cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL BOSC, AMB 11 NOMINACIONS ALS GAUD, RETORNA EL BON CINEMA A CATALUNYA

Imprevisible com de costum, el cineasta scar Aibar salta d'El Gran Vzquez a una crnica rstica ambientada durant la Guerra Civil. Si aquella tragicomdia sobre Manuel Vzquez, creador dhistorietes tant carismtiques com La famlia Cebolleta, aportaven una jocosa recreaci del cmic en el qu Barcelona es trobava llavors immersa, El bosc aporta un nou punt de vista sobre els tristos successos del 36, guardant evidents connexions amb altres films seus com Atolladero i Platets voladors.

Letapa histrica ms cruenta de lEspanya contempornia s una font inesgotable dinspiraci per a escriptors i directors de cinema, creadors que veuen en aquells anys devastadors el context ideal per a desenvolupar-hi les seves metfores ms trboles. Lany 2000, lescriptor Albert Snchez Piol va escriure un conte de tan sols vuit pgines ambientades en aquella poca, un relat que va fascinar el director scar Aibar.

La cinta sorgeix, doncs, d'un relat que lantropleg catal va incloure al recull de contes Les edats d'or, i que el seu propi autor va transformar en gui. Un gui, reconeixen Aibar i Piol, escrit i reescrit vint vegades. Procuraren evadir-se dels tpics del cinema sobre la guerra a travs duna peculiar histria, centrada en una famlia matarranyenca fora singular. Aquesta viu en una masia, a les rodalies de la qual apareixen unes misterioses llums que semblen transportar a una altra dimensi.

Aquesta s la darrera pellcula dAibar, un film que barreja el drama obscur de la Guerra Civil (tot i que podria tractar-se de qualsevol altra guerra) amb elements propis del gnere fantstic, i en el qu el barcelon mant lessncia del conte original. El film, nominat a 11 premis Gaud, es va presentar a la darrera edici del Festival Internacional de Sitges, on va rebre una bona acollida per part del pblic i la crtica.

El fil conductor es concentra en la vida dun matrimoni de petits burgesos agraris, mal considerats per lateneu i part de la poblaci. Quan al 1936 es desencadena el conflicte bllic, els anarquistes prenen el poder de la petita localitat de Matarranya i acusen de feixista al jove propietari de la masia. Aquest ha de desaparixer i tot queda a latenci de la seva esposa, que sovint es veu exposada a lespoli practicat per alguns i al setge amors per altres.

Un exemple de bon cinema en catal que cal veure en versi original per tal dapreciar el dialecte propi de la franja. Al contrari del que sol esdevenir en el cinema d'aquesta indole histrica, El bosc no es focalitza en descriure les misries d'ambds bndols i l'infame oportunisme dels que s'aprofiten de qualsevol situaci lmit. Abans que res, aquesta s una pellcula sobre l'amor i la supervivncia, elements narrats mitjanant slides imatges i una molt bona ambientaci.

Lelement que fa dEl bosc un film suculent no es deu noms al seu magnfic argument amb un punt de tendresa malgrat la difcil conjuntura social en qu sambienta, sin que ho sn els seus fantstics intrprets: lex Brendemlh (pura convicci) i Pere Ponce (notable vil) mantenen un intens duel, mentre lestatudinenc Tom Sizemore (nominat als Globus dor al 2000 per Witness Protection), deixa momentniament les grans produccions per interpretar el brigadista que fa tornar el somriure a Dora (una intensa Maria Molins).

En aquesta subversi del dibuix habitual de la Guerra Civil Espanyola, la cinta podria ser un inesperat reflex dEl laberinto del fauno (Guillermo del Toro) per El bosc segueix el seu propi cam. Un dileg entre dues dimensions, la real i la fantstica, en la qual la primera esmicola els lmits del realisme mitjanant la caricatura dels seus personatges -aqu soldats republicans com a vilans de la funci- mentre la segona envaeix el terreny de la quotidianitat per expressar la tangibilitat.

Una metfora actual que ens alliona a no desconfiar daquell que s diferent de nosaltres i acollir-lo amb generositat, sense pors ni recels. El ritme del film s gradual i mant la tensi dun final inesperat, al pur estil (salvant les distncies) dAmblin Entertainment. Destaca lexcellent muntatge de Bernat Vilaplana, que ha collaborat entre altres films a Lo Imposible, del barcelon J.A. Bayona, nominat a lOscar per millor interpretaci femenina.

Els elements sobrenaturals - notablement recreats per Cesc Binzobas i Joan Amer- no desvirtuen el seu poders entramat hum, tenint en compte la seva aproximaci al sci-fi que tant sembla fascinar a Aibar. El bosc desplaa la seva subtrama fantstica fora del camp de visi. La fa invisible a l'abric d'un relat sobre el conflicte bllic que busca caricaturitzar els tpics, per en qu el tra gruixut acaba dibuixant un fresc atrevit i original.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 692

Una crtica dric Antonell

14 de gener de 2013


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

no est al nivell de Pa negre per fora i visca al cinema catal
marc14-01-2013

Intentar veure-la, t bona pinta!
Josep Maria14-01-2013

El laberinto del fauno ha condicionat molt aquesta pellcula, massa...
Marcus Brody14-01-2013

M'agrada molt aqueixa peli,ja que s sci-fi durant la Guerra Civil.T un aire a Pa Negre,per divergeixen.Aqu te mostren la visi d'un pobre fascista assetjat pels comunistes durant la Repblica i ha d'acabar fugint cap a un mn desconegut per sobrevi
Laia C.14-01-2013

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small