SHOTGUN STORIES (JEFF NICHOLS, 2007): ODI ENTRE GERMANASTRES
Després del gran plaer que em va suposar gaudir de Take Shelter (2011) i Mud (2012), tenia la necessitat imperiosa de recuperar la primera pel·lícula del realitzador i guionista nord-americà Jeff Nichols. I malgrat que he hagut de recórrer al servei domèstic d’importació – aquí encara es manté inèdita -, finalment he pogut veure Shotgun Stories, l’òpera primera d’aquest autor, ja de referència.
El primer treball de Nichols ens permet comprovar algunes de les constants essencials del seu cinema: famílies disfuncionals – en aquest cas portat fins a l’extrem -, personatges convulsos, poc afortunats o senzillament desafavorits i condicionats per un passat recent que dificulta la seva convivència; però a banda d’aquesta característica en comú dels qui transiten per les seves absorbents històries, cal remarcar la bellesa del seu aspecte visual, aquí ja d’una gran bellesa, remarcant l’entorn on viuen els personatges; Arkansas, l’estat natal de Nichols, actua a Shotgun Stories com a bellíssim decorat natural, remarcant uns grans espais oberts, camps de cotó, el riu Arkansas o el terreny que envolta la piscifactoria on treballa un dels personatges.
Shotgun Stories és un drama introspectiu disfressat de thriller criminal. Els protagonistes són els Hayes, un grapat de germans del mateix pare però de diferent mare; mentre uns idolatren la figura paterna que acaba de morir, els de l’altra família l’odien des que eren petits degut al mal tracte sofert. Això provoca un conflicte permanent entre germanastres, creant-se una mena de bandes d’estil mafiós, on les discrepàncies es converteixen en amenaces, on l’odi i la ira no deixa d’augmentar, i on no es percep cap símptoma d’entesa.
El motor de la història és Son Hayes – excel·lentment interpretat per Michael Shannon, actor fetitxe de Nichols i un dels grans actors nord-americans del moment -, qui juntament amb els seus desemparats germans, Boy (Douglas Ligon) i Kid (Barlow Jacobs), buscarà la forma de guanyar la disputa contra els seus quatre germanastres, disposats al que sigui per mantenir l’honor dels seus.
Com succeiria posteriorment a Take Shelter i a Mud, aquest primer treball de Jeff Nichols remarca les dificultats internes – gairebé espirituals – dels seus personatges i la caòtica possibilitat de redempció. En aquest cas s’accentua el desequilibri familiar dels Hayes, i no només entre els germanastres, també el matrimoni de Son i les dificultats sentimentals dels seus dos germans; mentrestant, la figura de la mare esdevé inassequible, d’una fredor alarmant; ella té les claus per obrir la primera porta de la resolució, però prefereix amagar-les i deixar-les a l’abast de ningú.
Jeff Nichols és un autor en tota regla, n’hi ha prou amb els crèdits inicials i els primers minuts de Shotgun Stories per trobar ràpides semblances amb les seves dues pel·lícules posteriors; i a mida que transcorre el metratge, augmenta la satisfacció i aquella estranya i estimulant sensació que, de tant en tant, es produeix seguint l’obra de determinats directors. Ara només manca esperar l’estrena de Midnight Special, el darrer film que prepara Jeff Nichols, protagonitzat – com no! – per aquest fantàstic actor que és Michael Shannon.
Michael Shannon, Barlow Jacobs i Douglas Ligon, una branca dels Hayes
lectures: 662
Una crítica d'Albert Galera
9 de setembre de 2013
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Mud és una meravella; ara hauré de recuperar Take Shelter i Shotgun Stories. Gràcies per les recomanacions!!!
