cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL CAPITAL (Costa Gavras, 2012)

Malgrat la tebior de moltes crtiques, larribada a les nostres cartelleres dun film com El Capital ha de ser celebrada. Perqu no per menys intut o conegut, el rerefons de lactual crisi econmica ens afecta duna manera tan evident, directa, generalitzada (tot i que desigual), que tota denncia s poca. Potser molta gent esperava una obra ms contundent, dramtica i centrada en els efectes de la crisi, i el que sha trobat ha estat una radiografia del capitalisme ms ferotge, que en el fons s com descriure les prctiques que ens han portat all on som ara, i que vistes amb perspectiva sn tan immorals i mancades de qualsevol respecte pel b com, que no fa estranyar que hagin conduit a la situaci actual. De fet, el substrat literari que hi ha darrera la cinta s la novella homnima escrita por Stphane Osmont i publicada el 2004, encara en temps de vaques grasses. Dalguna manera es podria dir que seria el pas previ al fatdic dia que es descriu a Margin Call; la fam de diner descontrolada i sense escrpols que va anar inflant la bombolla que esclata amb contundncia en el magnfic film de J.C. Chandor. Dues cintes amb molts punts de contacte, i que inevitablement han estat objecte de comparaci. I certament, lobra de Costa-Gavras no arriba a la intensitat dramtica, les superbes interpretacions i el realisme colpidor daquella radiografia inclemet, inspirada en la caiguda del Lehman Brothers. Per malgrat aix, no es pot considerar que El Capital, vista en si mateixa no sigui una pellcula atractiva i amb arguments igualment interessants.

A diferncia daltres treballs anteriors com Missing o La caixa de msica, Costa-Gavras ha optat en aquesta ocasi per realitzar una obra ms despullada democions, ms descriptiva, menys emptica, ms freda en definitiva (com el mn que descriu), per igualment implacable en el missatge. A ms, El Capital s una cinta que t diverses capes, i que es pot veure des de diversos angles. Aix, bviament tenim un retrat gens amable dels intestins del sistema capitalista, amb la banca, els grups inversors, les operacions especulatives... Per des duna ptica general la cinta tamb es veu des del punt de vista de la lluita pel poder, les aliances hipcrites, les tracions..., quasi com una pellcula de la mfia. I en darrer terme, no es pot negar que el film descriu la trajectria dun autntic arribista, que entra per casualitat en les altes esferes del mn financer i que far tots els possibles per mantenir la seva posici i consolidar-la, sense massa escrpols.

Mirada amb tranquillitat, un cop surts de la sala i deixes enrere el ritme a estones proper al thriller (especialment en el tram final), la veritat s que el panorama que dibuixa aquesta cinta s certament descoratjador i preocupant, per un ciutad allunyat daquests cercles, i que ara sobreviu com pot als efectes diaris daquesta crisi devastadora. Costa-Gavras no dna marge a la redempci de la majoria de personatges, ni deixa entreveure el ms mnim penediment ni capacitat de rectificaci de tots aquests taurons de les finances, a excepci feta del personatge de lanalista de Londres, que ha dacabar sucumbint a levidncia de que el canvi s gaireb impossible. De fet, la darrera frase pronunciada pel protagonista en el consell dadministraci, resumeix a la perfecci el missatge que vol transmetre el director: Seguir robant als pobres per donar-ho als rics. Sc un modern Robin Hood.

Des dun punt de vista narratiu, el film opta per facilitar a lespectador el seguiment de la trama, i no aprofundeix massa en les operacions i el llenguatge financer, sin que ho intenta explicar de la manera ms planera possible. Pel mateix motiu, els personatges tenen un punt darquetpics i fins i tot pardics, sense incidir massa en el seu dibuix. I les diverses lnies argumentals al voltant del protagonista (la dona, la model, lanalista de Londres, linvestigador...) no van molt enll i ajuden bsicament a apuntalar al trama principal. En aquest sentit si que se surt una mica del to general lescena del dinar en famlia, on el protagonista ha dempassar-se els retrets del seu oncle, que vindria a exemplificar la veu del poble, entre una galeria de personatges quasi monopolitzada per gent lligada al mn de les finances, la poltica, el poder, el diner...

Per ms enll de totes aquestes consideracions, el visionat dEl Capital deixa un regust dimpotncia i emprenyament en lespectador. De que ens han estat i ens estan prenent el pl. I que per culpa de lavarcia sense lmits duns pocs, la resta haurem dacabar-los pagant la festa, passant moltes penries. I com que segurament aquest era el missatge que volia transmetre Costa-Gavras a travs del film, no es pot negar que ha aconseguit el seu propsit amb escreix. Perqu el cinema, a ms dentreteniment o esttica, tamb s bo que de tant en tant sutilitzi com a arma de denncia, aprofitant el seu gran poder de convocatria i de difusi. Exercint de Robin Hood postmodern.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 602

Una crtica de Marc Serra

27 de desembre de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

un reflex de la realitat, de com uns lladres ens han robat per avaricia i encara conserven el seu lloc de treball
marc30-12-2012

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small