cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA LLEGENDA DE L’INDOMABLE

Un cop finalitzat l’enterrament d’estat del carismtic poltic Nelson Mandela, el cinema s’afegeix al condol general per la seva desaparici i s’estrena oportunament una nova pellcula sobre el lluitador sud-afric, Mandela: del mito al hombre. Una cinta que es suma a altres aproximacions cinematogrfiques recordem Invictus (2008, Clint Eastwood) - i que esdev un pulcre corollari de les vistoses cerimnies fnebres.

El handicap d’aquesta nova aproximaci al mite de Mandela s que ha vingut per no afegir res de nou a tot el que ja s’ha dit, i repeteix cansinament l’ensim discurs hagiogrfic de manual sobre el difunt. El problema d’aquesta pellcula no resideix tant en el personatge histric i la seva dimensi poltica com en el format del gnere cinematogrfic triat. La cotilla del gnere biogrfic, el biopic, pot arribar a vegades a ofegar la prpia pellcula per culpa de l’amuntegament de llocs comuns i tpics, i aix s el que li passa malauradament a aquesta histria illustrada sobre la figura mixtificada de Mandela que arriba com un colleccionable de cromos i postals d’histria contempornia.

No vull minimitzar l’abast incontestable d’una figura com Mandela menystenint el seu llegat combatiu i sacrificial contra una minoria blanca dominadora que tenia a una majoria negra sotmesa a travs de la barbaritat racista de l’apartheid, ni obviar la seva tasca de pacificaci i democratitzaci d’una societat al llindar de l’abisme per l’inevitable impuls revengista d’una poblaci negre esclavitzada i les canites diferncies tniques dins de la poblaci negre. Per es tracta d’una versi massa acadmica i funcional que segueix al peu de la lletra el relat oficial i legitimador d’un Mandela mitificat.

Mandela: del mito al hombre resulta una pellcula rutinria i mandrosa mancada del mnim esperit crtic. s una cinta dotada d’aquell molest tuf hagiogrfic del que fan gala tants relats exemplaritzants de vides santificades. Tot i la fora que cont la vivncia brutal de lluita, resistncia i triomf de Mandela, la pellcula resulta massa avorrida ja que no s’aparta del cam senyalat. Noms recupera el pols quan es produeix la fractura dins del matrimoni Mandela amb posicions poltiques irreconciliables entre Nelson Mandela i la seva dona Winnie Mandela (Naomie Harris), un enfrontament que els portaria finalment a la separaci.

I si els resultats finals no sn tan decebedors com podrem esperar s potser grcies a l’esforat treball de l’actor que interpreta a Mandela (Idris Elba), encara que aquest paper de fusta ben oscaritzable al final s’hagi quedat sense nominaci. Unes imatges fotogrfiques que acompanyen els crdits finals de la pellcula ens recorden, per si ho havem oblidat, que la histria explicada s tan real com els documents grfics mostrats, i que la pellcula ha buscat la cpia, la reproducci d’aquelles instantnies fotogrfiques. Aleshores sona tamb el tema musical del cantant Bono, Ordinary Love, el qual ha estat nominat com a millor can original als Oscar 2014.

Notcies - Cinema Catal . NET
Escena de la pellcula

lectures: 565

Una crtica de Joan Millaret Valls

26 de gener de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg

Comentaris dels nostres visitants:

noms es salva pel gran treball de Idris Elba
Mike27-01-2014

Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small