cinema catal� . caT
Notícies anteriors
CLASSE MAGISTRAL DE WINDING REFN AL SITGES 2013 AMB ONLY GOD FORGIVES

Francament, ben malament ho tenia el director dans per intentar sorprendre a lespectador desprs de la idolatrada Drive i de lentronitzaci del nou prototip de mascle de la m de la ferotgia vulnerable que encomanava el seu actor fetitxe Ryan Gosling. Desprs duna cert desconcert provocat en la seva primera estrena al passat festival de Cannes, en qu molta gent esperava un segon Drive i es va endur alguna desillusi, les coses comencen a posar-se al seu lloc.
I s que Winding Refn imposa el seu magisteri amb un proposta desmesurada de format operstic i recolzat en una brutal tragdia de mares possessives i fills rebutjats que noms pot acabar amb una catarsi sagnant i salvatge. Only God forgives s un fastus espectacle visual amb una realitzaci solemne per explicar a base dimatges superestilitzades una dantesca trama de cinema negre i criminal amb assassinats i venjances duna virulncia incmode, a estones ellptica i daltres duna crueltat feridora.
Per el resultat s senzillament aclaparador per lexhibici duna posada en escena saturada i barroca, en el llindar de la petulncia i lostentaci, per de provada eficincia grcies a la seva exacerbada plasticitat i bella sensualitat. I s que la manera com est mostrada grficament aquesta histria aconsegueix arrossegar-nos. El to de pellcula suspesa, de relat entrevist, onric i allucinat, converteix la pellcula en una experincia en trnsit. Podrem entendre que lartificiositat de lembolcall no sajusta a la simplicitat i elementalitat duna histria ben malaltissa, per el grau de fascinaci que emet el retrat daquest submn violent de sdics policies i nocius vincles de sang s incontestable.

La vistositat buida de la histrica Ltrange couleur des larmes de ton corps

Molts en retret a Only god forgives un prets esteticisme buit, per on verdaderament es posa de manifest la gratutat i lefectisme dun esteticisme inoperant i histric s en la pel lcula Ltrange couleur des larmes de ton corps dels belgues Hlne Cattet i Bruno Forzani. Amb aquest ttol tan potic tots espervem el pessic en la pell del lirisme o la bellesa que prometia una histria tortuosa amb dona desapareguda en un luxs edifici modernista - que fa de casa encantada o embruixada -, buscada desesperadament pel seu marit quan torna a casa desprs dun viatge.
La pretesa sensibilitat sesvaeix instantniament davant dun film cridaner i descontrolat en qu una prets univers fantstic recolzat en un emftic treball sonor pretesament hipntic ens hauria dacotxar en la incomoditat i el neguit. Est clar que un dels referents esttics del tndem belga s el giallo itali amb la seva saturaci cromtica de colors calidoscpics, elevat component ertic i histries truculentes i allucinades, per el resultat final s que els trets estilstics ms destacats daquest gnere sn passats per la centrifugadora i sotmesos al pedal duna velocitat turbo que deixen a lespectador al llindar de latac de nervis. Una exuberncia atordidora i una banda de so eixordadora per encomanar el no res.

La conya arriba de la m duns policies destralers a Wrong cops

Si en els anys del cinema burlesc existien uns incompetents agents de lordre que eren objecte de riota general pels seus disbarats basats en lhumor fsic i destructiu de les trompades com a marca de fbrica en la factoria Mack Sennet i els seus Keystone cops, el francs Quentin Dupieux reviu els mateixos preceptes per sota lhumor de labsurd i el surrealisme en una colla de sapastres policies a Wrong cops.
Dupieux va destacar a Sitges amb un exercici divertit i esbojarrat sobre un pneumtic assass, Rubber(2010)i la seva rauxa sarcstica es va prolongar en el mateix Sitges lany passat amb una altre divertiment delirant com Wrong. Ara ens presenta una banda de policies avorrits i desganats en una ciutat nord-americana on no passa res i que per distreures es dediquen a fer de traficants de drogues camuflada en rates mortes, composar msica electrnica o donar via lliure a alguna perversi sexual. El resultat s una saludable i tonificant celebraci del sense sentit com el pobre moribund amb un gust exquisit per la msica que no sacaba de morir mai. Una colla dimpresentables i esperpntics policies que podrien engreixar un nou apndix de lextinta saga Loca academia de polica.
Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 586

Joan Millaret Valls

17 d'octubre de 2013


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

ganes, moltes ganes de veure-la
Lucas18-10-2013

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small