cinema catal� . caT
Notícies anteriors
LA GRAVETAT DEL RACISME

Gravity toca el cel en la cerimnia dels Oscar 2014

Gravity semportava set estatuetes, prcticament totes en els apartats tcnics, com muntatge, fotografia, so, efectes de so, efectes especials o banda sonora, i es convertia aix en la pellcula ms premiada de la nit. Per ms enll daquests guardons prou importants, Gravity va comportar la coronaci del seu director, el mexic Alfonso Cuarn, com a millor director en la gala dels 86 Premis Oscar.
Gravity s una immersi en lespai de la m de dos astronautes que queden penjats i allats a cel obert com a nics supervivents dun xoc en cadena daeronaus especials i satllits. Sandra Bullock i George Clooney seran els dos cossos llenats que restaran flotant i a la deriva en una immensitat inhabitable, inhumana. La pellcula supera aquesta premissa narrativa mnima oferint sobredosis adrenoltiques grcies a una trepidant gimcana sideral feta de proves a superar.
Lexperincia visual i sensorial de Gravity sembla conduir-nos a un salt endavant en la mateixa manera en qu 2001 Una odissea a lespai de Kubrick servia per inaugurar ledat adulta del gnere de la cincia-ficci espacial. La pellcula es un viatge indut en lespai infinit grcies a una tecnologia 3D que pot treure un profit inimitable dels espais oberts al poder subratllar els volums i la profunditat despai.
I ms enll de la bellesa incommensurable de linfinit que ens recorda per forat contrast la petitesa humana, i que ens pot dur a prestant-nos fcilment a tripijocs metafsics; la pellcula ofereix tamb grcies a una realitzaci basada en majestuosos plans-seqncies la meravellosa plasticitat de la dansa dels cossos surant en lunivers aix com els seus malabarismes i acrobcies per esgarrapar desesperadament la vida en una mena de cirque du soleil de lestratosfera.

12 aos de esclavitud serigeix en la millor pellcula de la nit

La crnica de labjecci esclavista 12 aos de esclavitud, tercer llargmetratge de Steve McQueen, es va convertir en la millor pellcula de la gala. La pellcula est inspirada en el personatge real de Solomon Northup, un msic negre pare de famlia i ciutad lliure de lestat de Nova York, que a mitjans segle XIX s segrestat a Washington i posteriorment s venut com a esclau per treballar com a propietat privada de diferents amos a les plantacions del sud dels Estats Units. Abans de lesclat de la Guerra de Secessi, que enfrontaria els estats abolicionistes del nord i els estats esclavistes del sud, va tenir lloc aquest acte esgarrifs de baixesa humana en el context duna tradici nord-americana de brutalitat i salvatgeria envers la poblaci de color a estats com el de Louisiana.
El ttol de la pellcula respon al llibre que escriure el mateix protagonista desprs de ser alliberat dun captiveri que va durar dotze anys. El martirologi de Solomon Northup serigeix excepcionalment en un dels comptats casos de ciutadans que, desprs de perdre els seus drets i la seva llibertat i veures obligats a sobreviure en una vida feta de vexacions i barbrie sense aturador, va poder retornar a casa.
La paorosa experincia de Solomon Northup resulta especialment trasbalsadora pel retrat dun home despullat de la seva prpia condici humana i que s convertit en un tros de carn apte per rebre tota la violncia i lagressivitat duns caps i una societat que legitimava els cstigs, la humiliaci, lescarni i lassassinat. Aquest film ofereix un exhaustiu i extrem catleg de fins on pot arribar la vilesa humana alhora dabusar acarnissadament de lhome subjugat. La pellcula es va veure recompensada tamb amb un Oscar a la millor actriu secundria per lactriu de color Lupita Nyongo.

Cate Blanchett es corona reina de la gala

Lactriu Cate Blanchett es va convertir en la reina de la cerimnia dels Oscar a laconseguir lOscar a la millor actriu pel seu extraordinari paper a Jasmine, lamarga darrera cinta dun desencisat Woody Allen. La crisi i lesclat de la bombolla econmica expulsa Jasmine (Cate Blanchett) duna selecta i distingida vida de luxe i la converteix en una dona trencada. Com la Blanche Dubois d Un tramvia anomenat desig, Jasmine ser presonera dels seus propis excessos amb un comportament esquizoide que la porta a no renunciar al seu deliri fet de robes i bolsos Louis Vuitton i desmorzars en joieries. Una dona incapa de prendre conscincia de la seva nova situaci emmirallada en un mn que ha desaparegut. Jasmine s ara una dona en fallida afectada duna incontinncia verbal que anulla el seu interlocutor, una dona que resta penjada i absorta per moments, que xerra sola, addicte als antidepressius i als martinis amb llimona.
Jasmine pateix la psicopatia del fracs, el sndrome de reina destronada, de pija arrunada, de princesa desterrada, dsser eteri caigut del nvol que sestavella contra el terra. La fragncia afrancesada del seu nom ja no desprn cap aroma, lesgotament del seu elixir s la constataci del revers dels contes de fades en qu la carrossa dor es transforma en carabassa i lidilli esdev malson. Potser ens mou a la compassi aquest exemplar caigut en desgrcia i rebaixat fins a la humiliaci dentrar en un mn laboral precari i compartir un esquifit pis. Per el cstig infligit a Jasmine tamb sembla proporcionat a la seva responsabilitat al signar despreocupadament impresos i contemplar feli el lladrocini i lespoli. Una dona que se sent realitzada en les botigues ms xic, orgullosa en la seva opulncia, altiva en la seva condescendncia i molesta per la visita de la seva fracassada germana havia de patir per fora linfern de perdre-ho tot.

La gran belleza irromp en la festa com millor pellcula estrangera

La gran belleza de litali Paolo Sorrentino va arrancar un Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa imposant-se a les rivals Alabama Monroe (Blgica), Limage manquante (Cambotja), La caza (Dinamarca) i Omar (Palestina). La gran belleza narra la despreocupada vida dun periodista de renom, Jep Gambardella (Toni Servillo), que en la terrassa del seu palauet rom celebra el seu 65 aniversari envoltat damics i convidats que lafalaguen.
Aquesta figura pblica reverenciada per escriptor frustrat tamb desprs dhaver publicat un llibre fa molts anys viu envoltat dartistes, intellectuals i arribistes de totes les disciplines en saraus interminables mentre passeja la seva figura narcisista tot llenant sentncies brillants i ocurrents que poden fulminar en un instant a qualsevol de forma implacable. Jep est en la cresta de lonada i viu sota lembolcall ednic dun mn de frivolitat i superficialitat esclatant que no deixa de ser una genuna representaci de la buidor i la decadncia.
Enmig daquesta gresca incessant, paroxstica, malaltissa, detectem la malenconia creixent dun personatge que envelleix mentre recorda episodis cabdals de la seva adolescncia com el primer amor, o es queda en estat de suspensi quan unes imatges el traslladen al passat, o imagina un mar projectat en el sostre de la seva cambra, un mar evocador de la seva creixent i imparable nostlgia.
La pellcula s atapeda, recarregada, a vegades fins a lexcs i la desmesura, per duna bellesa abassegadora. Una pellcula espectacular i desbordant amb una cmera virtuosa, cerimoniosa unes vegades i desfermada en altres, que proporciona moments antolgics de gaudi immediat. s cert que aquesta exuberncia visual podria corre el risc de mourens a la vistositat ms gratuta i empallegosa, per el film cont alhora una fora ssmica a dins seu que ens remou i commou fins a trasbalsar-nos.

Notcies - Cinema Catal . NET
Cate Blanchett (millor actriu protagonista)


lectures: 601

Una crnica de Joan Millaret Valls

7 de març de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small