Encarem la recta final del Sitges 2012 després d’haver superat l’equador del festival i a punt d’arribar a les 200 pel·lícules exhibides. Amb un gran nombre d’espectadors al darrere, que opinen sense prejudicis entre el hall del Melià i els jardins del Retiro, ja es comencen a desdibuixar grans favorites (tot anhelant un palmarès equitatiu) i promeses de l’any (que esperen el seu torn a la cartellera). Pel que fa al públic més tabolaire, aquest es prepara per un cap de setmana farcit de maratons exultants i passejades d’ultra tomba.
La setmana començava intensa a la Blanca Subur, amb un dilluns on Ben Wheatley presentava amb expectació la seva nova obra i és que la passada edició, Sitges va acollir l'estrena de Kill List, la seva segona i aclamada pel·lícula que va sorprendre tan públic com crítica. El director britànic torna aquest any per presentar Sightseers, una comèdia negra d'humor macabre que va convèncer a Canes i que fa doblet al Festival, recuperant la seva òpera prima, la interessant Down Terrace.
Els seguidors de Rob Zombie estaven d’enhorabona també aquesta setmana amb l'estrena de The Lords of Salem, la més recent incursió al cinema del polifacètic director i músic. L'actriu Dee Wallace, que rebia el premi Maria Honorífica a la seva trajectòria amb motiu de la projecció d'E.T., forma part de l'elenc d'aquesta història de dimonis i música sinistra, al costat de Meg Foster, que també ha estat present a Sitges. Tot i que Zombie és un protegit de Sitges, el seu últim film no ha estat exempt de xiulets per la seva desconcertant trama.
La Secció Oficial Fantàstic desplega dos títols d’alt voltatge i amb aspiracions a un guardó: Headshot, del tailandès Pen-ek Ratanaruang i Safety Not Guaranteed, de Colin Trevorrow, dues propostes ben diferents que han comptat amb la visita dels dos realitzadors. Entre els plats més comercials, hem pogut endrapar The Tall Man, la versió francocanadenca de l’home del sac amb missatge final d’un vell conegut del festival, Pascal Laugier, o Grabbers, una divertida horror comedy acompanyada de gaites irlandeses i amb més gags que els tentacles dels protagonistes.
El cinema català ha tornat a ser protagonista aquesta setmana, mantenint la tònica d'aquesta 45a edició del Festival. Ha estat el torn d'Animals, l'òpera prima de Marçal Forés, cinta sorgida de la factoria ESCAC que s'endinsa en les fantasies d'un adolescent, film genuí i coherent. Per la seva part, el cinema Prado omplia la seva sala amb el record d'un clàssic modern, Memento, de Christopher Nolan, i l'angoixa vital de Guy Pierce lluitant contra les pèrdues de memòria.
Un cognom il·lustre ha visitat durant aquest equador la 45a edició de Sitges. Es tracta de Brandon Cronenberg, que participa a la Secció Oficial Fantàstic amb la seva òpera prima, Antiviral, un thriller mèdic no apte per a hipocondríacs que va passar per Canes i es va endur un premi al Festival de Toronto. La història d'una clínica que comercialitza malalties de famosos per als seus fans s'impregna de l'estil de David Cronenberg i confirma el seu fill com una promesa del gènere.
D'un nou talent a una figura consolidada. L'últim film de Tim Burton, Frankenweenie, que centra aquesta setmana totes les mirades, és l'adaptació animada -en stop-motion i en 3D- d'un curtmetratge del propi Burton de l'any 1984, i explica l'experiment científic que el petit Víctor porta a terme per intentar ressuscitar el seu estimat cànid. Un film que podrem veure a la cartellera el pròxim 12 d’octubre.
Dario Argento, que la nit de dimarts va presentar el seu fallit Dràcula 3D, ha ofert aquest dimecres una interessant masterclass sota el títol “Il Maestro del Terrore”. El director de clàssics com Suspiria o Phenomena i màxim exponent del gènere giallo, ha conversat amb els assistents al voltant del cinema de gènere i de la seva trajectòria cinematogràfica, desprenent en tot moment la seva ironia intrínseca i les anècdotes més significants de la seva carrera.
Finalment i abans de que un plugim inesperat refresqués Sitges, els otakus han tingut el seu moment esperat amb la projecció de Rurouni Kenshin, de Keishi Otomo, adaptació del manga homònim i un dels més representatius de la dècada dels 90, amb la història d'un samurai que, després de passar a l'anonimat, es retroba amb el seu passat. Un film que gaudeix d’una direcció artística i uns efectes especials fora de sèries però que probablement es queda obtús en la seva línia argumental.
Asia i Dario Argento
lectures: 948
Èric Antonell
11 d'octubre de 2012
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Us recomano antiviral i holly motors! Molt boneesd
marcel
12-10-2012
Com no, una altra vegada el Festival de Sitges ha estat a l'alçada i ens ha fet unes propostes realment interessants. Gràcies per seguir-ho d'aprop i compartir-ho amb nosaltres!
www.trailers.cat
