cinema catal� . caT
Notícies anteriors
TIM BURTON RESSUCITA AMB FRANKENWEENIE PER A LIGUAL QUE EL PROTAGONISTA, JA NO S EL QUE ERA

Tim Burton torna desprs duna sensaci generalitzada dacomodament i del xiuxiueig omnipresent que definia les seves ltimes pellcules com un pllid reflex de les seves grans virtuts, aprofitant-se de lestirada comercial del qual gaudien les seves obres. Noms aix es pot explicar que rods treballs tant insubstancials com Alcia al Pas de les Meravelles (Alice in Wonderland, 2010) o Ombres tenebroses (Dark shadows, 2012).

El gran mrit de Frankenweenie s la senzillesa en laspecte visual i l'intent de recrear aquesta aura de mgia que va imprimir no noms a algun dels seus primers treballs, sin tamb al curtmetratge de ttol homnim que va rodar al 1984. No obstant aix, aquest retorn a les seves arrels sembla que no aconsegueix situar-se a l'altura de grans treballs com Ed Wood (1994) o Eduardo Manostijeras (Edward Scissorhands, 1990).

Histria entranyable sobre un nen i el seu amic cnid. Desprs de linesperada i accidental mort del seu adorat gos Sparky, el petit Victor es val de lenginy de la cincia per portar al seu millor amic de tornada a la vida. Victor intenta ocultar la seva creaci per quan Sparky surt a la llum, els companys d'escola, els seus mestres i el poble sencer, aprendran a ressuscitar cadvers danimals derivant a monstruositats descontrolades.

Tim Burton porta tant de temps sent una marca que s comprensible que alguns hagin oblidat que hi va haver un temps en qu va ser, abans que res, una identitat. Entestat a restituir aquesta essncia que va quedar condensada en dos curts excepcionals - Vincent (1982) i Frankenweenie (1984): miniatures sobre la infncia com insularitat disfuncional - ara el cineasta proposa una ampliaci del segon en forma de caprici dautor consolidat.

Frankenweenie esdev el primer llarg stop-motion en blanc i negre que ha estat estrenat tamb en 3D. Un efecte estereoscpic lluny de la notable Els Mons de Coraline (Coraline, Henry Selick, 2009), que va aconseguir jugar molt millor amb la tercera dimensi. Un llarg que desprn certa nostlgia pel cinema dautor i que d'alguna manera tamb funciona com a resposta de Burton a l'aparatosa elegia per les backyard monster movies que van nodrir el cinema espectacle dels 80.

El primer que cal desterrar a l'hora de parlar de Frankenweenie sn les possibles comparacions amb l'excepcional Malson Abans de Nadal (Nightmare before Christmas, Henry Selick, 1993) i lestimable Nvia Cadver (Corpse bride, 2005), ja que la utilitzaci de l'animaci en stop motion funciona ms com a mode de diferenciaci del curtmetratge original i com un mer acostament esttic a lestil que com un intent meditat de connectar amb els seus dos precedents ms directes.

S que procedeix a una comparaci evident amb el curt original, que s on sorgeixen els primers dubtes amb Frankenweenie, ja que no aporta res prou substancis com per justificar la seva existncia individual, mentre que com a nova versi est sempre a un parell de passos per darrere del material original. Potser el problema sigui que Burton adoba les imatges capciosament i perd la innocncia dels seus inicis, noms aconseguint brillar espordicament.

Un dels aspectes ms encisadors de la cinta per, s la seva naturalesa i el gran homenatge del cinema de terror de la Universal, cap al qual hi ha multitud de referncies, des de la ms evident i treballada cap a Frankenstein de James Whale fins a una altra ms gratuta cap a La Nvia de Frankenstein del mateix Whale, per no s l'nica mostra d'amor cap a un tipus de cinema en dess, ja que les monster movies japoneses protagonitzades per Godzilla o Gamera tamb tenen el seu paper destacat en el relat.

Cal destacar limportant tasca pel que fa a la banda sonora, a crrec de Danny Elfman, tota una entitat en produccions danimacions arreu del mn que ja disposa en el seu currculum de films daltura com Spiderman, Mars Attacks! o la popular Malson Abans de Nadal. El californi, collaborador habitual de Burton, compon una imparable simfonia, aventurera i encisadora. Aquesta banda sonora concebuda pel cada vegada ms imprescindible americ, aporta unes dosis d'pica i emoci vitals per l'acci i el desenvolupament del film.

Cal reconixer que Frankenweenie gaudeix delements positius com una exquisida factura tcnica, la cinta proposa un mn farcit de drama i humor molt ms complex del que podria semblar, que lartista plstic amaneix amb multitud de referncies nostlgiques (i alhora pardiques) del cinema de srie B i Z dels cinquanta, en una histria de personatges que, com s habitual en ell, habiten amb un peu posat en el nostre mn i l'altre al ms enll d'ell.

Incls lltim film de Burton s un brillant compendi del millor de les seves ltimes obres i s que en l'ADN del director estatunidenc hi habita el germen de la millor i ms profunda fantasia. Probablement Burton es reivindica a si mateix caminant amb conscincia i maduresa creativa sobre la lnia del pertorbador i el deliciosament estrany que ha caracteritzat la seva filmografia, utilitzant la plataforma d'un film presumiblement infantil per plantejar, d'una forma ms o menys madura, tots els dilemes necessaris que es deriven de la histria.

No obstant aix, hi ha una barrera constant entre la pellcula i l'espectador que Burton intenta enderrocar constantment per que mai arriba a enfonsar-se. El drama de Victor mai ens pesa prou i, de fet, el protagonista (i la seva relaci amb el seu gos Sparky) desapareix en la constellaci de personatges que van poblant la pellcula. Burton fa tots els esforos possibles per demolir aquesta mola al llarg del llargmetratge per aquesta distncia no es redueix ni tan sols en la traca final, convertida en un deliri auto-referencial.

Aix doncs, queda clar que el director torna als seus inicis, al curtmetratge seminal Frankenweenie i a l'estil i la tcnica animada de Vincent per configurar un d'aquests contes gtics d'pica minscula que tan b se li donen, per el film acaba generant certa sensaci de naturalesa formolitzada, com si el director noms pogus recuperar la seva infncia recreant una somnmbula coreografia de cadvers articulats. Falten la brillantor, la bogeria, la rauxa i, molt especialment, un millor tractament de l'animaci que ressusciti lautntic Burton.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 703

Una crtica dric Antonell

19 d'octubre de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

burton ja no s el que era
miquel21-10-2012

El que t Tim Burton amb ms o menys etipesa, s la seva empremta, i esque el cinema d'avui en dia tenen de tot menys personalitat. Per aix som tants els admiradors de aquest senyor, tot i que s'esta fent \
botifarra22-10-2012

tot i que s'esta fent \
botifarra dark22-10-2012

tot i que s'esta fent \
botifarra dark22-10-2012

tot i que s'esta fent cansino. Ed Wood la millor de totes, i el darkisme de Batman va ser un enfoc molt interessant. La valentia de Sweeney Tood... El mn del cine necessita ms creadors i menys directors, i Tim Burton fa el que pot.
botiffara dark22-10-2012

Doncs a mi em va semblar un film excellent, que recupera el millor Burton i el seu univers. I que sobretot desprn amor pel cinema i les singularitats personals davant la cultura ms oficial. L'nic problema s no haver-la fet fa 20 anys.
Marc22-10-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small