ARRIVEDERCI BARCELONA: LA MOSTRA DE CINEMA ITALIÀ, AMB ÈXIT D’ASSISTÈNCIA, S’ACOMIADA FINS L’ANY QUE VE
La segona Mostra de Cinema Italià de Barcelona – MCIB, organitzada per l’Istituto Luce Cinecittà, ha tingut lloc del 13 al 19 de desembre als cinemes Verdi amb afluència màxima, i és que durant el primer cap de setmana les cues superaven l’hora i mitja (suavitzades pel cafè gratuït d’origen italià que un dels patrocinadors regalava als més impacients). El repte de la iniciativa era convertir Barcelona en una plataforma privilegiada per a la difusió del cinema italià a l’estat, amb una acció que va en la mateixa línia d’altres molt semblants que Cinecittà porta a terme en diferents països.
En aquesta segona edició, el festival ha permès veure títols tant envejables com Sacro Gra, el guanyador de Venècia d’enguany amb el qual Gianfranco Rossi (que presentava el film) retrata una sèrie de personatges de la perifèria de Roma per dibuixar -més que un paisatge- un estat d’ànim, una emoció. Un mirall perfectament polit en què, i sense intromissió de cap tipus, les existències de dues prostitutes, un comte estrany, un pare i una filla, o un infermer, es reflecteixen fins que el baf de les seves vides entela la càmera, fins i tot la pròpia retina de l’espectador.
Més enllà de la seva inqüestionable pila de virtuts, Sacro Gra passarà a la història del cinema pel fet d’haver estat el primer film documental que s’alça amb el Lleó d’Or. Altres cites no menys importants han estat Anni Felici, un film que dibuixa un fresc tant complex com la pròpia condició humana. En una tríada d’emocions, Guido, un artista que vol ser avantguardista però se sent atrapat en una família intrusiva i burgesa, intenta sortint-ne desfermant el seus impulsos, mentre la seva dona controladora els intenta difuminar amb un traç més gruixut i tendenciós.
Daniele Luchetti, va ser un dels molts autors i directors que van passar per la mostra, regalant-nos pròlegs i responent les preguntes dels assistents. Aquesta és la màgia d’aquesta mostra on també es varen poder veure films com Salvo, de Fabio Grassadonia, el Gran Premi del Jurat (Prix Révélation) del Festival de Cannes d’enguany: història sobre un sicari que s’atura més en l’artesania que en la seva narrativa, envoltada d’una atmosfera fascinant a un nivell gairebé visceral. Aquest darrer és un dels molts films que han acostat per segona vegada el cinema de la via Tuscolana al barri de Gràcia, fent sentir el cinema del país de la bota quelcom més que proper.
lectures: 708
Una notícia d’Èric Antonell
24 de desembre de 2013
Comparteix la notícia a:
Comentaris dels nostres visitants:
any que ve no mel perdo doncs
maria
24-12-2013
si ho arribo a saber hi anava nomes pel cafè
jordi h. (granollers)
26-12-2013
en la linea del cine italiano, yo recomiendo LA GRAN BELLEZA que estan haciendo en cartelera
marcos
28-12-2013
cine+cafè gratis, ho apunto a la agenda per el any que ve! :-)
