurat al millor gui atorgat tamb a Franois Ozon per ladaptaci dEl Chico de la ltima fila de Juan Mayorga. Una brillantssima pellcula que transmet la fascinaci i el plaer del lector o lespectador absolutament entregat als mecanismes de la ficci i la creaci. Un film esplndid, sorprenent i estimulant que reflecteix lapassionant procs descriptura de la ficci que mai esgota la prpia superfcie del que sexplica provocant sempre noves expectatives i aportant diferents relectures del que sha vist. Un relat que acaba de forma senzillament magistral desembocant en un relat en abisme que sobra i es bifurca en noves i impensables direccions sempre al gust de la imaginaci de linteressat.

La Conxa de Plata a la millor direcci va ser per Fernando Trueba qui a El artista y la modelo sembla recobrar el crdit perdut a Sant Sebasti sobretot per culpa d El baile de la Victoria. Un important guard que rescabala a Fernando Trueba pel seu cuidat film fet en blanc i negre en qu reflexiona sobre lart i lofici de lartista en la Frana ocupada. Un film sobre el paper inspirador de la naturalesa que reflecteix sobretot la complexitat i densitat duna relaci entre creador i model que transcendeix lestricte tracte professional per descobrir lamor o el desig que neix en el vell escultor davant lesclat corporal duna joventut exultant. Al capdavall, una notable pellcula carregada de lirisme i bons moments cinematogrfics que reposa sobremanera en la interpretaci fascinant i plena de matisos que aporta el veter actor francs Jean Rochefort en el seu paper descultor entregat a labsolut de lart mentre el mn sesfondra per la 2 Guerra Mundial.

El premi especial del jurat va ser per The attack del libans Ziad Doueiri en qu es retrata lestat dincredulitat dun cirurgi rab confortablement integrat en la societat jueua quan descobreix que la seva dona cristiana sha immolat en un atemptat sucida que ha causat prop duna dotzena de morts en un caf jueu. Del xoc inicial, el marit passa a la indagaci de les persones i els ambients que han fet possible que a la seva dona se li girs el cervell. Aleshores sendinsa en un laberint familiar, religis i nacional que acabar posant a prova tamb el seu propi encaix dins de la societat jueva. Una recerca de motius, causes i determinacions per acabar atrapat en una xarxa complexa i contradictria de pensaments i sensacions.

La pellcula del reincident director irani Bahman Ghobadi exiliat a Turquia Rhino season ha estat guardonada amb el premi a la millor fotografia per Touraj Aslani que fa una feina majscula en aquest bell i lric film sobre el desterrament i labsncia dun poeta kurd-irani empresonat durant prop de 30 anys. Una pellcula farcida de smbols i moments onrics com una pluja de tortugues o la presncia dun manada de rinoceronts que busquen illustrar els versos del poeta recitats per una veu en off. El film fa gala duna preponderncia de passatges aqutics connectats entre si, cels grisos i xop de melancolia aix com estampes desoladores de lhome sol davant del mar. Un film ple de la bellesa ultratjada que aporta Monica Bellucci, de rostres que perviuen en altres, o de rostres vells que es fusionen com el de lassetjador i el del poeta que ara no s ning i que sembla retornar del mn dels morts.

La Conxa de Plata a la millor actriu va ser entregada ex-aequo per a la radiant i magntica actriu Macarena Garca que fa de Blancanieves en el film de Pablo Berger i Katie Coseni pel seu paper a Foxfire del francs Laurent Cantet. La coproducci amb capital catal Blancanieves, que va aconseguir tamb el Premi Especial del Jurat, trasllada el conte clssic dels germans Grimm a limaginari andals dels anys 20 amb una fotografia en blanc i negre, format de cinema mut i una espectacular banda sonora simfnica dAlfonso de Vilallonga que s'hauria emportat, si exists, el premi a la millor msica. Un film que hauria pogut disputar perfectament el premi de la millor fotografia pel seu prodigis s duna estilitzada fotografia que imita la textura del cinema silent. Una elegant revisitaci de la histria de la dissortada Blancaneus i la de la seva cruel madrastra, prfidament interpretada aqu per Maribel Verd, una infermera trepa, una autntica arpia que es casar amb un torero ric i impedit per escalar socialment mentre fa la vida impossible a la filla del fams torero.

Mentre que la jove actriu canadenca Katie Coseni destaca en un film coral cosit de personatges femenins a Foxfire a lesdevenir la veu narradora de la histria dun grup de noies irades que formen part dun grup associatiu autoanomenat com el ttol de la cinta per defensar-se de lentorn masclista i classista de la Nord-Amrica dels anys de postguerra. Un grup de noies que sorganitza sota codis de germandat i tamb com a grup agitador que remou conscincies i posa en qesti la societat hipcrita i puritana del moment per subvertir-la. Un revulsiu retrat de grup que evolucionar pel cam incert i desconegut de la deriva radical que representar una fractura evident entre un abans i un desprs.

I la Conxa de Plata al millor actor va recaure en Jos Sacristn pel seu paper en el film El muerto y ser feliz dun director gens convencional com Javier Rebollo que ja ha participat en altres ocasions en el festival basc. Aquest film amb participaci catalana grcies a la productora Eddie Saeta de Llus Miarro sha vist reconegut a ms amb el premi de la crtica internacional. Una pellcula que sescapa del com i deposita una memorable interpretaci del premiat Jos Sacristn que es mou entre el patetisme, la tendresa i la dignitat dels caiguts al interpretar un assass a sou que no recorda el nom de la seva primera vctima. Un personatge al llindar de la desaparici que deambula per paisatges argentins convertits en geografies de la buidor.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena del film guanyador, Dans la maison (En la casa)


lectures: 601

Joan Millaret Valls

1 d'octubre de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small