SORDIDESA I BRUTALITAT A COPS D’ELEGÀNCIA SÓLO DIOS PERDONA (NICOLAS WINDING REFN)
Ben malament ho tenia el director danès Nicolas Winding Refn per intentar sorprendre a tothom després d’una estilitzada peça d’orfebreria tan idolatrada com l’anterior film Drive. Un grandiós i aclamat film que va venir acompanyat també de l’entronització d’un nou prototip de mascle, dotat de ferotgia i vulnerabilitat alhora, gràcies a les prestacions que oferia un actor com Ryan Gosling i que el convertiria en modern fetitxe eròtic. A Sólo Dios perdona, Ryan Gosling perd la centralitat del relat en benefici d’una major i desconcertant dispersió, i la nova proposta del director danès provoca en l’ansiós espectador un inevitable sentiment de perplexitat que alimenta les preses de posició irreconciliables.
Personalment crec que el director danès imposa el seu magisteri amb un proposta desmesurada, de format operístic, recolzat en una brutal i caricaturesca tragèdia d’arrel clàssica amb mare possessiva que glorifica un fill mentre rebutja l’altre, i que només pot acabar amb una catarsi sagnant i salvatge. Sólo Dios perdona és un fastuós espectacle visual de realització solemne que explica a base d’imatges saturades d’elegància una dantesca i grotesca trama de cinema criminal amb assassinats i venjances d’una virulència incòmode, a estones el·líptica, i d’altres, d’una crueltat ofensiva.
El resultat és senzillament aclaparador gràcies a l’exhibició d’una posada en escena barroca i al·lucinada, en el llindar de la petulància i l’ostentació, però de provada eficiència gràcies a la seva exacerbada plasticitat i sòrdida sensualitat. I és que la manera com està mostrada visualment aquesta malaltissa història de cadència sospesa, com de relat entrevist, de tons onírics, aconsegueix finalment embolcallar-nos i arrossegar-nos a una experiència en trànsit. Podem entendre que l’artificiositat de l’embolcall no s’ajusti a la simplicitat i elementalitat d’una història raquítica i, fins i tot, pueril; però el grau de seducció i addicció que emet aquest sòrdid retrat d’un submón violent fet de sàdics policies i fètids vincles de sang familiars, és incontestable.
