cinema catal� . caT
Notícies anteriors
TERRORS INFANTILS

Que la producci i el consum de productes culturals i dentreteniment de gnere de terror (barrejat o no amb la fantasia i la cincia ficci) es troba en un dels moments de ms auge, deixa poc lloc a dubte. La crisi i la postmodernitat han portat a una necessitat de la gent devadir-se de la realitat i molts ho fan a travs de lensurt, el crit, la sang... El mn infantil, tradicionalment ha estat abonat a la por, i noms cal recordar la gran quantitat de literatura que ha produt molts malsons als ms menuts i els ha comenat a configurar un imaginari propi en aquest gnere, aix si, adaptat a la seva edat. De fet, els nens han augmentat progressivament el seu inters per aquests productes, que cada cop es van fent ms quotidians en el seu mn, a la vegada que augmenta la precocitat en el seu consum. Per aix, no s destranyar que hagin coincidit en cartell 3 ttols com: Frankenweenie, Hotel Transylvania i El alucinante mundo de Norman.

Quan molts havien comenat a esmolar els ganivets contra el geni de Burbank desprs dalguns ttols ms o menys discutibles o incompresos, Tim Burton ha recorregut a un material 100% personal, que ja havia estat objecte del seu segon curt-metratge, i que ara, quasi 30 anys desprs, recupera per poder explicar-lo amb ms detall i amb els recursos privilegiats dels que ara disposa. El resultat s una preciosa recreaci del mite de Frankenstein vista a travs dels ulls dun nen en el paper del doctor, i amb un gos com a objecte dels seus experiments, que acaba convertint-se en un homenatge sincer i devot a les monster movies. La cinta s un autntic gaudi per qualsevol afeccionat al gnere, al cinema o a lart en general; la realitzaci, en un acurat stop-motion i un majestus blanc i negre, s un treball artesanal dels que no sobliden i cada pla s una composici que traspua emoci i coneixement cinematogrfic. I s que Frankenweenie s una cinta feta des de la infncia, des del record, des de la nostlgia, des de lamor al cinema de srie B, dun jove i solitari Burton, que fabulava veient aquells vells films, aquelles sries, llegint aquells cmics, i que anava creant un univers personal i nic, que ha fructificat en el director que s ara.

A ms, ens trobem davant un compendi de la majoria de filies i fbies del director, que es venen repetint a quasi tota la seva obra: la reivindicaci de la diferncia, la infncia marginal, el terror i el fantstic integrats a la quotidianitat, els monstres que no sn perillosos sin que han de ser protegits davant una societat intolerant que no accepta les seves singularitats i que es mou per una por irracional i en forma de turba ... I tot plegat, amb un resultat que pot ser frut tant per un nen com per un adult, i novament amb la sempre inestimable participaci de Danny Elfman a la partitura. En definitiva, una reivindicaci de Burton com el que s, un dels noms claus del cinema (en general) de les darreres dcades, sense discussi, i que s capa de tornar a la Disney, desprs dhaver-ne sortit per la porta del darrera, agafar un vell projecte i demostrar que es van equivocar en no donar-li ms confiana i oportunitats.

Amb molts punts de contacte amb aquest esperit burtoni tenim El alucinante mundo de Norman, film singular que aconsegueix unir amb normalitat en una cinta infantil: un nen que veu fantasmes, zombis i una bruixeta sacrificada a lestil Salem. Novament tornem a trobar la figura del nen solitari, incomprs, marginat pels seus companys, per que finalment salvar el poble amb les seves habilitats, i la denncia de les masses colriques mogudes per instints primaris i que a la fi resulten ser molt ms perilloses que no pas els pobres i indefensos ssers sobrenaturals que persegueixen. Com en el cas anterior, tamb sha optat per una tcnica aparentment tant antiquada com lstop-motion, que molts creien condemnada a la desaparici en temps de pxels i 3D, per que ha sabut adaptar-se als nous temps i darrerament ha tingut una revifalla amb altres ttols excellents com Pirates o Els mons de Coraline, justament la primera cinta dels estudis Laika (els mateixos daquest Norman), i que ja apuntava maneres amb una histria fantstica i un punt gtica a crrec de Henry Selick, director de la Pesadilla antes de Navidad de Burton. Per a ms a ms, la cinta de Chris Butler i Sam Fell t molts altres atributs a destacar, com ara el seu ritme trepidant, dosis considerables dhumor, que sense oblidar als pares (les picades dullet a clssics del gnere sn constants), potser sn una mica ms assequibles pels fills que en el cas anterior, i un final ple de lirisme amb un canvi de to sobtat, que emparenta amb un determinat tipus de cinema danimaci oriental.

Finalment, Hotel Transylvania jugaria una altra lliga, la de les produccions infantils ms comercials i convencionals (cal recordar que ens trobem en un producte de la Sony), perfectes per les dates nadalenques. En aquest cas, la histria tamb dna la volta a la imatge tradicional dels monstres (aqu format per un autntic dream team dels clssics de la Universal), i els reclou en un tpic castell dels Crpats reconvertit en hotel, on samaguen dels humans que els tenen aterrits. A partir daqu es suscita el tpic conflicte familiar quan la filla del comte Drcula senamora dun noi hum, davant la negativa del pare. Vaja, una trama vista mil vegades, damors (im)possibles a causa dels orgens diferents i prejudicis caducs. Cal reconixer per, que el film de Genndy Tartakovsky t tots els elements per entretenir el pblic ms menut, des del disseny de personatges, el ritme vodevilesc, i les inofensives bromes de lunivers monstrus mainstream. Segurament s un tipus de cinta menys atractiva per un adult, per es deixa veure perfectament si recuperes uns ulls infantils durant els 90 minuts escassos de metratge. En definitiva, 3 clars exemples del bon moment pel qual travessen tant el mn de lanimaci infantil, com el gnere de terror en sentit ampli, aix com de la seva excellent compatibilitat. I s que no en tingueu cap dubte: hi ha vida ms enll de Pixar. I si no que li diguin a larqueleg Tadeo Jones, que amb molts menys mitjans per amb una gran passi, imaginaci i professionalitat, ha estat el fenomen de la passada tardor (amb el perms del Sr. Bayona), i ens ha ofert lautntica quarta part de la nissaga Indiana Jones que el pblic esperava, i no aquell imperdonable Regne de la Calavera de Cristall. Per b, com diuen els contes: aix ja s una altre histria.

Notcies - Cinema Catal . NET
Una escena de Frankenweenie


lectures: 673

Marc Serra

21 de gener de 2013


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Interessant article i reflexi. De les que has mencionat em quedo amb Frankenweenie i Pirates, les dues sn amenes, utilitzen stopmotion (Pirates utilitza claymation, subcategoria de stopmotion) i tenen imprs un segell molt personal (Burton i Aardman)
ric21-01-2013

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small