LA PEL·LÍCULA ALEMANYA DAS MERKWÜRDIGE KÄTZCHE/L’ESTRANY GATET DEL DIRECTOR DEBUTANT RAMON ZÜRCHER GUANYA A L’ALTERNATIVA 2013
El Gran Premi del 20è Festival de Cinema Independent
de Barcelona atorgat al
torbador i desestabilitzador film Das merkwürdige kätzchen/L’estrany gatet del
director debutant Ramon Zürcher és un bon reflex de l’esperit d’un festival
consagrat al cinema més arriscat i allunyat dels estàndards convencionals i que als seus vint
anys continua fent gala d’una coherència sense fissures.
La pel·lícula alemanya guanyadora és un retrat esbiaixat d’una família ben excèntrica
arremolinada en el diminut espai d’una cuina convertida en autèntic epicentre sísmic de
la pel·lícula. El film és una coreografia de cossos en moviment que fan escala a l’espai
de la cuina mitjançant plans curts enganxats al actors en un territori copsat de forma
fragmentària i portat gairebé a l’abstracció per falta de plànols de conjunt o de
situació.
El productor Silvan Zürcher, germà del director, va donar algunes referències sobre aquest
projecte estudiantil que va ser tutelat per Bela Tarr i que prenia com a inspiració llunyana a
Kafka i la seva Metamorfosi. I és que el film és ben bé una radiografia d’una normalitat
anòmala, d’una quotidianitat amenaçadora. Alguna cosa estranya i cruel nia en aquest
tranquil entorn conformat per objectes, animals i persones.
Un home al·lèrgic que traspua sang, una mare que relata experiències absurdes, una dona que
relata visions sanguinàries, una nena que crida sincronitzada amb els sons dels
electrodomèstics, una ampolla inexplicablement dansaire, un xacrós gos negre que borda, el
romromeig captivador d’un gat, una arna intrusa, un got de llit amb pèls, una noia
violoncel·lista sempre malalta, una altra noia atapeïda de pastilles o una rata fora de camp.
En suma, un ordre desordenat en un plàcid infern domèstic.
A part d’aquest guardó tan merescut que va recaure en L’estrany gatet, el jurat va
atorgar també una menció especial al llargmetratge austríac i nord-americà Museum hours
del cineasta establert a Nova York Jem Cohen en què retrata la relació que s’estableix
entre un guarda jurat d’un museu d’art vienès i una estranya visitant tot jugant
amb els transvasaments de la vida i l’art.
Un altre film com 36 planteja també els lligams entre realitat i fotografia, entre la
memòria i el registre. 36, reconeguda amb el premi GAC al millor guió de llargmetratge, és el
debut del guionista i director tailandès Nawapol Thamrongrattanaritt que estructura el seu film
amb 36 únics plans estàtics separats per fosos a negre precedits per un lema o frase. 36
segueix el recorregut d’una noia que pren fotografies d’edificis per a possibles
localitzacions d’un rodatge mentre és ajudada per diferents nois en pràctiques.
Transcorregut un temps, la protagonista es disposa a repassar les fotografies guardades en el
disc extraïble i s’enfronta a la pèrdua d’un material fotogràfic pràcticament
irrecuperable. Extraviades les imatges visita de nou els llocs registrats i es troba que alguns
edificis han estat demolits. S’obra un procés de reconstrucció del passat i mentre
rememoritza l’abans, retroba el rastre fugisser del primer noi que l’acompanyava
per descobrir traces d’un amor efímer que ha deixat impensablement el seu pòsit amb el
transcurs d’aquest temps. Aleshores apareix la melancolia i es desvetlla l’emoció
sorprenentment enmig de la fredor expositiva i el distanciament del plantejament del director
tailandès.
En la secció paral·lela Panorama es va premiar el llargmetratge El pas del riu de Lluís
de Sola mentre que el curtmetratge Soles de primavera del serbi, resident a Barcelona durant
uns quants anys, Stefan Ivancic, es feia amb el Premi del públic i el Premi al Millor
curtmetratge, encara que compartit ex-aequo amb Hotzanak, for your own safety de la basca
Izibene Oñederra.
