QÜESTIÓ DE PROBABILITATS O DE FE: LA NOCHE MÁS OSCURA, DE KATHRYN BIGELOW
Ja tenim el relat de la cacera i execució de Bin Laden,
exemple d’acció punitiva amb final feliç. Aquesta acció militar d’encert inqüestionable no
amaga, però, els dubtes i les incerteses del procés. Bin Laden esdevé amb els anys un blanc
invisible i il·localitzable, un objectiu esmunyedís i escàpol. Una magna i colossal operació
de buscar una agulla en un paller mundial. Per arribar al final, caldrà seguir una pista, com
una qüestió de fe, de seguretat en un mateix, més que valorar les possibilitats d’èxit de
l’acció. Aquest camí obstinat és el que segueix una dona perduda en un laberint de rostres i
cares de sospitosos i terroristes que s’escampa per tot el planeta a la recerca del fil que
podria portar-la a algun lloc concret, a alguna sortida, a algun resultat en l’afany d’atrapar
el malvat més buscat de tots.
La pel·lícula transmet els canvis de govern i de política
amb un retrat de l’abans i un després de l’arribada d’Obama. La distància que va entre la
crueltat i la barbàrie de la tortura generalitzada i indiscriminada i la consegüent
consternació després de veure les imatges inhumanes dels presos de Guantánamo i Abu Ghraib que
va conduir a l’administració Obama a aturar les vexacions. Però les il·legalitats sembla que
persisteixen advocant per la legitimitat d’atacar on calgui com la incursió en un altre país
com Pakistan vulnerant la seva sobirania amb helicòpters indetectables per abatre un probable
objectiu, indefinit i inconcret, incorpori i sense rostre, de nom Osama Bin Laden.
Al
final és la història personal d’una agent contra la màxima expressió de la maldat humana. El
pla final de la solitària però victoriosa agent que retorna a casa respon a la pantalla en
negre de l’inici en què les veus de les víctimes invisibles de l’11-S enregistren els seus
darrers missatges. El seu rostre convoca les veus de les víctimes innocents i alhora congrega
tot el dolor i l’angoixa d’un país per castigar el culpable d’un autèntic trauma nacional.
Però aquesta sorprenent pel·lícula també sintonitza amb altres relats del cinema nord-
americà sobre el triomf dels bons sobre els dolents i la reivindicació de la tenacitat i
l’esforç de herois anònims que treballen en silenci i es sacrifiquen per una causa. Personatges
a l’ombra, identitats anònimes, agents que treballen infatigablement per solucionar els malsons
dels polítics i d’una nació atemorida.
El film fa gala d’un estil periodístic que atorga
respiració a la crònica detallada de les investigacions, interrogatoris, negociacions,
atemptats, pressions i fracassos, també. Ens trobem amb el ritme vibrant i trepidant del
directe, de la història revelada, de la trama filtrada. Així la pel·lícula dona visibilitat a
la història desconeguda de la ràtzia secreta contra el cau de Bin Laden, personificació del
terrorisme integrista islàmic. La història amagada de la cacera del monstre Bin Laden és
mostrada com un relat perfectament construït també en clau de thriller d’intriga amb tots els
rebrecs, contratemps, embussos i pistes falses en què cau la investigació.
Tangencialment s’evoca també el cinema d’acció bèl·lica amb un episodi final que sembla
retornar a l’univers guerrer de l’ anterior pel·lícula de la directora, En tierra
hostil, per concedir el protagonisme als homes d’acció d’unitats especials en arriscades
missions. Així es desencalla la trama en el clímax final revisitant el territori dels genuïns i
sacrificats herois de l’acció directa que colpegen en el camp de batalla com a braç armat dels
polítics o els interessos d’una nació.
Malgrat aquesta traca final, podem dir que no és
un film de ficció i d’acció sinó un film d’història i de política. Per tant, és un film que
treballa amb material sensible, amb noms i cognoms autèntics, amb fets, llocs i dates, posant
llum i taquígrafs a tot el procés de recerca i captura d’Osama Bin Laden, el cap suprem d’Al
Qaeda. Però la directora també procura que aquest esforç d’objectivitat i transparència no
caigui en el maniqueisme, el pamflet i l’alliçonament de l’espectador per atorgar-li a aquest
la possibilitat i el dret de veure i creure, de valorar i jutjar, de condemnar o aplaudir.
