cinema catal� . caT
Notícies anteriors
UNA FAMILIA DE TOKYO REVIU EL CINEMA CLÀSSIC DEL JAPÓ

Realitzar un remake del clàssic Contes de Tòquio de Yasujiro Ozu, una de les millors pel·lícules de la història del Japó, pot semblar tant mala idea com fer una versió moderna de La Règle du jeu o Vertigo. El veterà director ha assumit aquest repte amb Una família de Tòquio, que no deixa de ser un facsímil de l’original però que l’estimula prou com per servir d’homenatge, alhora que pot delectar els desconeixedors de l’obra d’Ozu.

L’octogenari Yoji Yamada ha decidit homenatjar el mestre del cinema japonès revisant-lo des d’una perspectiva actual. El seu tribut no és gratuït i és que el director d’Osaka va ser, fa seixanta anys, ajudant de direcció d’Ozu. Així, a Una família de Tòquio, Yamada torna a posar en escena les diferències generacionals entre pares i fills sota una altra estructura formal, tornant a relatar la història d’uns avis, força obviats pels seus fills, que visiten la seva prole a Tòquio.

La cinta, que es va alçar amb l’Espiga d’Or en l’última Seminci de Valladolid, té molts elements d’observació: dels el·lipsis als gestos, passant per les emocions i les absències. Tot això gràcies a una cadència rítmica assossegada i bastant allunyada d’aquell formalisme tant marcat d’Ozu, que sostenia la càmera gairebé arran de tatami. Per als teòrics, la pel·lícula suposarà un revival plusquamperfet, ja que el director és capaç d’esgrimir tot el ventall de referències per citar el film previ.

Per a l’espectador, en canvi, Una família de Tòquio és degustar un melodrama lúcid, sensible i de cocció lenta, que tracta de buscar l’harmonia entre dues generacions condemnades a veure i viure la vida de manera oposada. A priori, no sembla que el realitzador d’Ocàs del Samurai o Love & Honor, un director d’ànima clàssica, sigui l’individu idoni per rellegir Contes de Tòquio en la voràgine toquiota contemporània, però ho acaba fent i amb bona nota.

És impossible eludir la comparació entre Yamada i Ozu o, en segona instància, amb Koreeda. Un afany semblant va moure fa uns anys a Hirokazu Koreeda amb l’excepcional Still Walking, que era un brindis a Ozu però des del filtre d’una malenconia postcontemporánea. Una mirada menys ingènua a l’univers familiar nipó. Les comparacions - sempre odioses- en aquest cas no són redundants, i és que Una família de Tòquio no és només una al·legoria al geni de Fukagawa.

Amb la gramàtica d’Ozu com a pretext, el pla fix contemplatiu marca de l’escola japonesa, els pillow shots absorts en el pas del temps o el vaivé de matisos estacionals, Yamada testa la vigència del discurs del mestre que ja en el seu temps s’entenia reaccionari, sempre en contraposició amb l’occidentalisme de Kurosawa. Ha quedat clar, mig segle després, que el seu film segueix estant viu. Les diferències entre ambdues es compten amb els dits d’una mà, tot i que la resplendor de la primigènia a vegades enlluerna la versió coetània.

La substància de la faula és clònica: els avis segueixen sent un destorb, els rigors de la vida urbana acaben deshumanitzant el nucli familiar corrompent les lleialtats; fomentant un individualisme i un aïllacionisme amorf. Yamada aconsegueix prendre exemplarment el pols a la cinta original i brodar un microcosmos familiar amb una calidesa humana i una proximitat emocional de la que, segur, el mateix mestre s’hauria sentit orgullós.

Notícies - Cinema Català . NET


lectures: 1094

Una crítica d’Èric Antonell

16 de gener de 2014


Comparteix la notícia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

bonica però per mi una mica lenta
ferran f.16-01-2014

mencanta japó tant en el cine, al menjar com en la TV
kilian m.16-01-2014

Correcte, es fa una mica llarga, però val la pena veure-la. Pels amants de Japó i el seu cinema
Laia C.16-01-2014

ahir la vaig veure als cines girona i em va agradar mes del que em pensava. es cinema tranquil pero maco
teresa22-01-2014

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a màxim pots omplir 255 caràcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small