JOEL Y ETHAN COEN. AUTOR: ANTONIO SANTAMARINA. EDITORIAL: CÁTEDRA/SIGNO E IMAGEN
El present volum transcendeix de llarg l’única obra en
castellà dedicada al conjunt de la filmografia dels germans nord-americans Coen escrita per
Fernando de Felipe, Joel y Ethan Coen: el cine siamés, ja que aquesta tan sols abastava
fins El gran Lebowski de l’any 1998. Obra el present estudi un breu capítol en què
s’esbossen sobretot les singularitats del cinema dels Coen a la recerca de les claus que
permetin copsar en major coneixement de causa el seu treball. S’ofereix el seu aspecte
biogràfic, la seva posició dins de la indústria així com les preferències dels tècnics amb els
quals s’han envoltat per treballar, o la seva participació en l’escriptura dels guions o el
tractaments d’altres històries. Segueixen alternant històries pròpies i originals com les de
Un tipo serio (2009) amb adaptacions d’obres prèvies d’escriptors com Cormac McCarthy
mentre fan remakes de títols precedents com The Ladykillers (2004).
El seu corpus
fílmic ve marcat per l’alternança de gèneres en un camí d’èxits i fracassos enmig d’una
filmografia molt heterogènia que combina propostes més comercials amb títols més personals,
films fets per encàrrec o que els hi han arribat rebotats. Resulta estimulant comprovar la
deconstrucció a que sotmeten els codis i els estereotips de cada gènere que visiten i veiem com
predomina una insistència temàtica en buscar protagonistes antiherois condemnats sovint al
fracàs, un aspecte aquest que enllaçaria directament amb la visió crítica del somni americà que
ofereixen. Una filmografia que es mou entre el classicisme i la postmodernitat, entre la
transparència i l’austeritat formal i algunes marques d’estil més efectistes que aposten per
l’artificiositat o els excessos. Un cinema marcat moltes vegades pel seu distanciament irònic i
la utilització de l’ humor negre, la construcció de brillants set pieces o la presència de
cites i homenatges que remeten a altres directors estimats.
El llibre dedica el gruix
del seu espai a fer un repàs cronològic i detingut dels quinze llargmetratges i els dos curts
dels Coen, els quals han obtingut diferent ressò crític. La monografia obra el foc amb la
prometedora primera pel·lícula que jugava amb el gènere del cinema negre modern Sangre
fácil (1984) i el recorregut finalitza l’any 2010 amb la versió del western de Henry
Hathaway Valor de ley (1969), amb un John Wayne plenament crepuscular que ara ha
perviscut en el cos i el rostre de Jeff Bridges per sepultar els vells herois mitològics i
llegendaris de l’Oest.
Entre mig queden films tan prodigiosos com Muerte entre las
flores (1990), Barton Fink (1991), Fargo (1996), El hombre que nunca
estuvo allí (2001) o No es país para viejos (2007), cinta guanyadora de l’Oscar a la
millor pel·lícula. Cal dir que cada film té el seu capítol pertinent conformat per una llarga
sinopsis, extractes de textos representatius al voltant del film en qüestió i després un
exhaustiu anàlisi a càrrec de l’autor Antonio Santamarina. Completa el llibre la fitxa tècnica
de les seves pel·lícules així com una extensa bibliografia en què s’exposen un ampli repertori
de textos publicats en castellà i en altres llengües que toquen les pel·lícules concretes dels
Coen o la seva obra en general.
