El cuerpo és un d'aquells films que permet avançar-se als esdeveniments. A través d'un suspens a vegades una mica fluix però capaç de mantenir alerta el nervi constant, el desenvolupament de l'acció permet predir la resolució de la trama. L'espectador, orgullós, espera el final del llargmetratge amb la sensació d'haver resolt el trenca-closques. No obstant això, el final ofereix un gir tan inesperat de guió que no deixa ningú indiferent. I qui se sentia abans orgullós, ara se sent enganyat per una trampa en l'argument que no ha sabut detectar.
La major part de l'acció de la pel·lícula transcorre en un dipòsit de cadàvers, on desapareix el cos d'una dona. L'únic testimoni, el vigilant nocturn, és atropellat mentre fugia d'alguna cosa estranya que ha succeït en el dipòsit. Tot plegat desencadena en una complicada investigació policial l'objectiu de la qual és trobar la solució d'un crim aparentment perfecte.
El film el protagonitzen Belén Rueda, Hugo Silva, José Coronado i Aura Garrido. Belén Rueda representa eloqüentment la típica dona poderosa i rica que sempre vol tenir tothom als seus peus. La posada en escena d'Hugo Silva és, en canvi, força lineal. A ulls de l'espectador, l'actor passa de ser l'acusat de la desaparició del cos de Belén Rueda a ser la víctima del joc de la mateixa dona. Malgrat això, Silva no resulta gaire creïble ni quan deixa anar alguna llàgrima en un intent frustrat per convèncer els policies de la trampa en la que es troba. Quant a Aura Garrido, les seves intervencions són puntuals. José Coronado gaudeix de més protagonisme, i alguns dels seus comportaments no encaixen amb el perfil d'un simple detectiu, fet que pot confondre l'espectador. Les seves divagacions, però, només prendran sentit al final del film.
La primera pel·lícula del realitzador català Oriol Paulo és una coproducció de Rodar y Rodar, Televisió de Catalunya i Antena 3, i ha suposat tot un èxit de cartellera. Passades les dues primeres setmanes de l'estrena ja havia recaptat més de 3 milions d'euros. Aquestes dades no són casuals, ja que El Cuerpo va guanyar el premi a la millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de París.
lectures: 1121
Una crítica de Sergi Bayó Camps
29 de gener de 2013
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
No crec que els girs de guió siguin un demèrit, com no ho eren a El sisè sentit o Sospitosos habituals, per ex. En tot cas, la trama està molt ben construida i la realització és notable. Bon exemple de cine negre del país, sense necessitar gran pressupost
