cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA QUADRILLA ARTSTICA

La pellcula est inspirada en la novella de Robert Edsel alhora basada en fets reals que van tenir lloc a la 2 Guerra Mundial quan un grup dexperts en histria de lart, batejat amb el nom de Monuments men, es va constituir per salvar i recuperar les obres dart dels museus europeus saquejades per les tropes de Hitler per alimentar el deliri megalman daquest dictador nazi que volia construir el museu ms gran de la histria. Per el plantejament de cinema dentreteniment, de passatemps que ofereix la pellcula, ens fa oblidar a linstant que el que estem veient en la pantalla es correspongui amb la realitat. No discutim la licitud de lenfocament daquesta operaci de cinema devasi sin que aquesta pretesa intencionalitat de lleugeresa no acaba de rutllar per enlloc.

Sabem que aquesta s una de les eternes lluites que t el cinema com a duplicat de la realitat i de les estratgies que aquest desplega per disfressar aquest desajust del simulacre amb eines com la credibilitat o la versemblana que fan que lespectador soblidi de lestat de suspensi de la incredulitat. Per poques vegades la trampa del cartr pedra del cinema, lart de la disfressa, es fa tant dolorosament manifest. La fricci entre ficci i histria, entre la recreaci ficcional de la literalitat duns fets autntics reproduts a Monuments men no es soluciona ni en els crdits finals amb la incorporaci del document, les instantnies fotogrfiques en blanc i negre dels actes i els personatges reals.

Altres vegades George Clooney sha inspirat en personatges o fets histrics i la seva aproximaci cinematogrfica no se nha ressentit com passava a Buenas noches, y buena suerte (2005). Per en la present ocasi sha deixat portar per les inrcies de la fora dels tpics del cinema de gnere bllic de les quadrilles, els grups especials descollits, unes vegades grups delit i altres un conjunt farcit darreplegats o criminals a redimir en gestes heroiques que poden arribar fins al sacrifici o la immolaci.

Com a film de guerra est mancat denergia, de tensi o de vibraci, les grcies no fan riure, la ironia s innocent, lesperit de grup s difs, els personatges no tenen carisma i, fins i tot, el magnetisme incombustible dun George Clooney sesvaeix en el seu paper de tinent Frank Stokes, el cap de colla. Un repartiment excepcional de primeres espases com Bill Murray, John Goodman, Jean Dejardin, Bob Balaban, Matt Damon o lactriu Cate Blanchett mai shavien semblat tant a una galeria dun museu de figures de cera. Daquest planter potser sorgeix una de les grans disfuncionalitat de la pellcula, el desajust ms cridaner, el grinyol que provoca lencontre entre la broma i la histria, la pardia i el document, que s reunir rostres genuns de la comdia i de lhumor per enrolar-los en una missi bllica amb valors elevats.

Ms que una missi especial militar dalt risc ens trobem, per culpa de lenfocament dists i bonrotllista, una mena dexpedici que t ms a veure amb lesperit duna escapada, una sortida de vacances, un pic-nic europeu. Predomina absolutament el sentit duna aventura despreocupada i lleugera estil film de collegues com Oceans eleven (2001, Steven Soderberg), on ara no es tracta de fer caure la banca en una acci espectacular pel lucre propi sin ms aviat de pispar el bot als lladres, de ser ms llestos i vius que els espoliadors, amb una finalitat ms tica i noble, restituir els tresor de lart europeu, salvar lnima artstica del vell continent.

Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 545

Una crtica de Joan Millaret Valls

27 de febrer de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small