cinema catal� . caT
Notícies anteriors
HOLMES REVISITAT

No hi ha dubte que des que lany 1887 lescocs Sir Arthur Conan Doyle va crear el detectiu Sherlock Holmes, aquest personatge sha convertit en un autntic icona popular i cultural. A ms de la infinitat daparicions literries, teatrals, radiofniques, en cmics, jocs de taula, sries de TV..., el cinema aviat va adonar-se del seu potencial, i ja lany 1900 va fer-se la primera aproximaci flmica a linquil del 221 de Baker Street. Desprs lhan seguit un nombre incomptable de cintes, algunes fins i tot amb la collaboraci del mateix Conan Doyle; i noms com Basil Rathbone o Peter Cushing, han quedat per sempre ms lligats al nostre imaginari del personatge.

La darrera aparici en pantalla gran ha vingut de la m del controvertit Jos Lus Garci, amb el seu Holmes & Watson. Madrid Days. Admirador confs del personatge i de moltes de les seves adaptacions, especialment de La vida privada de Sherlock Holmes de Billy Wilder (que malgrat les mltiples amputacions que va sofrir a la sala de muntatge continua essent una obra mestre incontestable), ara ha intentat larriscada proposta de situar una aventura del detectiu i el seu inseparable Watson, al Madrid de finals de segle XIX. Vagi per endavant que aquest Holmes de Garci s un film absolutament a contracorrent, com la majoria de la seva obra ms recent, i que respira classicisme pels quatre costats, tant en el fons com en la forma. Est rodat a base de plans fixes, amb lleugers moviments de cmera; les converses amb el pla i contrapl sn canniques; no manquen els encadenats ni el fos a negre, i hi ha una gran preocupaci pels enquadraments. A ms el ritme s militantment pausat (cosa que per altra banda sacostuma a destacar positivament en determinats films orientals o ms propers com els del mateix Oliveira). I com no podia ser daltra manera, i malgrat el redut pressupost, hi ha un treball dambientaci exquisit, amb el gran Gil Parrondo al capdavant dels decorats. Tots els escenaris estan cuidats al detall, aix com el vestuari (a crrec de la dona de lactual fiscal general de lEstat, Eduardo Torres-Dulce, a la vegada coautor de la idea), els objectes de lpoca es reprodueixen a conscincia (com la lencesa de les lmpades), les figures com el sereno, interiors com el del diari, la msica, i fins i tot un intelligent s de litografies antigues per illustrar alguns espais. Tenint en compte tot aix, no s agosarat dir que un rodatge en blanc i negre, potser hagus afavorit el resultat final, i ms avui en dia que sembla que torna a estar de moda i ha deixat de ser tab.

Ara b, una obra cinematogrfica es composa de molts aspectes, i alguns de bsics grinyolen ostensiblement, sobretot si tenim en compte els coneixements sobre la matria del seu autor. Per comenar, la histria no hi ha per on agafar-la. El viatge daquest Holmes crepuscular a Madrid, i a sobre per una intuci que Jack lesbudellador podria estar al darrera duns crims, seria ms prpia duna cinta de srie B dels anys 70, ms desinhibida, esbojarrada i alternativa, que no pas dun cinema tan seris i acadmic com el del director de Volver a Empezar. I que aix ho hagi ideat conjuntament amb un altre cinfil de pro com el Sr. fiscal general, ja ratlla el surrealisme. De fet, la coherncia es perd al minut 1 de metratge, quan en les escenes angleses, tots els personatges parlen en un virtus castell, que evidentment no perden quan es traslladen a Espanya, encara que de tant en tant li donen una entonaci anglesa, fins arribar al paroxisme de parlar en angls en una escena en un cabaret madrileny sense venir a tomb. I s que en el fons, aquesta cinta no s tant un homenatge al detectiu angls, com en primer lloc, un cant damor (o publireportatge) al Madrid de finals del XIX, als seus carrers, els seus llocs emblemtics, els seus restaurants, els seus artistes i intellectuals, i fins i tot a la Fiesta Nacional, de la qual per cert, la parella britnica en queden entusiasmats (cosa difcil de creure en un home com Holmes). I en segon, una gens dissimulada mostra derudici dels seus creadors, que per demostrar-ho, fiquen amb calador tota mena de tpics, cites i personatges que no venen a tomb (era necessria laparici de Gallardn interpretant al seu oncle-avi Isaac Albniz?). Vaja, una mica com la carta damor de Woody Allen al Pars dentreguerres, per amb un excs de solemnitat. O sense anar ms lluny, el que havia aconseguit el mateix Garci a la magnfica El Crack, on sense tants subratllats i de manera molt ms natural, sincera i emotiva, feia una declaraci damor al seu Madrid de finals del 70, a Nova York, a la boxa, al cinema negre, al mus... El que si que es pot destacar i que t certa grcia a nivell de gui vist des de casa nostra, s que al final, darrera els assassinats hi hagi una trama de corrupci poltica i empresarial, lligada a lexpansi urbanstica de la capital del reino, amb collaboraci anglosaxona. Uns temes, malauradament massa dactualitat.

Centrant-nos en els personatges, si que s cert que Garci no ha buscat una rplica exacta dels originals, sin que nextreu lessncia per els mira sota el seu prisma. Aix, ens trobem davant un Holmes crepuscular, encara possedor duna ment privilegiada, individualista, tallant en les converses, per mancat de capacitats afectives. I un Watson que li serveix de necessari nexe duni amb la realitat i la societat, per amb unes dots de seducci, desconegudes fins ara. En aquest sentit si que sn remarcables les interpretacions de Gary Piquer i Jos Lus Garca Prez, aix com de la resta de repartiment, on s curis veure en papers decimonnics tres de les reines del recent terror peninsular, com Manuela Velasco, Leticia Dolera o Macarena Gmez.

En definitiva, que Garci ha posat el seu granet de sorra a limaginari holmesi, des de la seva particular i intransferible manera de mirar el cine i la vida, per amb un gran respecte pel personatge i la seva essncia. Malauradament (o no) per ell, li ha tocat coincidir en el temps amb la brillant srie de la BBC, Sherlock, que malgrat portar lacci als nostres dies, rejovenir els protagonistes, envoltar-los de les noves tecnologies i tenir un muntatge trepidant, continua essent un Holmes en estat pur, i molt atractiu als ulls de lespectador contemporani. s evident que no hi ha comparaci possible, ja que ens trobem davant una de les millors sries internacionals dels darrers anys sense discussi, per encara que sigui per contrast i malgrat tot, potser tamb pot venir de gust en un moment donat, deixar-se endur una estona pel classicisme, la bellesa formal i la pausa daquesta proposta tan excepcional en el panorama audiovisual daquest inici del segle XXI.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 597

Una crtica de Marc Serra

2 d'octubre de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

En Garci s un pelma; a veure si deixa de fer cine d'una vegada!!!
Peris02-10-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small