cinema catal� . caT
Notícies anteriors
QESTI DE PROBABILITATS O DE FE: LA NOCHE MS OSCURA, DE KATHRYN BIGELOW

Ja tenim el relat de la cacera i execuci de Bin Laden, exemple dacci punitiva amb final feli. Aquesta acci militar dencert inqestionable no amaga, per, els dubtes i les incerteses del procs. Bin Laden esdev amb els anys un blanc invisible i illocalitzable, un objectiu esmunyeds i escpol. Una magna i colossal operaci de buscar una agulla en un paller mundial. Per arribar al final, caldr seguir una pista, com una qesti de fe, de seguretat en un mateix, ms que valorar les possibilitats dxit de lacci. Aquest cam obstinat s el que segueix una dona perduda en un laberint de rostres i cares de sospitosos i terroristes que sescampa per tot el planeta a la recerca del fil que podria portar-la a algun lloc concret, a alguna sortida, a algun resultat en lafany datrapar el malvat ms buscat de tots.

La pellcula transmet els canvis de govern i de poltica amb un retrat de labans i un desprs de larribada dObama. La distncia que va entre la crueltat i la barbrie de la tortura generalitzada i indiscriminada i la consegent consternaci desprs de veure les imatges inhumanes dels presos de Guantnamo i Abu Ghraib que va conduir a ladministraci Obama a aturar les vexacions. Per les illegalitats sembla que persisteixen advocant per la legitimitat datacar on calgui com la incursi en un altre pas com Pakistan vulnerant la seva sobirania amb helicpters indetectables per abatre un probable objectiu, indefinit i inconcret, incorpori i sense rostre, de nom Osama Bin Laden.

Al final s la histria personal duna agent contra la mxima expressi de la maldat humana. El pla final de la solitria per victoriosa agent que retorna a casa respon a la pantalla en negre de linici en qu les veus de les vctimes invisibles de l11-S enregistren els seus darrers missatges. El seu rostre convoca les veus de les vctimes innocents i alhora congrega tot el dolor i langoixa dun pas per castigar el culpable dun autntic trauma nacional.

Per aquesta sorprenent pellcula tamb sintonitza amb altres relats del cinema nord-americ sobre el triomf dels bons sobre els dolents i la reivindicaci de la tenacitat i lesfor de herois annims que treballen en silenci i es sacrifiquen per una causa. Personatges a lombra, identitats annimes, agents que treballen infatigablement per solucionar els malsons dels poltics i duna naci atemorida.

El film fa gala dun estil periodstic que atorga respiraci a la crnica detallada de les investigacions, interrogatoris, negociacions, atemptats, pressions i fracassos, tamb. Ens trobem amb el ritme vibrant i trepidant del directe, de la histria revelada, de la trama filtrada. Aix la pellcula dona visibilitat a la histria desconeguda de la rtzia secreta contra el cau de Bin Laden, personificaci del terrorisme integrista islmic. La histria amagada de la cacera del monstre Bin Laden s mostrada com un relat perfectament construt tamb en clau de thriller dintriga amb tots els rebrecs, contratemps, embussos i pistes falses en qu cau la investigaci.

Tangencialment sevoca tamb el cinema dacci bllica amb un episodi final que sembla retornar a lunivers guerrer de l anterior pellcula de la directora, En tierra hostil, per concedir el protagonisme als homes dacci dunitats especials en arriscades missions. Aix es desencalla la trama en el clmax final revisitant el territori dels genuns i sacrificats herois de lacci directa que colpegen en el camp de batalla com a bra armat dels poltics o els interessos duna naci.

Malgrat aquesta traca final, podem dir que no s un film de ficci i dacci sin un film dhistria i de poltica. Per tant, s un film que treballa amb material sensible, amb noms i cognoms autntics, amb fets, llocs i dates, posant llum i taqugrafs a tot el procs de recerca i captura dOsama Bin Laden, el cap suprem dAl Qaeda. Per la directora tamb procura que aquest esfor dobjectivitat i transparncia no caigui en el maniqueisme, el pamflet i lallionament de lespectador per atorgar-li a aquest la possibilitat i el dret de veure i creure, de valorar i jutjar, de condemnar o aplaudir.

Notcies - Cinema Catal . NET
Jessica Chastain a La noche ms oscura


lectures: 615

Una crtica de Joan Millaret Valls

7 de gener de 2013


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

excellent pellcula, superior a Hurt Locker
Nock14-01-2013

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small