SORDIDESA I BRUTALITAT A COPS D’ELEGÀNCIA SÓLO DIOS PERDONA (NICOLAS WINDING REFN)
Ben malament ho tenia el director danès Nicolas
Winding Refn per intentar sorprendre a tothom després d’una estilitzada peça d’orfebreria
tan idolatrada com l’anterior film Drive. Un grandiós i aclamat film que va venir
acompanyat també de l’entronització d’un nou prototip de mascle, dotat de ferotgia i
vulnerabilitat alhora, gràcies a les prestacions que oferia un actor com Ryan Gosling i que el
convertiria en modern fetitxe eròtic. A Sólo Dios perdona, Ryan Gosling perd la
centralitat del relat en benefici d’una major i desconcertant dispersió, i la nova proposta
del director danès provoca en l’ansiós espectador un inevitable sentiment de perplexitat que
alimenta les preses de posició irreconciliables.
Personalment crec que el director danès imposa el seu magisteri amb un proposta desmesurada, de
format operístic, recolzat en una brutal i caricaturesca tragèdia d’arrel clàssica amb mare
possessiva que glorifica un fill mentre rebutja l’altre, i que només pot acabar amb una catarsi
sagnant i salvatge. Sólo Dios perdona és un fastuós espectacle visual de realització solemne
que explica a base d’imatges saturades d’elegància una dantesca i grotesca trama de cinema
criminal amb assassinats i venjances d’una virulència incòmode, a estones el·líptica, i
d’altres, d’una crueltat ofensiva.
El resultat és senzillament aclaparador gràcies a l’exhibició d’una posada en escena barroca i
al·lucinada, en el llindar de la petulància i l’ostentació, però de provada eficiència gràcies
a la seva exacerbada plasticitat i sòrdida sensualitat. I és que la manera com està mostrada
visualment aquesta malaltissa història de cadència sospesa, com de relat entrevist, de tons
onírics, aconsegueix finalment embolcallar-nos i arrossegar-nos a una experiència en trànsit.
Podem entendre que l’artificiositat de l’embolcall no s’ajusti a la simplicitat i elementalitat
d’una història raquítica i, fins i tot, pueril; però el grau de seducció i addicció que emet
aquest sòrdid retrat d’un submón violent fet de sàdics policies i fètids vincles de sang
familiars, és incontestable.
