cinema catal� . caT
Notícies anteriors
L'HIPNOTITZADOR (TRANCE DE DANNY BOYLE)

Nova cabriola narrativa del director de Trainspotting, Danny Boyle, que juga amb la fragmentaci i el desordre per explicar una histria fora simple que encaixaria en els parmetres del cinema negre en la prestatgeria datracaments imperfectes. No s si hem perdut el nord, per el que si sha perdut s la linealitat cronolgica a lhora de contar els thrillers actuals. Aix ens trobem que els directors ms cridaners del moment es veuen obligats a marejar la perdiu, a embolicar la troca, a enredar l&rsquoespectador amb rebrecs i prestidigitacions de tota mana per sorprendre, una mica ms si cap, a un espectador avesat a desxifrar tota mena de jeroglfics temporals. Hi ha histries explicades del dret i del revs, de dalt a baix, de dins a fora, de pe a pa, daqu cap all i, la que ens ocupa, tamb va en totes direccions, com un relat en abisme, que va obrint portes i finestres tot multiplicant els camins a seguir per perdres ms fcilment.

La trama criminal explica com el jove Simon (James McAvoy), empleat en una casa de subhastes, es confabula amb uns atracadors dobres dart per robar el quadre de Goya, Les bruixes en laire. Per durant lassalt, Simon es salta el gui i aleshores rep un fort cop al cap del lder dels lladres, Frank (Vincent Cassel) i aix fa que perdi la memria. Aquest estat amnsic fa que Simon oblidi on ha amagat la preuada tela posant dels nervis als lladres que estan disposats a matar-lo. Per desencallar aquest atzucac, tiraran de beta duna doctora especialitzada en hipnosis que els ajudar a omplir les llacunes de memria que pateix aquest personatge amnsic digne de figurar al costat dillustres despistats amb cervells desmuntats com era el protagonista de Memento de Christopher Nolan.

Per la meva part haig de dir que aquests mosaics de peces trencades ja no em treuen la son perqu la capacitat de xoc sesvaeix en cada rebrec que em fan, encara que haig de confessar que finalment menxampa el carcter lisrgic de les imatges confuses i insegures de Boyle que cerca una mena destat en trnsit en lespectador-pacient. Aix s produeix per la profusi en alguns moments de plans que juguen amb reflexos, miralls i vidrieres que afavoreixen perspectives obliqes amb rostres qestionats, aix com la presncia dalgunes vistes nocturnes de nusos viaris virats en vermell, perfecte metfora visual del laberint per on ens porta la pellcula. Al final ens queden alguns fascinats instants enmig dun relat desconstrut que gira sobre els inextricables racons de la ment escorcollats per una hipnotista detectivesca llicenciada a El gabinet del doctor Caligari.
Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 575

Una crtica de Joan Millaret Valls

13 de juny de 2013


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small