cinema catal� . caT
Notícies anteriors
BEGIN THE BEGIN

Reboot, remake, reset, crossover, prequel, sequel, spoiler, spin-off, mockumentary, bromance , show-runner...., els anglicismes s’han apoderat del llenguatge audiovisual i aviat necessitarem un diccionari per tenir-ho tot clar. Aquests dies han coincidit en pantalla Man of steel i Star Trek: En la oscuridad, dos reboots o resets, que podrem traduir-ho com un reinici o un nou comenament amb un enfocament noveds, d’uns mateixos personatges o cinta anterior. Els darrers anys, la quantitat d’aquest tipus de propostes s’ha multiplicat exponencialment, especialment en el mn de les adaptacions de cmics i del fantstic. Exemples com els Hulks d’Ang Lee i Louis Leterrier o l’Amazing Spider-Man de Marc Webb, serien paradigmtics. En canvi, ms discussions tindrem amb els casos de Prometheus, X-Men primera generaci (molts parlarien de preqeles), o fins i tot el Bond de Daniel Craig: Casino Royale, que certament suposa una modernitzaci i un canvi de to a la franqucia, per de fet continua amb l’esquema de les seves desenes de precedents.

En tot cas, el supsit ms paradigmtic seria segurament el de Batman, que desprs de les dues joies de Tim Burton, va continuar amb els deliris de Joel Schumacher, per arribar finalment a les tres grans simfonies de Christopher Nolan, que ha estat un dels mxims definidors dels trets bsics d’un bon reboot o reset d’una franqucia cinematogrfica. Desprs d’aquest xit rotund, tant de pblic com de crtica (conjunci sempre complicada), les dues potncies que hi havia darrera l’home ratpenat, la Warner i DC Comics (editorial que t els drets del personatge), li va encarregar una operaci similar amb el personatge creat fa 75 anys pel dibuixant Joe Shuster i el guionista Jerry Siegel, que s’ha convertit en un dels principals icones pop del segle XX: Superman.

Aix, desprs de mltiples versions televisives (comenant per la mtica srie de George Reeves, o les ms recents Lois & Clark i Smallville) i cinematogrfiques (la tetralogia comenada per Richard Donner que va situar Christopher Reeve com el rostre ms popular del personatge a les pantalles, o la ms recent versi de Bryan Singer amb Superman Returns), Nolan i el guionista David S. Goyer, que tamb va participar en la creaci dels tres darrers Batmans, han afrontat el repte de donar una nova perspectiva al pare de tots els superherois. L’aposta ha estat arriscada i el resultat no ha deixat a ning indiferent, amb fervents partidaris per tamb una legi de detractors. El que ha quedat clar s que la intenci era no repetir l’homenatge fidel de Bryan Singer sin oferir un producte radicalment diferent. I aix sembla que no ha agradat ni s’ha ents per una gran quantitat de gent.

El resultat s una reformulaci dels orgens del personatge, comenant amb una explicaci ms extensa de la fi del seu planeta, Krypton, que a ms de lluir un disseny visual molt cuidat, ens presenta la nmesi del protagonista (el General Zod), i el seu pare (Jor-El) interpretat per un Russell Crowe, que demostra que quan vol, i sense necessitat d’estridncies excessives, t unes dots interpretatives innates. A partir d’aqu, l6rsquo;acci es trasllada a la Terra, i ens descriu la infncia i l’adolescncia de l’heroi, amb nombrosos flashbacks i a travs de pinzellades concretes que van definint la idiosincrsia del personatge, amb un evident to messinic (cal reconixer que excessivament subratllat) i un psit de transcendncia quasi existencialista, d’aquest sser que viu entre dos mns, carregant a la seves espatlles el pes de decidir el dest d’ambds.

La direcci d’aquest drama estilitzat de superherois s’ha encarregat a Zack Snyder, que va presentar les seves credencial amb el notable apropament a l’univers zombie El amanecer de los muertos, que va enlluernar al gran pblic amb el look visual i l6rsquo;pica de 300, i que es va graduar amb nota en el mn de les adaptacions de cmics amb Watchmen. Aqu continua demostrant les seves habilitats darrera la cmera, apostant per una fotografia hiperrealista, que s’allunya del colorisme del cmic i les adaptacions anteriors, i un ter final d’acci espdica que no pot faltar mai en una producci d’aquestes caracterstiques, i que domina a la perfecci. La nova imatge d’aquest home d’acer, que ja no porta els tpics calotets vermells per fora, ni encara s reporter del Daily Planet, ha recaigut en l’angls Henry Cavill. L’actor que interpretava l’amic d'Enric VIII als Tudor, intenta transmetre aquests conflictes i dubtes interiors que ara acompanyen inseparablement el personatge, sense oblidar la imatge imponent i de superioritat que s prpia del superheroi, i no surt malparat en cap de les dues facetes.

I si aquest Man of steel finalitza avanant una continuaci centrada en el Clark Kent reporter, el reboot d’Star Trek cortesia de J.J. Abrams estrena ja el segon lliurament. Desprs que el nou rei Mides de Hollywood sorprengus a tothom el passat 2009 amb la seva particular versi de l’univers trekkie, malgrat confessar no ser-ne un gran seguidor ni coneixedor, ara torna amb la seqela de les aventures del capit Kirk, el Sr. Spock, i la resta de tripulaci de l’Enterprise. I el cert s que el creador de la mtica srie (tot i el nyap de final) Lost, continua confirmant que s el ms llest de la classe. Una persona amb una visi privilegiada de la ficci audiovisual. Que sembla que de manera innata spiga sempre quina s la millor decisi tcnica, el millor angle, el millor csting o el millor gir de gui a elegir. Un expert en reciclatge cinfil, que com el propi Tarantino, sap agafar el millor de la tradici flmica que l’ha influt des de petit, per reformular-ho en un llenguatge i un format avantguardista i cool. Per malgrat tenir totes aquestes virtuts, continua estant de moment, un gra per sota del seu idolatrat Steven Spielberg o d’altres genis creatius inqestionables, perqu li manca la nica cosa que no es pot aprendre del visionat i anlisi compulsiu del cinema anterior, i que diferencia el mestre de l’alumne aplicat: que els seus fotogrames transmetin emoci i obrin camins nous fins ara desconeguts en el set art, com ho van fer abans els Lang, Ford, Kubrick o el mateix Spielberg.

En tot cas, rodar una pellcula com aquest Star Trek: En la oscuridad, no est a l’abast de massa gent. El sentit del ritme, de l’espectacle o de l’enquadrament, que demostra Abrams, des de la trepidant escena inicial d’homenatge evident a Indiana Jones, fan que els 132 minuts de metratge es frueixin de cap a fi, i fins i tot, per molta gent, aconsegueixin superar l’anterior lliurament.

Un dels molts secrets del director de Super 8, s sens dubte haver-se sabut rodejar dels millors collaboradors possibles, a travs de la seva productora, Bad Robot. Comenant pel seu amic d’infantesa Bryan Burk, cofundador de l’empresa i productor de quasi totes les seves ficcions televisives i cinematogrfiques; seguint per Damon Lindelof, l’altre gran responsable de Lost i aqu en tasques de producci; la parella de guionistes Alex Kurtzman i Bob Orci que entre d’altres han estat darrera de Fringe, o el seu msic habitual Michael Giacchino, que aqu desenvolupa una partitura expansiva i vibrant. Sense oblidar una intuci especial per saber trobar el millor repartiment possible, fet que va demostrar sobradament a l’escollir la tripulaci de l’Enterprise, amb un conjunt d’actors joves, talentosos i ideals pel seu rol. Ara, als Quinto, Pine, Saldana, Yelchin, Urban, Cho i Pegg, ha afegit un altre valor en ala, el carismtic Benedict Cumberbatch, que ja t experincia en aix d’actualitzar personatges clssics, amb el seu ja mtic Sherlock, i que aqu dna pes al sempre agrat dolent de la funci.

Ara, J.J. Abrams es disposa a seguir fent histria dirigint la tercera trilogia d’Star Wars, sota el paraiges de la Disney, desprs que aquesta hagus adquirit Lucasfilm. I si les segones tres cintes ja van resultar molt discutides i discutibles, aquesta nova aventura tamb planteja nombrosos interrogants. Esperem per, que un director de garantia, que ha demostrat sobrades aptituds per la cincia-ficci i el fantstic com Abrams, ens ofereixi una obra igual d’estimulant que les que ha creat fins al moment, i ens torni a fer somniar amb aquella Galxia molt molt llunyana.
Notcies - Cinema Catal . NET
Star trek en la oscuridad


lectures: 605

Marc Serra

17 de juliol de 2013


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small