cinema catal� . caT
Notícies anteriors
DE XIDO Y HUESO: AUDIARD ENS PRESENTA UN FILM MAGNTIC DE DESENLLA UN PL OXIDAT

Jacques Audiard va nixer a Pars, el 30 d'abril de 1952. A comenament dels 80 va comenar a escriure guions (Reveillon chez Bob!, Mortelle Randonne o Baxter) per ms tard, al 1994, dirigir el seu primer llargmetratge: Regarde les hommes tomber. Va ser amb Sur mes lvres que va comenar a tenir cert ress internacional, a travs duna histria molt original que barrejava pols contraposats, acci i cinema social.

Audiard, responsable de la multiguardonada Un prophte o Un hers trs discret, ens presenta De rouille et d'os (De xido y hueso), un film que va participar a lltim Festival de Cannes i que ha obtingut un triplet (director, gui i actor) a la 57 Seminci de Valladolid. Cinta agredola on, abans que res, preval la fora de voluntat de lsser hum per superar totes les dificultats (fsiques i psicolgiques) que la vida ens va collocant al llarg del nostre cam.

Ali (Matthias Schoenaerts) s un jove pare que s'ha dencarregar del seu fill de cinc anys, Sam. Sense llar ni diners, es mudar a casa de la seva germana amb la qual mant una freda relaci. Poc desprs, coneixer una entrenadora dorques en captivitat anomenada Stphanie (Marion Cottillard), amb la qual entaular una relaci atpica i profunda degut a un greu accident que patir ella, el qual, li marcar la vida per sempre.

Si a Llegeix els meus llavis ens relatava el roman entre una noia sorda i un exconvicte, aqu els protagonistes de la cinta sn un sac de msculs i una princesa desvalguda. Bsicament es centra en la relaci que esdevindr entre Alain i Stephanie descuidant, aix, altres flancs com el comportament entre pare i fill. Un cop entra la biloga en escena, la lnia argumental guanya intensitat fins a lltim tram del film.

Matthias Schoenaerts compleix molt correctament en el seu paper de pare primerenc i faldiller aficionat a la boxa, per s Marion Cotillard qui realment omple la pantalla amb una actuaci excellent. L'actriu de 37 anys, que hem pogut veure recentment a Batman: La llegenda reneix i Origen (ambdues de Christopher Nolan), construeix un mimetisme total amb el seu personatge. Un paper que ja li ha valgut una nominaci als propers Globus dOr.

Eminent portaveu del noir amb accent francs, Audiard sendinsa als aiguamolls del drama romntic amb un halo bastant trgic. Lluny de la sobrietat formal de les seves obres ms interessants, el gal dirigeix el seu cinema temperamental (de pulsions fsiques i odissees espirituals) cap al sentimentalisme ms terrenal, perdent-se entre un romanticisme tosc i un inquietant moralisme de culpes i redempcions.

La banda sonora va farcint la histria de matisos clarobscurs amb la signatura dAlexandre Desplat, melman de professi que durant els ltims anys porta un ritme frentic de treball. El prolfic compositor ha compost simfonies per The Queen (2006), El curis cas de Benjamin Button (2008) - nominades les dues a l'Oscar - o El discurs del rei (2010), que guany el premi BAFTA del 2011.

El film t un ritme constant, amb pocs alts i baixos. Encara que sigui una histria aparentment senzilla, el parisenc sap portar-la per aquells fronts que desperten l'inters de l'espectador: no faltar sexe, amor i violncia. La primera hora del metratge s senzillament magntica per s una llstima que Audiard no satreveixi a tirar-se a la piscina (amb o sense cetacis) i prefereixi abans la seguretat d'un desenlla estrany, cmode, potser desmanyotat.

Una histria d'amor que emociona de forma gradual, grcies sobretot a la implacable construcci dels seus personatges. Una proveta que cont diversos gneres mesclats, amb diverses histries superposades que podrien recordar-nos a lesperit de Rompiendo las Olas (Lars von Trier), als germans Dardenne o, fins i tot, al cinema negre ms clssic dAlain Corneau. Una histria marginal, visceral, dura i totalment allunyada de situacions convencionals.

Estem davant dun film complex, dens, absorbent, amb un gui ossut i potent fins a cert punt. Mentre que Un profeta avassallava, De xido y hueso aconsegueix commoure i mantenir una sensaci de neguit persistent i tena. No s per res previsible. Tot i aix, a mida de que va acabant el film, aquest ens deixa una sensaci de mer melodrama, sense cap ltim gir de gui important, oxidant-ne el desenlla.

Bones festes.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 728

Una crtica dric Antonell

28 de desembre de 2012


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

m'estimo ms aix que hobbits, miserables i totes aquestes pallassades per fer diners
marc28-12-2012

Vista. M'ha agradat. Bona. Est per sobre de la mitja actual a la cartellera. Bon any.
jaume casacuberta30-12-2012

No la vas voler anar a veure acompanyada d'una servidora!
Laia C.07-01-2013

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small