cinema catal� . caT
Notícies anteriors
AIRES DE LLIBERTAT EN LA PRES DEL FRANQUISME

El director i guionista David Trueba va deixar una sensaci estranya i ambivalent en el festival de Sant Sebasti desprs de presentar la seva darrera pellcula ambientada en els anys seixanta en ple franquisme Vivir es fcil con los ojos cerrados. El ttol de la pellcula, que respon a un tema propi del component dels Beatles, John Lennon, que vers 1966 comena a desmarcar-se del grup, s un homenatge explcit al msic. Per aquest tribut va ms enll del ttol i es referma en el fet histric del rodatge d’una pellcula del britnic Richard Lester a Almeria, que va comptar amb la presncia de John Lennon com a actor, que serveix d’ancdota argumental fundacional del relat de David Trueba.

La histria est protagonitzada per un professor d’angls que ensenya la seva matria servint-se de les canons dels Beatles i que es desplaa a Almeria per fer realitat el somni de conixer al msic. La pellcula adquireix un format de road movie ja que el professor recull a la carretera uns adolescents autoestopistes que viatgen separadament i que semblen escapar-se de casa. Aquest professor, que sent que els temps estan canviant, es converteix d’alguna manera en un geners protector, una figura paterna que guiar ambds joves en el trajecte inicitic a un territori de western com el d’Almeria.

Tenim la impressi de trobar-nos enfront d’una comdia nostlgica, un viatge al passat, carregat de simpatia i bones intencions, una histria humanista que exhala bonrotllisme i que es mostra positiva per complaure i agradar a un pblic ampli servint-se, sobretot, d’un pletric Javier Cmara fent de professor d’angls, autntic i infallible reclam. El film ens deixa tamb una certa vindicaci de la catalanitat com a oasi o refugi de la diferncia enmig d’un entorn hostil a travs del personatge de Ramon Fontser que est installat en el sud andals en una bar de carretera.

Per, per altra banda, la pellcula ens deixa un psit amarg, un regust aspre. Ms enll de les grcies i l’encant del entranyable i encisador personatge del professor o de l’xit de la seva fita, resta l’asfixiant clima del franquisme dels anys seixanta fet a base d’sties i mastegots, d’autoritat paterna inqestionable, de ridcules pellcules amb Manolo Escobar fent de capell somrient, d’intolerncia envers els que es deixaven els cabells llargs o d’endarreriment econmic crnic.

Tots sabem que l’immobilisme del rgim va canviar gradualment grcies a un cert aperturisme amb l’arribada dels estrangers, els anys del desarrotllisme amb la societat de consum o la influncia evident de la msica rock; per la pellcula transmet l’obscuritat d’un pas sota la ptina de lluminositat que irradia la pellcula. Potser per aix ens colpeix el ress del crit de Help, un clam de socors i un tribut a la msica alliberadora dels Beatles.
Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 536

Joan Millaret Valls

8 de novembre de 2013


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small