cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA SEMINCI2012 ATORGA L'ESPIGA D'OR AL FILM SOBRE EL TERRORISME ISLAMISTA LOS CABALLOS DE DIOS

La coproducci marroqu-francesa-belga Los Caballos de Dios de Nabil Ayouch va aconseguir aquest dissabte dia 27 doctubre la preuada Espiga dOr de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid-SEMINCI2012. En una edici en qu la secci oficial va estar marcada per la profusi de films que tenien com a eix central un discurs narratiu absolutament lligat a diferents moments socials i histrics contemporanis, no s estrany que un film com Los Caballos de Dios de Nabil Ayouch, en qu es busquen respostes als sagnant atemptat provocat per un grup de joves islamistes kamikazes a Casablanca lany 2003, es fes mereixedor del premi a la millor pellcula del festival castell. La pellcula guanyadora planteja algunes qestions que poden ajudar a comprendre com un grup de joves es radicalitza fins a abraar lislamisme integrista i arribar a lextrem dimmolar-se per provocar una autntica carnisseria. La realitat marroquina mostrada per Nabil Ayouch, extrapolable a altre pasos del mn rab, estaria conformada per una situaci de misria, manca deducaci i destrucci del nucli familiar que afavoriria que els joves oportunament manipulats per islamistes radicals acabessin conformant aquests escamots sucides.

LEspiga de Plata ve recaure tamb en una altra cinta que posa damunt la taula el genocidi jueu dels camps de concentraci sota la perspectiva de la filsofa alemanya jueva refugiada als Estats Units, Hannah Harent de la veterana directora alemanya Margarethe Trotta. Un slid i robust llargmetratge que retrata lepisodi comprs entre 1960 i 1964 iniciat per la periodista Hannah Harent quan decideix cobrir periodsticament el judici contra el nazi Adolf Eichman, un dels responsables de lextermini jueu als camps de concentraci. El procs t lloc a Israel lany 1961 i Hannah Arendt en faria les crniques del judici pel setmanari The New Yorker. Per la visi de lassass i els relats dels supervivents la portaran a pensar i reflexionar sobre la maldat humana aix com sobre la collaboraci dalguns jueus en el propi extermini per pronunciar-se finalment sobre el que ella mateixa va considerar, en forma de llibre, tamb, com La banalitat del mal, un posicionament crtic que la va fer mereixedora de loberta enemistat dels seus propis companys de creena jueva.

Mentre que el Premi Especial del Jurat va ser per La cinquime season dels belgues Peter Brosens i Jessica Woodworth en qu es retrata de forma brillantssima la rebelli incomprensible de la natura que provoca que la primavera no arribi mai a una petita comunitat rural. Aquest film de caire apocalptic, en qu sembla barrejar la terra morta i inhabitable de films com The road de John Hillcoat amb els cerimoniosos trvelings del relat sobre lextinci humana de The turin horse de Bla Tarr, est carregat de suggeriments, matisos, estranyesa, inquietud, humor negre i crueltat humana. Lxit de La cinquime season a la SEMINCI es va arrodonir encara ms quan va aplegar tamb els premis de la crtica internacional Fipresci i el de la joventut.

Per un dels ttols que en va sortir ms reforat va ser lenrgic i vibrant melodrama de dos ssers marginals De rouille et dos/De xido y hueso del francs Jacques Audiard. Aquest ttol, provinent del festival de Cannes, va aconseguir el Premi Miguel Delibes al millor gui a partir del tractament que en nhan fet Jacques Audiard i Thomas Bidegain prenent com a punt de partida del llibre Rust and Bone de Craig Davidson. Aquesta visceral histria damor i renaixement personal li ha valgut al director dUn profeta, Jacques Audiard, el Premi a la millor direcci. Mentre que el seu actor protagonista, el belga Matthias Schoenaerts, nou paradigma de lheroi musculat i alhora vulnerable, es va emportar el Premi a la millor interpretaci masculina pel seu paper dAli, un home separat que t un nen petit i que troba una via descapament en el submn de la lluita lliure al costat duna dona impedida interpretada per Marion Cotillard.

El guard a la millor actriu va ser repartit ex-aequo a dues actrius joves, Elle Fanning per Ginger&Rosa de Sally Potter i Greisy Mena per La vida preco y breve de Sabina Rivas. Elle Fannig interpreta esplendorosament una adolescent rebel i inquieta aclaparada pels riscos de la bomba atmica als anys 60 a Gran Bretanya mentre mant una relaci estretssima amb la seva millor amiga, prcticament una germana, mentre dins de lentorn familiar sallunya de la seva mare, mestressa de casa, en un progressiu procs dadoraci de la figura paterna llibertria que acabar per trasbalsar la seva adolescncia. Daltra banda, Greisy Mena interpreta una adolescent decidida a fer carrera com a cantant per el seu futur difcil est marcat tamb pel seu temps histric, un Mxic fronterer amb Guatemala convertit en terra de ning absolutament assetjada per grups violents i assassins com sn els grups mares i daltra banda, policies de migraci corruptes i despietats.

El Premi Pilar Mir a la millor direcci novella va ser per la cineasta australiana Cate Shortland, responsable del seu segon film, saturat de plans embellits fruit duna posada en escena esteticista en excs, centrat en retratar les ferides i la petjada del passat nazi dels alemanys, Lore. El ttol pren el nom de la germana gran dun grup de germans que sha quedat sense pares i que han de travessar una Alemanya en runes i en descomposici desprs de la caiguda del rgim nazi. Un trajecte inicitic que els portar a descobrir i creure en lhorror de lassassinat massiu de jueus als camps de concentraci, uns trgics fets que els dur tamb a qestionar la figura dels seus propis pares, ja que hi estaven implicats per la condici doficial de la SS del progenitor, i alhora els menar a rebellar-se contra un nazisme sociolgic que perviu encara entre els alemanys derrotats.

El Premi a la millor fotografia va correspondre a Giles Nuttgens pel seu preciosista i acurat treball a Midnights children/Hijos de la medianoche de la reputada directora dorigen indi Deepa Mehta, qui va estar present a Valladolid en la cerimnia inaugural i va acompanyar tamb la projecci del seu darrer film centrat en la recent i convulsa histria de lndia des de la seva independncia i les relacions carregades dhostilitat amb la futura Pakistan. Un relat dhistries creuades carregat de fantasia, horror i esperana nascut de la ploma del repudiat escriptor Salman Rushdie.

Per finalitzar cal esmentar el guard atorgat per la crtica internacional Fipresci al giron Pere Vil per la seva segona pellcula La lapidation de Saint tienne. Aquest llargmetratge en rgim de coproducci entre Espanya i Frana parlat en francs i rodat prcticament enterament a Girona retrata el procs de decadncia fsica dun home gran i malalt interpretat pel veter actor francs Lou Castel. Aquest home ha triat viure envoltat exclusivament dels records i les empremtes de la seva dona i la seva filla en un estat dabandonament enmig de les pressions damics, vens i la propietria del pis, qui arriba fins a lassetjament, la coacci i la crueltat, per fer-lo renunciar al seu voluntari allament personal en estat de reclusi. El jurat de la crtica internacional, conformat pel catal Joan Millaret, lalemanya Angelika Kettelhack i el rus Alexey Gusev, van concedir aquest reconeixement compartit amb La cinquime saison, esmentat anteriorment.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 640

Joan Millaret Valls

29 d'octubre de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small