Fill de Caín és l’òpera prima del tarragoní Jesús
Monllaó. Fill de Caín arrenca amb una seqüència que d’entrada ja posa totes les cartes a
la taula. Un pare juga amb la seva filla petita i l’alegria del moment es veu interrompuda pe
la inquietant presència d’un adolescent de mirada enigmàtica. El jove en qüestió és David
Solans, una de les revelacions de la pel·lícula. A mig camí entre el thriller psicològic i el
drama, Fill de Caín és el debut a la direcció de Jesús Monllaó. El realitzador se’n surt
prou bé a l’hora de tirar endavant una història amb (massa) girs argumentals i un desenllaç
entre tràgic i rocambolesc.
Bon ritme i tensió
El gran encert del conjunt és la seva sòbria i elegant posada en escena (molta atenció als jocs
visuals amb els reflexos) i la direcció d’actors. El pal de paller de la pel·lícula és l’abans
esmentat Solans, però les esforçades interpretacions del triangle amorós format per José
Coronado, Maria Molins i Julio Manrique aconsegueixen imprimir tensió als passatges que ho
requereixen.
Monllaó se’n surt prou bé a l’hora de tirar endavant una història amb (massa) girs
argumentals i un desenllaç entre tràgic i rocambolesc
Així, la narració avença de manera adequada i manté l’interès tot i les freqüents piruetes
narratives d’un guió efectista i trampós. Fill de Caín juga contínuament amb
l’ambigüitat de l’adolescent protagonista i no se sabrà fins al final si el noi és la víctima o
el botxí de la història. La fórmula funciona a la primera part del metratge, però a mesura que
s’acosta al clímax (forçat a més no poder) tot plegat agafa un to tràgic que grinyola.
Amb tot, el debutant Monllaó és capaç de dur a bon port el projecte perquè es mostra segur i
eficaç en la planificació i l’ús dels espais i perquè sap transmetre força (l’escena de la
peixera és més que notable) a l’hora de representar la cruesa del jove Nico, el geni dels
escacs capaç de fer el que calgui per aconseguir els seus objectius. Tenint en compte que la
pel·lícula ens proposa una reflexió sobre els laberíntics camins de la ment, té sentit que la
trama de Fill de Caín estigui farcida d’elements que no són precisament el que semblen.
