cinema catal� . caT
Notícies anteriors
REFLEXIONS ESTIVALS

Hi ha qui pensa (segurament no mancat de ra) que cinematogrficament parlant, lestiu s tamb el perode ms rid de lany; i que la calor, les vacances, la platja, les migdiades, i algunes competicions esportives, deixen la cartellera sota mnims, i prcticament monopolitzada pels grans blockbusters i les cintes pels ms menuts (aquest any no s una excepci amb: Guerra mundial Z, Pacific Rim, Elysium, El Llanero Solitario, Els Barrufets 2 o Aviones). Curiosament, si parlem de literatura, en molts casos passa el fenomen invers, i fora gent es reserva per aquests dies, la lectura de llibres de volum considerable i temtica de certa densitat. Tanmateix, qui vol refrigerar-se un parell dhores en una sala fosca, sense contemplar monstres, zombies, apocalipsis vries o menudets ssers blaus, tamb pot trobar cada temporada alguna proposta de caire ms adult, reflexiu, amb abundncia de dilegs i certa profunditat temtica, que sestrena a principis destiu i grcies al boca orella, amb una mica de sort aguanta fins la Diada Nacional.

Enguany, hi ha dos ttols que estan tenint el favor dun pblic fidel i cada cop menys minoritari, delers de poder fruir, si ho creu convenient, dhistries ms ntimes, personals, i que apellin sense complexes, als sentiments, la cultura i lintellecte. Dues cintes que, sense tant pressupost ni efectes digitals, no aconseguiran recaptacions milionries, per tampoc acumularan deutes astronmics si no tenen un bon primer cap de setmana destrena, fent trontollar leconomia del gran estudi de torn, ja que el seu objectiu s principalment un altre ms lligat a la creaci i a lart. Doncs b, en aquesta rbita es situarien dos petits fenmens com Before Midnight i Hannah Arendt, que conviden i molt a fruir-los en versi original, sense estridncies, i a reflexionar i contrastar posteriorment sobre el seu contingut, acompanyats duna bona beguda fresqueta.

La tercera cinta del trio (artstic) Linklater/Hawke/Delpy que recorre la peculiar histria damor i desamor den Jesse i la Cline, no s sens dubte un apropament tan idllic i amable com les dues anteriors, per segurament si que s la ms sincera, honesta i realista. Aix, si lany 1995, lenamorament platnic, quasi de conte de fades, que va ser aquella bellssima i emocionant Before Sunrise, va fer que molts adolescents (i no tant), desitgssim fer un interrail amb dest final a Viena. I lany 2004, amb Before Sunset, vam seguir creixent de la m daquest escriptor nord-americ que anava a Pars a presentar el seu best-seller on explicava aquella experincia mgica, i es retrobava amb lamor de la seva vida. Ara que tots som ms grans, i molts daquells joves tamb hem format una famlia (tot i que no tenim la sort que un reconegut escriptor ens inviti a passar lestiu a la seva casa del Pelopons), arriba Before Midnight.

En aquest paratge hellnic que destilla classicisme i vistes de postal pels quatre costats, es situa una acci quasi teatral en 4 actes, centrada en el dileg, que, sempre en un ambient culte i progre, i durant menys de 24 hores, ens va donant pinzellades del que han estat els darrers 9 anys de la vida dels dos protagonistes, i com han afrontat la vida com, la paternitat, els rols familiars, les feines .... Per aquest cop la ficci satansa a la realitat, i assistim al moment on esclaten tots els retrets, frustracions i queixes que fins aleshores shavien anat guardant al calaix, potser per mirar danar tirant endavant, potser per les bessones, potser pel record, cada cop ms lluny, duna matinada mgica a Viena ... I en una memorable discussi final a lhabitaci de lhotel, on inicialment havien de passar una daquelles nits romntiques cada cop ms episdiques i esperades, va sortint tot, a poc a poc, de manera contundent, per civilitzada; sense bons ni dolents; cadasc amb les seves raons, i que far que moltes parelles puguin veure reflectit el fons (i potser tamb la forma) de la seva relaci. Sortosament, el final a la meravellosa terrassa de lhotel a la llum de les estrelles, deixa un marge perqu si aquests tres amics es volen tornar a reunir dqu a 10 anys i passar uns dies escrivint el devenir den Jesse i la Cline acabats dentrar a la cinquantena, ho puguin fer i aix continuar plegats aquesta singladura agredola per estimulant, que s el mn de la parella.

La segona proposta ha estat una grata sorpresa, ja que no s habitual que un bipic (encara que centrat en un moment molt concret) duna filsofa jueva, relativament desconeguda com Hannah Arendt, susciti tant inters a la cartellera. I s que el tema que proposa s certament apassionant i controvertit: larticle al The New Yorker i el posterior llibre que va escriure arran de la seva cobertura a Jerusalem del judici al criminal de guerra nazi Adolf Eichmann, on dalguna manera suavitzava la seva culpa i responsabilitat en lextermini jueu, i a ms acusa directament algunes elits jueves de collaboracionisme durant la Soluci Final. La cinta, amb el toc personal de la prestigiosa directora alemanya Margarethe von Trotta, intenta no prendre part (no sempre amb xit) entre la filsofa i els seus detractors, per exposa amb profunditat els arguments duns i altres, sense obviar-ne cap, com tampoc ho fa amb la complexitat del fort carcter de Hannah Arendt. De fet, pels no iniciats en el personatge i el fet que descriu, la densitat dels dilegs, en alguns moments fa preferible no intentar entendre tots els seus detalls i quedar-se amb la idea general.

Desprovet de qualsevol mena dartifici visual o de gui, el film tamb desenvolupa les relacions personals amb el seu marit i el seu cercle damistats intellectuals i acadmiques novaiorqueses, contextualitzant lambient on la pensadora escriu i discuteix de poltica, filosofia, sociologia... Per encarnar una dona tan brillant, moderna, independent i polmica, feia falta una actriu amb carisma per que entengus la idiosincrsia del personatge. I la tamb germnica Barbara Sukowa , amb una slida carrera a les seves espatlles sha demostrat una encertadssima elecci. En finalitzar la projecci, molts espectadors hauran fet una descoberta estimulant, que potser els portar a seguir investigant sobre el personatge. Ja que el que si que es troba a faltar a la pellcula, potser per limitacions de metratge o potser per no dispersar massa la trama, s algun flashback ms (a part dels apunts de la seva relaci amb Heidegger), que ajudi a comprendre les raons i la biografia d'aquesta figura del pensament occidental del segle XX.
Notcies - Cinema Catal . NET
Escena de Antes del anochecer


lectures: 609

Marc Serra

6 d'agost de 2013


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small