cinema catal� . caT
Notícies anteriors
UNA FAMILIA DE TOKYO REVIU EL CINEMA CLSSIC DEL JAP

Realitzar un remake del clssic Contes de Tquio de Yasujiro Ozu, una de les millors pellcules de la histria del Jap, pot semblar tant mala idea com fer una versi moderna de La Rgle du jeu o Vertigo. El veter director ha assumit aquest repte amb Una famlia de Tquio, que no deixa de ser un facsmil de loriginal per que lestimula prou com per servir dhomenatge, alhora que pot delectar els desconeixedors de lobra dOzu.

Loctogenari Yoji Yamada ha decidit homenatjar el mestre del cinema japons revisant-lo des duna perspectiva actual. El seu tribut no s gratut i s que el director dOsaka va ser, fa seixanta anys, ajudant de direcci dOzu. Aix, a Una famlia de Tquio, Yamada torna a posar en escena les diferncies generacionals entre pares i fills sota una altra estructura formal, tornant a relatar la histria duns avis, fora obviats pels seus fills, que visiten la seva prole a Tquio.

La cinta, que es va alar amb lEspiga dOr en lltima Seminci de Valladolid, t molts elements dobservaci: dels ellipsis als gestos, passant per les emocions i les absncies. Tot aix grcies a una cadncia rtmica assossegada i bastant allunyada daquell formalisme tant marcat dOzu, que sostenia la cmera gaireb arran de tatami. Per als terics, la pellcula suposar un revival plusquamperfet, ja que el director s capa desgrimir tot el ventall de referncies per citar el film previ.

Per a lespectador, en canvi, Una famlia de Tquio s degustar un melodrama lcid, sensible i de cocci lenta, que tracta de buscar lharmonia entre dues generacions condemnades a veure i viure la vida de manera oposada. A priori, no sembla que el realitzador dOcs del Samurai o Love & Honor, un director dnima clssica, sigui lindividu idoni per rellegir Contes de Tquio en la vorgine toquiota contempornia, per ho acaba fent i amb bona nota.

s impossible eludir la comparaci entre Yamada i Ozu o, en segona instncia, amb Koreeda. Un afany semblant va moure fa uns anys a Hirokazu Koreeda amb lexcepcional Still Walking, que era un brindis a Ozu per des del filtre duna malenconia postcontempornea. Una mirada menys ingnua a lunivers familiar nip. Les comparacions - sempre odioses- en aquest cas no sn redundants, i s que Una famlia de Tquio no s noms una allegoria al geni de Fukagawa.

Amb la gramtica dOzu com a pretext, el pla fix contemplatiu marca de lescola japonesa, els pillow shots absorts en el pas del temps o el vaiv de matisos estacionals, Yamada testa la vigncia del discurs del mestre que ja en el seu temps sentenia reaccionari, sempre en contraposici amb loccidentalisme de Kurosawa. Ha quedat clar, mig segle desprs, que el seu film segueix estant viu. Les diferncies entre ambdues es compten amb els dits duna m, tot i que la resplendor de la primignia a vegades enlluerna la versi coetnia.

La substncia de la faula s clnica: els avis segueixen sent un destorb, els rigors de la vida urbana acaben deshumanitzant el nucli familiar corrompent les lleialtats; fomentant un individualisme i un allacionisme amorf. Yamada aconsegueix prendre exemplarment el pols a la cinta original i brodar un microcosmos familiar amb una calidesa humana i una proximitat emocional de la que, segur, el mateix mestre shauria sentit orgulls.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 656

Una crtica dric Antonell

16 de gener de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

bonica per per mi una mica lenta
ferran f.16-01-2014

mencanta jap tant en el cine, al menjar com en la TV
kilian m.16-01-2014

Correcte, es fa una mica llarga, per val la pena veure-la. Pels amants de Jap i el seu cinema
Laia C.16-01-2014

ahir la vaig veure als cines girona i em va agradar mes del que em pensava. es cinema tranquil pero maco
teresa22-01-2014

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small