cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL 50 FICXIXON S'ESFORA EN RECUPERAR EL PRESTIGI QESTIONAT

El 50 Festival Internacional de Cinema de Xixn, ms ben conegut els darrers anys per FICXixon, ha comenat coix al tractar-se dun festival dolorosament escapat mesos enrere. Aquesta disfuncionalitat es va iniciar amb la destituci dun director com Jos Luis Cienfuegos qui des dels anys 90 va donar un segell de respectabilitat i prestigi mai assolit fins aleshores a un festival que enguany ha celebrat el seu cinquantenari. Un cop fort que ha conduit el certamen asturi internacional a un difcil punt dinflexi i que lha fet mereixedor de una hostilitat general del mn cinematogrfic ms comproms amb el cinema dautor, alternatiu i independent.

La present edici havia desvetllar tota mena de suspiccies i recels possibles, de ben segur que no es podr repar el mal coms, per en honor a la veritat, la nova direcci sembla haver intentat mantenir la coherncia esttica i tica que era senya dinconfusible identitat del festival. Aix shan mantingut totes les sessions que conformaven la variada i prolfica grandria del festival i sembla haver-se conservat fora els criteris selectius de les pellcules que conformen les diferents seccions. Com a novetat ms destacable cal assenyalar la constituci duna nova secci dindubtable atractiu com s AnimaFicx consagrada completament a lanimaci tant per adults com per a nois i joves, una aposta que complementa la secci clssica parallela del festival, Enfants terribles, i que alhora entronca amb lADN del festival que en els seus orgens era un certamen de cinema infantil.

Una secci deutora o que podria imitar la daltres festivals, sense anar ms lluny, lAnimat del Festival de Sitges, per vista una part important de la secci cal subratllar la potent arrencada que ha tingut per la seva sobrada qualitat. Aix ho testimonien esplndids films danimaci com laspre pellcula txeca en blanc i negre dun trist i deprimit revisor de trens Alois Nebel de Thomas Lunak; la deliciosa cinta francesa infantil Ernest&Clestine de Benjamin Renner, Vincent Patar i Stphane Aubier premiada a la Quinzena dels Realitzadors de Cannes -; la divertida, mgica i bohmia Un monstre Paris que significa el retorn a casa del director Bibo Bergeron desprs de participar en diferents produccions animades de Hollywood; la presncia en competici del fill del mestre Hayao Miyazaki, Goro, grcies a From up on poppy hill desprs de rodar Cuentos de Terramar lany 2007 o la preciosa i commovedora Approved for adoption dels belgues Jung i Laurent Boileau inspirada i interpretada per les vivncies del mateix dibuixant Jung, un nen core adoptat els anys setanta per una famlia belga, i que ha estat present en el festival signant tamb exemplars de la novella grfica editada a lEstat Espanyol sota el ttol Piel color miel, la qual ha servit dinspiraci a la pellcula.

El festival ha sabut donar la talla amb una obertura com cal tot triant per a la ocasi un film prou agosarat, complex i, alhora, fascinant, com s Beyond the hills del romans Cristina Mungiu. El director de la premiada 4 semanas, 3 meses y 2 das va tornar enguany al festival de Cannes i va aconseguir dos nous guardons, un pel gui adaptat de la novella de Tatiana Nicolescu Bran que donava forma a Beyond the hills i laltre premi va recaure repartit entre les dues actrius de la pellcula. El mateix Cristian Mungiu va acudir a Xixn per presentar en la cerimnia inaugural aquesta pellcula ambientada en un allat monestir ortodox i centrada en lestreta amistat de dues noies. Tot comena en un rencontre de les dues noies en aquesta espartana comunitat religiosa quan una delles, provinent dAlemanya, sadrea a la comunitat on sha refugiat laltre noia per demanar-li que retorni amb ella a Alemanya. Aqu comena un estira i afluixa de resultats explosius quan la noia que ha abraat la fe ortodoxa no gosa abandonar la comunitat pels problemes de fe que li comporta. Daltra banda, la companya nouvinguda pateix unes agudes crisis dansietat que posen en risc la seva salut i la integritat de la comunitat. Al capdavall es tracta duna intelligent reflexi sobre els riscos duna religiositat antiga aix com sobre les enrevessades arestes de lamor i que compta amb un treball de realitzaci impressionant.

Pot ser faltaria algun realitzador trencador o ttols ms radicals en la secci oficial a competici, per la programaci sha completat amb interessants propostes que abracen diferents estils. Cal destacar la contundncia del film israeli Epilogue dAmir Manor per parlar de la decrepitud fsica dun parell dancians i alhora dels somnis i illusions perdudes duna generaci progressista i desquerres que va aixecar el pas; igualment ressenyable s la immediatesa i frescor que contagia un film tan lliure com Gimme the loot sobre dos joves negres dun barri marginal novaiorqus; o la bellesa feridora del film de denncia duna societat masclista i tradicional com lafganesa a The patience stone a travs de les desordenades confessions duna dona al seu marit moribund, un personatge femen interpretat per la repudiada actriu iraniana Gholshifteh Farahani. Malgrat el bon nivell exhibit no es pot obviar alguna ensopegada com la de lespanyol Emilio R. Barrachina que a La venta del paraso intenta combinar maldestrament cinema social i esperpent patri.

I pel que fa a les retrospectives sha procurat tamb donar visibilitat a autors malconeguts com lerrabund director Amir Nadari exiliat dIran desprs de rodar Runner/Davandeh lany 1985. Nadari es va installar als Estats Units fent un cinema absolutament de baix pressupost i al marge de la indstria i dels criteris comercials i ara resideix des de fa poc al Jap on ha dirigit el seu darrer treball Cut (2011). Una de les altres retrospectives monogrfiques es dedica al realitzador txec Juraj Jakubisko la filmografia del qual es podria encabir en les noves onades de cineastes de lest. Iniciat amb un film surrealista, crtic i provocador com Birds, orphans and fools (1969), un film que va estar prohibit pel rgim fins prcticament lany 1990, i autor de films mgics i trgics com el millenarista And ambiguous report about the end of the world(1997).

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena del film Approved for adoption

lectures: 617

Joan Millaret Valls

21 de novembre de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small