cinema catal� . caT
Notícies anteriors
L'EXCNTRICA HOLY MOTORS D'UN PLETRIC LOS CARAX GUANYA EL 45 FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTSTIC DE CATALUNYA-SITGES2012

Lextravagant cinta Holy motors del francs Los Carax ha estat la gran triomfadora de lextenuant secci oficial fantstica del 45 Festival Internacional de Cinema Fantstic de Catalunya-Sitges2012. Desprs de sorprendre a propis i estranys en el passat Festival de Canes, fins al punt de convertir-se en la pellcula moralment vencedora a lombra del seu palmars oficial, la cinta Holy motors reinstaura el seu regnat absolut en el palmars dun espai ms procliu al deliri i la imaginaci com s el nostre festival de Sitges. El triomf de la pellcula Holy motors del director Los Carax, que sembla haver recuperat el crdit perdut amb aquesta pea desbordant i arrauxada, ha estat possible grcies a lobtenci de premis tan importants com el de millor pellcula a competici, millor direcci i, tamb, premi Jos Luis Guarner de la crtica.

Elogi de lextravagncia
Holy motors s una pellcula estranya que es mou en els marges del surrealisme i labsurd amb una histria impossible que doblega totes les convencions. Una comdia dimprevistos i situacions esbojarrades condudes per lactor Denis Levant, el qual interpreta una galeria exhaustiva de personatges mentre es conduit per Pars amb una limusina blanca. El vehicle adquireix una forma de vestidor don sorgeix lhome de les mil cares per donar vida tant a un monstre de les clavegueres, una pidolaire, un assass o a un vell agnic que expira al llit. Un seguit de situacions desconnexes de sentit esquiu i obscur que mouen a la fascinaci immediata pel grau de llibertat, atreviment, comicitat o mala llet que mostra Leos Carax.

Una febril gamberrada en qu podem intuir una reflexi sobre les identitats fluctuants a partir del joc de mscares que estableix el protagonista absolut. Un protagonista transformista i que sanomena senyor Oscar i viatja amb limusina per fora ens hauria de parlar del mn del cinema, de la fama, de la interpretaci, de la frontera entre realitat i ficci. Aix s per dir alguna cosa, ja que al final preval un sentit desconcertant, de caire laberntic, a la manera de Lynch, en qu fins i tot laltre pot esdevenir el teu doble i on qualsevol pot ser tamb un actor de rostres canviants amb diversos rols i personalitats mutants.

Terrors obscurs
Una altra cinta que ha sortit ben parada del certamen catal ha estat la pellcula Chained de la realitzadora nord-americana Jennifer Lynch, una directora que ha retornat a Sitges desprs de vncer en ledici de lany 2008 amb Surveillance. La filla de David Lynch ha aconseguit pel seu film Chained, en qu explora la figura dun serial killer a travs de la crnica dun segrest llargussim que dura anys en un ambient de violncia insostenible, el Premi Especial del Jurat aix com el premi a la millor interpretaci masculina per lactor Vincent dOnofrio pel seu paper de psicpata.

Tot i restar fora del palmars, caldria esmentar tamb la cinta nord-americana Compliance de Craig Zobel que indaga a partir de diferents fets reals la influenciable conducta humana que pot caure en labjecci sota linflux de la manipulaci duna poderosa veu emparada sota les credencials del poder. Una histria torbadora i inquietant que dibuixa una malaltissa i perversa regressi a la violncia humana a partir de situacions de debilitat i vulnerabilitat humana com s una situaci de precarietat laboral on una falsa acusaci de robatori a una empleada desemboca en un autntic infern quotidi de vexacions fsiques i tortura psicolgica.

El club de la comdia
Una altra cinta afavorida en el palmars final ha estat la comdia negre Sightseers del britnic Ben Wheatley, un director que ja havia agradat fora en la seva anterior presncia a ledici de lany passat del festival de Sitges amb Kill list. Sightseers ha obtingut el Premi a la millor interpretaci femenina per Alice Lowe i aquesta actriu ha estat premiada tamb amb el premi al millor gui al costat dSteve Oram i Amy Jump. No s estrany que la cinta dhumor macabre Sightseers hagi estat premiada a Sitges si tenim en compte que aquest certamen sha omplert en els darrers temps dun cinema que explota la barreja de terror o fantstic amb comdia a la recerca de la rialla a travs de la ironia, la simpatia, lastracanada, la broma o la conya. La proliferaci de comdies de diversa ndole, que podria convertir el festival fantstic catal en una gran festival de lhumor, sha manifestat en ttols com John dies at the end del nord-americ Don Coscarelli, la irlandesa-britnica Grabbers de Jon Wright, A fantstic fear of everything dels tamb britnics Crispian Mills i Chris Hopewell o Robo-G del japons Shinobu Yaguchi. En aquest inaudit club sitget de lhumor no ens podem oblidar de la indispensable comdia de labsurd, del non sense i del despropsit, Wrong, dun director com el francs Quentin Dupieux que retornava al festival desprs de sorprendre agradablement a tothom fa dos anys amb la histria dun pneumtic assass, Rubber. I, fins i tot, no es pot obviar el to entranyable de comdia romntica sobre el fenomen del frikisme que emana la deliciosa Safety not guaranteed del nord-americ Colin Trevorrov en qu pren el recurs del viatge en el temps en un enfocament melanclic com a fugida a la recerca duna felicitat esvada.

Quota oriental
Les altres pellcules guardonades de la secci oficial a competici han estat el desconcertant i hipntic film de cinema negre Headshot del tailands Pen-ek Ratanaruang, que va obtenir el premi a la millor fotografia per Chankit Chamnivikaipong; i el film The viral factor del hongkongus Dante Lam, el qual va merixer el premi als millors efectes especials pels seus responsables, Yee Kwok-leung, Garrett Lam i Ho Kwan-yeung. I en aquest paquet de cinema oriental premiat caldria afegir-hi tamb el guard obtingut a millor pellcula Animat per la pellcula danimaci tradicional nipona Wolf children de Mamoru Hosada, realitzador guardonat per tercera vegada en el festival de Sitges desprs dhaver venut en aquesta mateixa categoria amb The girl who leapt throught (2006) i Summer wars (2009). Malgrat el seu to un pl melindrs, la veritat s que Wolf children s un emotiu, precis i profund conte sobre els indestriables lligams familiars, labnegat sacrifici matern, lesquiva identitat adolescent, el conflictiu procs de fer-se gran, el difcil encaix en la societat, lenconada lluita entre les aparences i la realitat, o el respecte i tolerncia per la diferncia. Un conjunt de valors i sentiments exposats de forma ntida i transparent a travs del relat duna mare enamorada dun home llop que ha tingut dos nens i haur daprendre a viure i a criar els seus fills lluny de la societat desprs de la desaparici del pare.

Notcies - Cinema Catal . NET
Jennifer Lynch


lectures: 690

Joan Millaret Valls

15 d'octubre de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small