cinema catal� . caT
Notícies anteriors
12 ANYS D’ESCLAVITUD

La casualitat ha volgut que lestrena de 12 anys desclavitud hagi coincidit amb els darrers actes del funeral del lder sud-afric Nelson Mandela, que en breu tamb veur projectat un biopic protagonitzat per Idris Elba. Dues cares del sofriment de la gent de color, en dues poques diferents per amb la mateixa cruesa, fruit de la injustcia i la manca de respecte per part daltres ssers (in)humans, enduts per la irracionalitat i els prejudicis racials. Es fa difcil constatar com malgrat el pas dels segles i levoluci humana en molts aspectes, fenmens com aquest hagin perviscut tants i tants anys. De fet, malauradament fins als nostres dies.

El cinema no ha estat ali a aquesta realitat, ni en concret a lomins passatge de lesclavatge als EEUU, que ha estat portat a la pantalla gran en nombroses ocasions, amb major o menor fortuna. Ara, un director angls i de color com Steve McQueen, que havia tingut avantpassats a les Antilles en un context de manca de llibertat similar, ha volgut donar la seva prpia visi. I ho ha fet a travs dun material de primera m, adaptant el llibre autobiogrfic de Solomon Northup, un home de color que vivia en llibertat a lEstat de Nova York amb la seva famlia, guanyant-se la vida com a violinista, i que va ser segrestat lany 1841 en un viatge de feina a Whashington i venut per uns traficants desclaus a una plantaci del Sud del pas. A partir daqu un via crucis de 12 anys passant per la m de diversos amos i esdevenint al final una de les poques excepcions en qu va poder recuperar la llibertat grcies a lajut dun fuster canadenc que en conixer el cas de primera m, va posar-se en contacte amb els amics de Northup a Nova York, que van aconseguir el seu alliberament ajudats per una normativa daquest Estat segons la qual satorgava assistncia legal i econmica per recuperar als afroamericans residents, que fossin segrestats i venuts com esclaus.

Amb aquest material, McQueen ha realitzat novament una obra absolutament personal, com ja ho havia fet anteriorment a Shame, la pellcula que el va donar a conixer al gran pblic, grcies a aquell addicte al sexe magistralment interpretat per Michael Fassbender. En aquesta ocasi, ha optat per un apropament a lesclavatge amb una clara voluntat naturalista, sense voler escatimar els detalls ms escabrosos: maltractaments, vexacions, violacions, humiliacions, explotaci laboral, separacions familiars... s per exemple duna especial cruesa, ms enll de les escenes de les fuetades, la del penjament del protagonista, filmada des de diversos angles i amb laclaparadora presncia del so ambient, en la qual lespectador comparteix langoixa de Solomon que ha de passar vries hores aguantat per les puntes dels dits dels peus com a cstig, davant la mirada inquisitiva dels amos i la impotncia de la resta desclaus de la plantaci. I s que el tractament quotidi daquest atac als drets humans ms elementals, produeix un efecte amplificador de la rbia i el patiment de lespectador, que percep que all va passar a persones reals. Amb aquest naturalisme juga constantment el director, quan fuig de qualsevol traa literria que doni un aire de ficci a la cinta. No hi ha punts descapatria per a lespectador, que es troba atrapat dins aquesta teranyina de realisme que el posa cara a cara amb el pitjor de la condici humana.

Per aquesta voluntat descriptiva duns fets no va en detriment del seu segell com a autor. I s que McQueen segueix imprimint la seva particular manera de rodar en la que preval la intensitat de cada escena per sobre duna narrativa ms lineal o explicativa, una mica en la lnia de Terrence Malick. Construeix la histria a base de moments que permeten definir perfectament els personatges, les seves intencions, els seus anhels o les seves pors, i aix deixa que la histria flueixi sense subratllats ni escenes de transici innecessries. Moments dels quals, com ja succea a Shame, busca destillar tamb la seva vessant ms esttica, la fora visual que colpeixi lespectador, com es fa en qualsevol obra dart amb vocaci de transcendncia i perdurabilitat.

Aquesta intensitat sobre la que descansa tota la obra de McQueen, requereix necessriament duns actors incondicionalment entregats i en estat de grcia. I sortosament pel director de la tamb radical i extrema Hunger, aqu torna a tenir a la seva disposici un grapat de grans intrprets disposats a deixar-se la pell i despullar-se emocionalment davant la cmera. A ms del seu actor fetitxe Michael Fassbender, que demostra uns grans recursos interpretatius, al transmutar-se en un cruel i paranoic amo de plantaci, la funci t com a pea angular al sorprenent Chiwetel Ejiofor, un ms que creble Solomon Northup, que t molts nmeros de cara als propers premis scar. I s que la seva barreja de contenci, patiment, rbia i esperana constitueix sens dubte una de les millors interpretacions dels darrers anys. Per la veritat s que tot el csting transmet una versemblana que et trasllada al moment histric. Des dels ms coneguts Benedict Cumberbatch, Brad Pitt o Paul Giamatti, fins a les menys Lupita Nyongo o Quvenzhan Wallis, aporten un plus dexcellncia a un conjunt ja de per si farcit datractius de tota mena.

Llstima per que aquesta meravella flmica tingui el cartellet de: basada en fets reals. I s que el ser hum, malauradament, s capa del millor i del pitjor, com b sabia aquest violinista amant de la msica que tan sols va cometre el "pecat" dhaver nascut nigger.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 565

Una crtica de Marc Serra

7 de gener de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

La pellcula definitiva sobre escalvitud
Olga07-01-2014

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small