cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ELS CLAROBSCURS DEL PODER: LINCOLN, DE STEVEN SPIELBERG

Senzillament sorprenent resulta loperaci flmica de Steven Spielberg dacostar-se a una figura llegendria com s Abraham Lincoln, setz president dels Estats Units que va governar el pas des del 1861 fins al seu assassinat el 1865. Laproximaci de Spielberg consisteix en prescindir absolutament dels registres de la biografia elogiosa, la hagiografia, i en canvi procura desmuntar la dimensi mtica i, fins i tot, martirolgica, daquest gran pare de la ptria americana.

Spielberg es centra en un breu per intensssim perode que abraa els darrers tres anys del controvertit mandat del president Lincoln. Uns anys de turbulncies en qu com a president ha de liderar els Estats Units de la Uni en la guerra fratricida contra els estats confederats del sud que es van separar de la Uni immediatament desprs de la seva elecci. Si la consecuci de la pau en la cruenta i sagnant Guerra Civil va esdevenir el gran camp de batalla de Lincoln, el seu segon front va ser la determinaci i tossuderia que va mostrar per aprovar la histrica tretzena esmena a la Constituci que obria el cam a la derogaci de lesclavatge.

El que podria haver estat un film pic farcit de batalles colossals o un fresc histric superficial i decoratiu pren la forma dun film poltic precs, dens, incisiu i apassionant sobre les martingales del poder i les poc decoroses estratgies poltiques per captar adhesions com comprar representants pblics amb prebendes durant les negociacions per aprovar el somni igualitari de Lincoln.

Evidentment que es fa palesa una petjada inflamatria i patritica en la vibrant recreaci al detall de tot el procs parlamentari de laprovaci final de lacta dabolici de lesclavatge. Clar que tamb es copsa el costat ms carismtic i popular del lideratge de Lincoln o la seva dimensi humana en diferents moments, per preval una intencionalitat de contraposar a les llums i la claror de la dimensi histrica del personatge les ombres de les trampes, els enganys, els tripijocs, el joc brut de la poltica. El costat fosc que viu arrapat en els intestins de la poltica emergeix a la inquietant superfcie del relat cinematogrfic de Spielberg.

I s que ens trobem lluny, per exemple, del cam emprs en la forja de lheroi nacional en clau positiva i enaltidora que feia John Ford a El joven Lincoln lany 1939. Ara predomina un enfocament crepuscular, amb profusi despais closos i atmosfera claustrofbica. El personatge apareix envellit, daspecte depressiu mentre habita ambients pesats i soporfers. Un personatge ombrvol que viu acompanyat duna dona aclaparada pel dol de la mort dun fill fins prcticament la follia, en un estat damargura que sembla expandir-se al propi Lincoln i contamina tota la seva vida domstica. En aquest opressiu entorn familiar destaca tamb les pressions duns pares per evitar, infructuosament, que el fill gran sallisti per anar al camp de batalla.

Lincoln s una figura escardalenca, nosfertica, tenebrosa. Moltes vegades esdev un efgie, un bust marmori, una esttua. Els contrallums, els clarobscurs, els miralls redunden en aquest visi escultrica, com mancat dhumanitat, un tros de pedra dhistria que amoble espais sense respiraci. Spielberg ens ofereix aquesta apreciaci des dun gust pictric extraordinari amb composicions estudiades i treballades, amb una esttica enbarrocada, recarregada.

Tampoc es pot obviar la prodigiosa interpretaci de Daniel Day-Lewis, viva reencarnaci de Lincoln, que lha dut a recollir el premi Globus dOr al millor actor per aquesta extraordinria performance. Daltra banda, nic guard de les set nominacions a les quals aspirava Lincoln, que sembla haver cedit el fcil reconeixement en favor duna altra pellcula histrica i poltica nominada com Argo de Ben Affleck. Al capdavall, aquesta tria reflecteix un triomf de lentreteniment, el thriller, la comdia i lacci ben envasada en lembolcall dArgo enfront de la profunditat i complexitat que imprimeix Spielberg al seu retrat en penombra a Lincoln.

Notcies - Cinema Catal . NET
Daniel Day-Lewis com a Lincoln


lectures: 666

Una crtica de Joan Millaret Valls

18 de gener de 2013


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

mltes ganes de veure-la!!!!!
Olga18-01-2013

jo tamb tinc ganes de veure-la! Potser aquest any ser el de Spielberg (Als oscars)
joan18-01-2013

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small