cinema catal� . caT
Notícies anteriors
JOEL Y ETHAN COEN. AUTOR: ANTONIO SANTAMARINA. EDITORIAL: CTEDRA/SIGNO E IMAGEN

El present volum transcendeix de llarg lnica obra en castell dedicada al conjunt de la filmografia dels germans nord-americans Coen escrita per Fernando de Felipe, Joel y Ethan Coen: el cine siams, ja que aquesta tan sols abastava fins El gran Lebowski de lany 1998. Obra el present estudi un breu captol en qu sesbossen sobretot les singularitats del cinema dels Coen a la recerca de les claus que permetin copsar en major coneixement de causa el seu treball. Sofereix el seu aspecte biogrfic, la seva posici dins de la indstria aix com les preferncies dels tcnics amb els quals shan envoltat per treballar, o la seva participaci en lescriptura dels guions o el tractaments daltres histries. Segueixen alternant histries prpies i originals com les de Un tipo serio (2009) amb adaptacions dobres prvies descriptors com Cormac McCarthy mentre fan remakes de ttols precedents com The Ladykillers (2004).

El seu corpus flmic ve marcat per lalternana de gneres en un cam dxits i fracassos enmig duna filmografia molt heterognia que combina propostes ms comercials amb ttols ms personals, films fets per encrrec o que els hi han arribat rebotats. Resulta estimulant comprovar la deconstrucci a que sotmeten els codis i els estereotips de cada gnere que visiten i veiem com predomina una insistncia temtica en buscar protagonistes antiherois condemnats sovint al fracs, un aspecte aquest que enllaaria directament amb la visi crtica del somni americ que ofereixen. Una filmografia que es mou entre el classicisme i la postmodernitat, entre la transparncia i lausteritat formal i algunes marques destil ms efectistes que aposten per lartificiositat o els excessos. Un cinema marcat moltes vegades pel seu distanciament irnic i la utilitzaci de l humor negre, la construcci de brillants set pieces o la presncia de cites i homenatges que remeten a altres directors estimats.

El llibre dedica el gruix del seu espai a fer un reps cronolgic i detingut dels quinze llargmetratges i els dos curts dels Coen, els quals han obtingut diferent ress crtic. La monografia obra el foc amb la prometedora primera pellcula que jugava amb el gnere del cinema negre modern Sangre fcil (1984) i el recorregut finalitza lany 2010 amb la versi del western de Henry Hathaway Valor de ley (1969), amb un John Wayne plenament crepuscular que ara ha perviscut en el cos i el rostre de Jeff Bridges per sepultar els vells herois mitolgics i llegendaris de lOest.

Entre mig queden films tan prodigiosos com Muerte entre las flores (1990), Barton Fink (1991), Fargo (1996), El hombre que nunca estuvo all (2001) o No es pas para viejos (2007), cinta guanyadora de lOscar a la millor pellcula. Cal dir que cada film t el seu captol pertinent conformat per una llarga sinopsis, extractes de textos representatius al voltant del film en qesti i desprs un exhaustiu anlisi a crrec de lautor Antonio Santamarina. Completa el llibre la fitxa tcnica de les seves pellcules aix com una extensa bibliografia en qu sexposen un ampli repertori de textos publicats en castell i en altres llenges que toquen les pellcules concretes dels Coen o la seva obra en general.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 643

Joan Millaret Valls

14 de novembre de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small