cinema catal� . caT
Notícies anteriors
DAVID TRUEBA FA BUFAR ELS AIRES DE LLIBERTAT

El director i guionista David Trueba ha deixat una sensaci estranya i ambivalent en el festival de Sant Sebasti desprs de presentar la seva pellcula ambientada en els anys seixanta en ple franquisme Vivir es fcil con los ojos cerrados. El ttol de la pellcula respon a un tema de John Lennon, component dels Beatles, que vers 1966 comena a desmarcar-se del grup. Lhomenatge a John Lennon va ms enll del ttol i es referma en el fetdel rodatge duna pellcula de Richard Lester a Almeria amb la presncia del msic com a actor i que serveix dancdota fundacional.

David Trueba construeix aleshores una histria protagonitzada per un professor dangls, que ensenya aquesta matria servint-se de les canons dels Beatles, que es desplaa a Almeria per fer realitat el somni de conixer al msic. La pellcula adquireix un format de road movie en qu el professor recull a la carretera uns adolescents autoestopistes que viatgen separadament i que semblen escapar-se de casa. Aquest professor que copsa que els temps estan canviant, es converteix dalguna manera en el geners protector dambds joves en el trajecte inicitic al territori de western dAlmeria.

La primera impressi s la duna comdia nostlgica, un viatge al passat carregat de simpatia i bones intencions, una histria que exhala bonrotllisme i que es mostra positiva per complaure i agradar a un pblic ampli servint-se, sobretot, dun pletric Javier Cmara fent de professor dangls. I, per la banda que ens toca, tamb es duu a terme una certa vindicaci de la catalanitat com a oasi o refugi de la diferncia a travs del personatge de Ramon Fontser installat en el sud andals.
Per, per altra banda, la pellcula deixa un psit amarg. Ms enll de les grcies i lencant del entranyable i encisador personatge del professor o de lxit de la seva fita, resta un asfixiant clima del franquisme dels anys seixanta fet a base d&rquo;sties i mastegots, dautoritat paterna inqestionable, de ridcules pellcules amb Manolo Escobar fent de capell somrient, dintolerncia envers els que es deixaven els cabells llargs o dendarreriment econmic.

Tots sabem que limmobilisme del rgim va canviar gradualment grcies a un cert aperturisme amb larribada dels estrangers, els anys del desarrollisme amb la societat de consum o la influncia evident de la msica rock; per la pellcula fa evident uns anys dobscuritat malgrat la ptina de lluminositat que irradia la pellcula. Potser per aix ressona i colpeix el crit de Help, un clam dajuda i un tribut a la msica alliberadora dels Beatles.

Notcies - Cinema Catal . NET
Escena de la pellcula


lectures: 517

Joan Millaret Valls

1 d'octubre de 2013


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small