JOEL Y ETHAN COEN. AUTOR: ANTONIO SANTAMARINA. EDITORIAL: CÁTEDRA/SIGNO E IMAGEN
El present volum transcendeix de llarg l’única obra en castellà dedicada al conjunt de la filmografia dels germans nord-americans Coen escrita per Fernando de Felipe, Joel y Ethan Coen: el cine siamés, ja que aquesta tan sols abastava fins El gran Lebowski de l’any 1998. Obra el present estudi un breu capítol en què s’esbossen sobretot les singularitats del cinema dels Coen a la recerca de les claus que permetin copsar en major coneixement de causa el seu treball. S’ofereix el seu aspecte biogràfic, la seva posició dins de la indústria així com les preferències dels tècnics amb els quals s’han envoltat per treballar, o la seva participació en l’escriptura dels guions o el tractaments d’altres històries. Segueixen alternant històries pròpies i originals com les de Un tipo serio (2009) amb adaptacions d’obres prèvies d’escriptors com Cormac McCarthy mentre fan remakes de títols precedents com The Ladykillers (2004).
El seu corpus fílmic ve marcat per l’alternança de gèneres en un camí d’èxits i fracassos enmig d’una filmografia molt heterogènia que combina propostes més comercials amb títols més personals, films fets per encàrrec o que els hi han arribat rebotats. Resulta estimulant comprovar la deconstrucció a que sotmeten els codis i els estereotips de cada gènere que visiten i veiem com predomina una insistència temàtica en buscar protagonistes antiherois condemnats sovint al fracàs, un aspecte aquest que enllaçaria directament amb la visió crítica del somni americà que ofereixen. Una filmografia que es mou entre el classicisme i la postmodernitat, entre la transparència i l’austeritat formal i algunes marques d’estil més efectistes que aposten per l’artificiositat o els excessos. Un cinema marcat moltes vegades pel seu distanciament irònic i la utilització de l’ humor negre, la construcció de brillants set pieces o la presència de cites i homenatges que remeten a altres directors estimats.
El llibre dedica el gruix del seu espai a fer un repàs cronològic i detingut dels quinze llargmetratges i els dos curts dels Coen, els quals han obtingut diferent ressò crític. La monografia obra el foc amb la prometedora primera pel·lícula que jugava amb el gènere del cinema negre modern Sangre fácil (1984) i el recorregut finalitza l’any 2010 amb la versió del western de Henry Hathaway Valor de ley (1969), amb un John Wayne plenament crepuscular que ara ha perviscut en el cos i el rostre de Jeff Bridges per sepultar els vells herois mitològics i llegendaris de l’Oest.
Entre mig queden films tan prodigiosos com Muerte entre las flores (1990), Barton Fink (1991), Fargo (1996), El hombre que nunca estuvo allí (2001) o No es país para viejos (2007), cinta guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula. Cal dir que cada film té el seu capítol pertinent conformat per una llarga sinopsis, extractes de textos representatius al voltant del film en qüestió i després un exhaustiu anàlisi a càrrec de l’autor Antonio Santamarina. Completa el llibre la fitxa tècnica de les seves pel·lícules així com una extensa bibliografia en què s’exposen un ampli repertori de textos publicats en castellà i en altres llengües que toquen les pel·lícules concretes dels Coen o la seva obra en general.
