cinema catal� . caT
Notícies anteriors
TOLOSA DE LLENGUADOC ES FA AMB LA CAPITALITAT DEL CINEMA LLATINOAMERIC

Entre el 20 i el 30 de mar t lloc a Tolosa de Llenguadoc els 26 Rencontres CINLATINO consagrats a repassar una prolfica i heterognia cinematografia llatinoamericana que es produeix des de Mxic fins a la Patagnia. Els Rencontres perfilen un panorama completssim de l’actual moment del cinema de Llatinoamrica a travs de seccions competitives dedicades tant als llargmetratges de ficci com els documentals o els curtmetratges.

Crisi econmica i crisi adolescent

En l’apartat de llargmetratges concorren catorze films indits en territori francs on han destacat ttols com Casa grande del brasiler Fellipe Barbosa sobre la desfeta d’una famlia adinerada que veu perdre el seu status de riquesa i opulncia per culpa de les errnies inversions financeres del patriarca. Aquest procs de desballestament d’una elitista i sectria alta burgesia repercuteix finalment en el fill adolescent que prendr conscincia de les contradiccions i desigualtats socials i tniques del seu pas desprs de sortir abruptament de la bombolla protectora en la qual vivia.
L’adolescent que tria el seu cam trencant amb l’ordre social i familiar establert es percep tamb en la cinta xilena Volantn Cortao de Diego Alonso Ayala Riquelme i Anbal Jofr Del campo a travs de l’apropament que experimenta una jove assistent social envers un dels perillosos adolescents que tenen acollits. Una pellcula que explora amb convicci el sentiment de buidor d’una jove en un entorn familiar estable temptada pel costat fosc d’una complexa realitat social.
La crisi econmica es fa present de nou a Saudade de l’equatori Juan Carlos Donoso Gmez contextualitzant el seu film adolescent en el moment en qu el pas rescata els bancs fallits amb els diners dels seus estalviadors i diverses famlies perden les seves cases hipotecades l’any 1999. Igual que a Casa grande la crisi afecta a uns adolescents que viuen al marge de les dinmiques econmiques i socials dels adults i viuen confortablement establerts en una feli joventut feta d’estudis, festes i despreocupaci general. Aquesta sacsejada personal la viu l’adolescent protagonista que descobreix alhora la pista d’una mare oblidada que va desaparixer de la seva vida per combatre la dictadura argentina.
Aquests retrats d’adolescents en transici en moments d’agitaci troben en El lugar del hijo de l’uruguai Manuel Nieto Zas un nou exponent. Enmig de vagues estudiantils i vagues de treballadors, el protagonista, que pateix una deficincia fsica en la parla i en els moviments, ha de fer front a la mort d’un pare carregat de deutes. La inestabilitat orgnica del protagonista sembla projectar-se tamb en els fets viscuts sota una ptica d’humor de caire absurd, esperpntic i incmode que li imprimeix el director, en sintonia amb la ironia escptica marca de la casa dels compatriotes Juan Pablo Rebella i Pablo Stoll que van saber imprimir amb tot el seu magisteri a Whisky.

Dones de cinema

El certamen tolosi dedica una extensa retrospectiva a les dones llatinoamericanes directores que amb el temps s’han guanyat un lloc inqestionable en el panorama de conjunt del cinema de parla hisp a Amrica. Una irrupci de la mirada femenina que s’ha produt, sobretot, en el context de l’anomenat nou cinema argent amb l’aparici a inicis del 2000 de directores com Lucrecia Martel de qui es pot reveure La nina santa (2004) o La mujer sin cabeza (2008) -, Albertina Carri o Celina Murga.
Un mapa de realitzadores prou verstil que abraa tamb tant la documentalista xilena Marcela Said, la brasilera Lina Chamie, la nicaragenca Florence Jaugey, la paraguaiana Paz Enzina, la peruana resident a Barcelona Claudia Llosa aix com la directora veneolana Mariana Rondn que acaba d’estrenar a casa nostra Pelo Malo, pellcula guanyadora del passat Festival de Sant Sebasti i pellcula inaugural dels mateixos Rencontres.
La retrospectiva contempla algunes cineastes pioneres com la veneolana Margot Benacerraf i el seu film reconegut internacionalment Araya (1959) aix com les importants temptatives de dones directores dels anys 80 i 90 com la mexicana Mara Novaro, Valeria Sarmiento o Maria Luisa Bemberg. La retrospectiva ofereix d’aquesta poca tamb Un muro de silencio (1993), l’nica pellcula de Lita Stantic, futura productora responsable de la major part d’xits de la recent cinematografia argentina.
Aquesta extensa retrospectiva tindr continutat a casa nostra amb una mostra ms reduda a la seu de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya entre el dies 28 de mar i el 6 d’abril. Aquesta petita selecci de ttols representatius de les diferents visions de les dones cineastes llatinoamericanes comptar amb la presncia de la mateixa cineasta i productora argentina Lita Stantic que desprs dels Rencontres tolosians far escala a Barcelona.
Notcies - Cinema Catal . NET


lectures: 573

Una crnica de Joan Millaret Valls

27 de març de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small