cinema catal� . caT
Notícies anteriors
HISTRIES DE LA HISTRIA (DE LINCOLN A BIN LADEN)

Des del seu naixement, el cinema sha convertit en un art i un entreteniment de masses enormement influent. I geogrficament, no hi ha dubte que Hollywood ha esdevingut el seu principal centre productor i difusor. Potser per aix, la gent de la resta del mn coneixem a vegades menys detalls de la nostra prpia histria local que no pas de la jove histria dels EUA, abastament explicada en gran nombre de produccions cinematogrfiques. Qui pot dir avui dia que desconeix: La seva lluita per independitzar-se de la metrpolis britnica (i s que ja fa molts anys que els pobles exerceixen el dret a decidir sobre el seu territori, ara sortosament de manera pacfica); la colonitzaci de lOest; la seva participaci a la segona Guerra Mundial o al Vietnam; la Guerra Freda; la cursa espacial; les seves lluites electorals (amb escoltes i corrupteles incloses); els magnicidis, i tots els seus personatges histrics que han destacat (per b o per mal) en qualsevol mbit de la vida ...

En aquesta lnia de didactisme cinematogrfic (ms o menys rigors i ldic) es situen 4 de les principals cintes que han competit amb ms o menys fortuna als Oscar denguany: Argo, La noche ms oscura, Lincoln i Django Desencadenado; que incideixen en dos grans temes del pas que ara presideix Barack Obama: Lislamisme i labolici de lesclavatge.

s una evidncia que des dels atemptats de les Torres Bessones, la posterior invasi de lIraq i lenviament de tropes a diverses zones de lOrient Mitj, el mn islmic ha adquirit un protagonisme superlatiu a la realitat nord-americana. I aix ha tingut una translaci immediata en el set art. Els darrers anys, una quantitat ingent de films han abordat aquesta circumstncia des de diverses vessants: United 93 (Paul Greengrass), Fahrenheit 9/11(Michel Moore) o World Trade Center (Oliver Stone), pel que fa als atemptats i les seves causes; Syriana (Stephen Gaghan) o The Green Zone (Paul Greengrass), retratant els grups especials i lespionatge; Jarhead (Sam Mendes) o El Valle de Elah (Paul Haggis) amb els efectes sobre els soldats de primera lnia; Leones por corderos (Robert Redford) o W (Oliver Stone) incidint les manipulacions poltiques ... Per un dels noms ms destacats en aquest afany ha estat sens dubte el de Kathryn Bigelow, que lany 2010 va arrasar en la cerimnia dels Oscar amb En tierra hostil, magnfica dissecci del dia a dia dun grup despecialistes en desactivar bombes, el perill, la insensibilitzaci progressiva, els efectes psicolgics, i que alguns no van saber apreciar acusant-la injustament de pro bellicista i demaggica. Ara, aquesta mateixa directora, ens ofereix un apropament a la recerca i captura (o execuci) de lhome ms buscat de les darreres dcades: Osama Bin Laden.

La noche ms oscura, com no podia ser daltra manera, tamb ha aixecat certa polseguera ideolgica, entre daltres no defugint el tema de la tortura. De fet, la primera escena ja ens mostra amb tota cruesa un interrogatori en el qual sempren tota mena de mtodes de persuasi violenta. Aix, es contraposa amb els atemptats de laltra banda i la corresponent prdua de vides humanes, sovint civils innocents. Intentant veure el film sense prejudicis, costa trobar un posicionament tendencis o propagandstic, sin que ms aviat sembla que la intenci sigui simplement mostrar la manca de sentit de les accions i les raons duns i altres. Per en cap cas, la localitzaci final del lder dAl Qaeda, es pot interpretar com una justificaci dels actes previs per arribar-hi. Potser el que passa s que Bigelow, ja des dels seus inicis, ha mostrat un ull privilegiat pel retrat de la violncia i les escenes dacci, sobretot des del punt de vista esttic, fet que es pot confondre amb una certa fascinaci. I aix, per molts, ja s signe de cinema de dretes i reaccionari. Una mica com li passava a John Ford i els seus westerns, que sempre eren acusats de maltractar el poble indi i lloar excessivament el militarisme de la cavalleria. Perqu quants directors avui en dia sn capaos de filmar amb el seu pols narratiu i to documental, la llarga escena final de lassalt a la casa del lder islamista.

Per per sobre de tot aix, la directora i el guionista Mark Boal (periodista que va participar tamb en la gestaci de La noche ms oscura i El Valle de Elah, basant-se en experincies personals sobre el terreny), estan interessats en narrar amb detall la trajectria vital i emocional de lagent Maya. I com passa de ser una simple professional de la CIA molt capacitada, a convertir la recerca de Bin Laden en una obsessi personal, que la persegueix les 24 hores del dia, fins que finalment aconsegueix el que cap dels seus superiors o companys havia assolit. Una dona triomfant en un mn dominat pels homes, com la mateixa directora. I per encarnar-la, ning millor avui en dia, que Jessica Chastain, que en un parell danys sha convertit amb treball, excellents eleccions i unes dots interpretatives privilegiades, en una de les millors actrius dels darrers lustres.

I per entendre els antecedents de lescenari que es retrata a la cinta de Kathryn Bigelow, un bon complement s sens dubte Argo, que ja des del prleg, texplica els interessos nord-americans a lOrient Mitj, i les complicades relacions amb alguns pasos, que en aquest cas van desembocar en la pujada al poder de Jomeini a lIran i la crisi dels hostatges. La cinta s realment excellent, i Ben Affleck demostra les seves capacitats com a director amb una recreaci extremadament versemblant, amb un gui sense fissures i un domini de la tensi ambiental poc freqents. I no mestenc ms perqu podeu trobar la resta de detalls a lescrit que va aparixer aqu mateix el 12 de novembre, arran de la seva estrena.

Per altra banda, latzar ha volgut que dos noms claus del cinema dels darrers anys i fins a cert punt antittics, com Spielberg i Tarantino, hagin coincidit a les pantalles amb aproximacions diametralment oposades de la fi de lesclavatge a Nord-Amrica. El primer, desprs de la infravalorada i incompresa War Horse, ha volgut rodar la obra definitiva sobre la figura del 16 president dels EUA, Abraham Lincoln, centrant-se en els darrers mesos de la seva vida, en qu va tenir lloc laprovaci de la 13a esmena, fet que suposava labolici de lesclavatge de forma permanent a tot el pas. Per malgrat tenir entre mans una histria tan interessant i un elenc dactors de primer ordre, comenant per un Daniel Day-Lewis que podria haver fet de doble del president a la seva poca, al director de E.T. li ha sortit una obra excessivament freda i cerebral, mancada democi, tot i estar parlant dun fet tan cabdal com el que descriu. I no s que es tracti duna temtica que li resulti estranya, ja que a la seva filmografia trobem dos ttols com Amistad (drama humanista que tamb incideix en labolicionisme) i El Color Porpra (que descriu com es van allargar en el temps les penries de la gent de color malgrat la fi sobre el paper de lesclavatge). Per si b en aquests dos casos es pot reconixer lempremta personal del director dEl Imperio del Sol i el seu domini de les emocions, a Lincoln trobem un excs dacademicisme (mal ents) i una planificaci massa pictrica, fosca, opressiva i tancada. La pellcula est mancada daire, i per aix les comptades escenes en exteriors sagraeixen i sobresurten, com ara la visita a lhospital per intentar convncer el seu fill gran que no sallisti (un desaprofitat i desubicat Joseph Gordon-Levitt).

Per altra banda, malgrat els esforos, el film no aconsegueix transmetre la idiosincrsia del president (ms enll de saber detalls com que li agradava explicar batalletes a totes hores per reforar els seus arguments), ni fer un apropament a la seva figura des del punt de vista ms hum, quedant lluny del magnfic retrat (tot i que segurament menys fidel) que van fer John Ford i Henry Fonda a El joven Lincoln. I en laltre gran tema, les lluites parlamentries entre demcrates i republicans (amb uns posicionaments poltics certament sorprenents tenint en compte levoluci dels dos partits en les darreres dcades, la cinta no passa de ser correcta i si per alguna cosa desperta linters s sens dubte per la descripci de la compra de vots, un fet que en els nostres dies seria objecte descndol i grans titulars periodstics, i que aqu es tracta amb la major naturalitat. En definitiva, un projecte que no arriba a les fites esperades, sobretot en el cas dun director que venia de fer una obra mestra de lanimaci com Tintn, tot i els moments puntuals de gran realitzador que apareixen durant el metratge, com la sorpresa final del personatge de Tommy Lee Jones o el comiat del criat negre al president que es perd a les escales.

En el cas de Tarantino, fins i tot es pot dir que les expectatives eren encara ms altes, i que feia mesos que internet bullia dinformacions sobre aquest Django desencadenado. El resultat s una nova demostraci derudici cinfila del director de Pulp Fiction, que torna a jugar amb els gneres mal anomenats menors o alternatius, per fer-ne una reformulaci personal i una reivindicaci. En aquest cas trobem elements sobretot de lspaguetti-western i la blaxploitation, una barreja aparentment explosiva i molt suculenta en mans de lamic Quentin. I el resultat final, sens dubte aconsegueix lligar totes les referncies i antecedents pretesos i suposa un joc metalingstic per paladars molt delicats, arribant a introduir una llegenda nrdica com la de Sgfrid i Brunilda en una pellcula sobre lemancipaci de la gent de color (no direm negres per no provocar el Sr. Spike Lee). Fins i tot es pot dir que des dun punt de vista tcnic, la direcci s una autntica demostraci de capacitats narratives, de gran enquadrador, de director que ha arribat a la seva maduresa i ha polit el seu estil.

Per Tarantino comet alguns errors i peca una mica de suprbia, ja que abusa de les subtrames, vol encabir massa temes, allargassa el film excessivament i al final, aconsegueix que lespectador caigui en una certa indiferncia envers el fil argumental i el dest dels personatges. A ms, en aquesta ocasi, recorre en excs als dilegs, per sense el seu enginy habitual, i lacci queda relegada a un pla secundari, amb poques i desaprofitades escenes. Aix, tot i aconseguir transmetre la tesis de la superioritat del mascle negre, que ha passat de lesclavatge a assolir per primer cop la presidncia dels EUA, malauradament descuida en excs el ritme narratiu que li era propi (potser hi t alguna cosa a veure que per primer cop en la seva carrera no compti amb la desapareguda Sally Menke al muntatge, cosa que es nota moltssim) i no ha assolit la obra rodona i harmnica en fons i forma que pretenia.

Notcies - Cinema Catal . NET
Jessica Chastain a La noche ms oscura

lectures: 820

Marc Serra

4 de març de 2013


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

Excellent article.
Josep M.05-03-2013

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small