cinema catal� . caT
Notícies anteriors
PINTAR LA LLEGENDA: LA VIDA DE PI, D'ANG LEE

Quan es va acostant en lhoritz la cerimnia dels Oscar magradaria parlar duna de les pellcules amb ms nominacions de la present edici que encara no havia tingut oportunitat de veure i que molts ja heu pogut disfrutar ja que es va estrenar el passat mes de desembre. Mestic referint a La vida de Pi del director taiwans Ang Lee que, entre altres candidatures, competir per Oscar tan importants com sn el de millor pellcula, millor director o millor gui adaptat. Es tracta duna film que sembla haver molestat a alguns pel seu evident missatge religis, la seva voluntat de sermonejar, el seu afany de transcendncia o per un misticisme de disseny. Per la meva part, no negar aquests defectes que estan a punt de destrossar un calidoscpic film que explica, bsicament, la aventura fantstica dun noi que ha de conviure amb un tigre de bengala en un bot salvavides desprs de patir un naufragi. Una desventura martima explicada com si es tracts dun conte dexotisme orientalista nascut del geni de la lmpada mgica que encomana un contagis cntic a lesperit dall meravells.

Un aspecte a ressaltar daquest film dividit en tres parts i estructurat com una histria de supervivncia viscuda i/o patida en condicions extremes contada a un escriptor caador de relats increbles s el seu desbordant desplegament de pirotcnia visual viscut ben b com una experincia sensorial. Aquest enfocament en clau de faula delirant de llumetes electritzants, aiges marines com miralls que reflecteixen cels crepusculars, meravelles subaqutiques que solquen la superfcie com pinzellades de color, firmaments que es fonen amb el fons mar i viceversa, atorga al relat una esttica ms aviat kitsch o carrinclona; per les seves imatges de postal publicitria, deslgans grfics de tonalitats pastel, de pellcula acolorida amb fons i decorats pintats digitalment t un innegable poder de fascinaci.

Ms enll del discurs o del plaer hipntic que provoca lenlluernament dels seus efectes numrics, aquest film el trobo especialment recomanable per laposta clara que fa al reivindicar la necessitat de la fabulaci i per posar al descobert com la mscara del cinema fantstic no s altre cosa que la disfressa que sajusta i sadapta a la realitat. s cert que tot aix sexplicita cap al final de la pellcula i aqu demano perd si avano alguns esdeveniments amb la intenci de revertir el sentit al relat que fins aleshores estvem seguint plcidament com si dun viatge fabuls i onric es tracts. Una confessi a cmera del protagonista arriba precedida per un informe dels asseguradors del vaixell que no dna crdit al relat explicat del noi supervivent i que exigeix quelcom ms versemblant, ms creble. En aquest precs moment, la realitat sepultada irromp en tota la seva cruesa en la superfcie del vists i flonjo relat.

La histria amagada i ara verbalitzada dun naufragi real no compta amb la seva corresponent pellcula en imatges. La barbrie i el salvatgisme hum en un bot salvavides convertit en una brutal carnisseria on van morir la prpia mare del noi i un mariner a mans dun tripulant del vaixell s un relat esferedor i traumtic, un relat inimaginable i per tant, no s representable, no s filmable. Noms les despullades paraules donen compte de la magnitud de la odissea de supervivncia humana en una barca a la deriva durant ms de dos-cents dies. La histria viscuda s tan terrible que per explicar-la i donar-li un sentit sha de triar un model narratiu com la faula amb animals, com si fssim en els territoris de La Fontaine o ells germans Perrault. En el prodigis conte filmat per Ang Lee, les bsties - un orangutan i una zebra sn devorades primer per una famlica hiena i desprs aquesta s destrossada pel tigre de bengala- es converteixen finalment en smbols i metfores del comportament hum en una situaci lmit.

De totes maneres, abans de la confessi final, el relat cont un passatge prou revelador com s el de la illa encantada, lloc emblemtic on saturen tots els relats de viatgers i de nufrags a la deriva, des dUlisses a Simbad passant per lilla misteriosa de Jules Verne o lilla diablica de Moreau de H. G. Wells. Una illa plena de perills i dencants, una mena de parads que amaga el seu costat fosc, un espai ednic de dia que amaga un infern de nit. Una illa amb plantes carnvores que assetgen als incauts navegants, com descobreixen el mateix protagonista quan cull una flor que amaga un inquietant tresor, una dent humana. No s altre cosa que lempremta del canibalisme, autntica frontera humana, tab intocable, per que emergeix com un lloc com en un bon grapat depisodis histrics o novellats de nufrags desesperats des del navegant Cabeza de Vaca al passatge dantropofgia viscut per Gordon Pym en lobra de Poe -. La irrupci daquest fet produeix una esquerda en el fins aleshores homogeni i ordenat relat de caire embriagador conjuntat de colors, textures i atmosferes visionries. Aquest episodi qestionador de lordre buclic en el qual vivia el relat, per fora havia de desembocar en leixuta crnica del malson del sofriment i patiment inhum dun jove nufrag que ho havia perdut tot enmig de loce indiferent.

Com que aquesta buidor s inenarrable, aleshores neix la funci, la representaci, que pren la forma duna arca de No de butxaca en qu batega el costat salvatge amb la difcil convivncia del tigre i del jove, el qual aprn lensinistrament i el sotmetiment del ferotge fel. Com interpella el protagonista rescatat al buscador dhistries i al mateix espectador, tots preferim sovint ms la fantasia a la realitat, la ficci al real, el relat embellidor a la lletjor duna vida llastimosa de nufrag abandonat. Aix es prefereix imprimir la llegenda a la sordidesa duna histria feridora, millor pintar una histria de colors preciosos per subliminar all omins que no es pot dir. La paleta infogrfica com a metfora de lhorror.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 673

Una crtica de Joan Millaret Valls

13 de febrer de 2013


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small