cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ARGO (BEN AFFLECK, 2012)

No hi ha dubte que Argo s una pellcula sorprenent des de mltiples punts de vista, especialment si tens la sort de veure-la sense massa dades prvies. La histria que explica de com es van rescatar 6 membres de lambaixada nord-americana a Teheran fent-los passar per lequip de rodatge duna cinta de cincia ficci canadenca, sembla ms prpia dun best-seller de ficci, que no pas dun passatge histric. I costa una mica creure que va succeir a la realitat, ja que resol una crisi internacional de primer nivell, grcies a una idea a priori tan esbojarrada, que si no hagus sortit b, hagus suposat de ben segur, un bany de sang amb conseqncies imprevisibles. Per altra banda, tamb xoca que un actor com Ben Affleck sigui capa de sortir-sen amb nota dun projecte com aquest, demostrant que no eren casualitat les bones crtiques dels seus dos primers films darrera la cmera (Adis Pequea, Adis i The Town: Ciudad de ladrones) o lscar compartit amb Matt Damon pel gui de Lindomable Will Hunting. I finalment, no deixa de sorprendre que una histria tan sucosa com aquesta no shagus portat abans a la pantalla gran, quan ja han transcorregut 15 anys des que Bill Clinton va decidir desclassificar-la i treure-la a la llum.

Com a responsable darrer del film, Ben Affleck ha pres moltes decisions, i quasi totes encertades. Sense anar ms lluny, Argo sinicia amb un prleg en el qual sexplica una mica la histria del pas, i es deixa clara la connivncia del govern nord-americ en larribada al poder del Sha de Persia mitjanant un cop dEstat, i els posteriors abusos daquest governant sobre la poblaci. Amb aix la cinta busca des de bon principi una certa objectivitat, que es mant durant bona part del metratge, sense donar una visi massa parcial de la situaci poltica. Per altra banda, no hi ha dubte que davant un argument com aquest, molts directors haguessin tingut la temptaci de fer una cinta diferent, ms donada a lespectacularitat i lacci trepidant, per en comptes daix, Affleck opta per buscar la mxima versemblana i austeritat narrativa: lentrada a lambaixada es veu des dels dos punts de vista per quasi sembla un documental; la operaci de rescat es desenvolupa quasi exclusivament des del punt de vista de lagent Tony Mendez, que ell interpreta; en la part de Hollywood no es busca adornar-se massa amb les interioritats de la Meca del cinema, i els actors escollits, a part del protagonista que ell es reserva, no sn excessivament coneguts i sha fet buscant la mxima semblana fsica. Formalment sha buscat com a referents els thrillers dels anys 70, el seu ritme, la seva textura, la seva forma denfocar la poltica. I hi ha una cura de lambientaci i la recreaci descenaris absolutament impecable.

A ms, Affleck dna sobrades mostres de les seves capacitats com a director. La ms evident s sens dubte el tour the force del tram final, amb la fugida dels diplomtics. I s que malgrat saber-se el desenlla, i per tant no poder jugar amb larma de la incertesa i el suspens, aconsegueix un crescendo de tensi, digne duna cinta del mestre Hitchcock, per sense estridncies, jugant amb els cnons bsics daquesta mena descenes, i aconseguint que lespectador pateixi com si fos ell qui estigus intentant burlar la gurdia de laeroport. I tamb a ligual que el mestre angls, juga molt b amb la introducci de petits detalls que ajuden a fer ms atractiva i gil la narraci, com ara el fet que es comencin a servir begudes alcohliques com a element identificador de lespai aeri irani, o lstoryboard que li guarda pel fill.

Per altra banda Argo no deixa passar la ocasi de fer un homenatge a un tipus de cinema de cincia ficci que va suposar una autntica revoluci en el gnere, centrat aqu sobretot en La Guerra de les Galxies i El Planeta dels Simis, que a ms entronca amb el personatge interpretat per John Goodman, el maquillador defectes especials John Chambers, que va crear els simis del film de Franklin Schaffner o les orelles del capit Spock i que va ser un autntic pioner en ls i tractament de determinats materials i la creaci de monstres varis, que van obrir molts camins a gent com Rick Baker que van agafar el seu testimoni.

Fins i tot es pot afirmar que ens trobem davant un dels millors papers de Ben Affleck com a actor, amb una interpretaci de gran sobrietat, que no inexpressivitat, carregant-se lacci a les seves espatlles i donant rplica a intrprets tan solvents com el mateix Goodman, Alan Arkin o Bryan Cranston. Potser Affleck ha trobat finalment el seu lloc en el mn del cinema, com ho van fer abans gent com Clint Eastwood o Kevin Costner, que quan van decidir posar-se darrera la cmera van demostra un gran talent com a directors i tamb van crixer com a actors. De moment podem fruir del que ben segur ser un dels films de lany, que demostra que encara hi ha vida en el cinema dagents secrets ms enll dels Bonds, Bournes o Hunts, i que ms sovint del que ens pensem, la realitat supera amb escreix la ficci. I ara tan sols cal esperar que algun productor com els que apareixen a la pellcula, es decideixi a convertir el gui dArgo en una cult movie, que pel que sapunta breument amb els personatges que apareixen a la festa on es llegeix el gui o els storyboards, seria tot un autntic festival de cincia ficci de srie B nostlgica.

Notcies - Cinema Catal . NET
Ben Affleck en un instant del film


lectures: 635

Una crtica de Marc Serra

12 de novembre de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Bona, molt bona pellcula, s senyor. Affleck segueix aix i sers el nou Clint Eastwood de la direcci.
Manu19-11-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small