SHOTGUN STORIES (JEFF NICHOLS, 2007): ODI ENTRE GERMANASTRES
Després del gran plaer que em va suposar gaudir de
Take Shelter (2011) i Mud (2012), tenia la necessitat imperiosa de recuperar la
primera pel·lícula del realitzador i guionista nord-americà Jeff Nichols. I malgrat que he
hagut de recórrer al servei domèstic d’importació – aquí encara es manté inèdita -, finalment
he pogut veure Shotgun Stories, l’òpera primera d’aquest autor, ja de referència.
El primer treball de Nichols ens permet comprovar algunes de les constants essencials del
seu cinema: famílies disfuncionals – en aquest cas portat fins a l’extrem -, personatges
convulsos, poc afortunats o senzillament desafavorits i condicionats per un passat recent que
dificulta la seva convivència; però a banda d’aquesta característica en comú dels qui transiten
per les seves absorbents històries, cal remarcar la bellesa del seu aspecte visual, aquí ja
d’una gran bellesa, remarcant l’entorn on viuen els personatges; Arkansas, l’estat natal de
Nichols, actua a Shotgun Stories com a bellíssim decorat natural, remarcant uns grans
espais oberts, camps de cotó, el riu Arkansas o el terreny que envolta la piscifactoria on
treballa un dels personatges.
Shotgun Stories és un drama introspectiu disfressat
de thriller criminal. Els protagonistes són els Hayes, un grapat de germans del mateix pare
però de diferent mare; mentre uns idolatren la figura paterna que acaba de morir, els de
l’altra família l’odien des que eren petits degut al mal tracte sofert. Això provoca un
conflicte permanent entre germanastres, creant-se una mena de bandes d’estil mafiós, on les
discrepàncies es converteixen en amenaces, on l’odi i la ira no deixa d’augmentar, i on no es
percep cap símptoma d’entesa.
El motor de la història és Son Hayes – excel·lentment
interpretat per Michael Shannon, actor fetitxe de Nichols i un dels grans actors nord-americans
del moment -, qui juntament amb els seus desemparats germans, Boy (Douglas Ligon) i Kid (Barlow
Jacobs), buscarà la forma de guanyar la disputa contra els seus quatre germanastres, disposats
al que sigui per mantenir l’honor dels seus.
Com succeiria posteriorment a Take
Shelter i a Mud, aquest primer treball de Jeff Nichols remarca les dificultats
internes – gairebé espirituals – dels seus personatges i la caòtica possibilitat de redempció.
En aquest cas s’accentua el desequilibri familiar dels Hayes, i no només entre els
germanastres, també el matrimoni de Son i les dificultats sentimentals dels seus dos germans;
mentrestant, la figura de la mare esdevé inassequible, d’una fredor alarmant; ella té les claus
per obrir la primera porta de la resolució, però prefereix amagar-les i deixar-les a l’abast de
ningú.
Jeff Nichols és un autor en tota regla, n’hi ha prou amb els crèdits inicials i
els primers minuts de Shotgun Stories per trobar ràpides semblances amb les seves dues
pel·lícules posteriors; i a mida que transcorre el metratge, augmenta la satisfacció i aquella
estranya i estimulant sensació que, de tant en tant, es produeix seguint l’obra de determinats
directors. Ara només manca esperar l’estrena de Midnight Special, el darrer film que
prepara Jeff Nichols, protagonitzat – com no! – per aquest fantàstic actor que és Michael
Shannon.
Michael Shannon, Barlow Jacobs i Douglas Ligon, una branca dels Hayes
lectures: 1000
Una crítica d'Albert Galera
9 de setembre de 2013
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
Mud és una meravella; ara hauré de recuperar Take Shelter i Shotgun Stories. Gràcies per les recomanacions!!!
