TOLOSA DE LLENGUADOC ES FA AMB LA CAPITALITAT DEL CINEMA LLATINOAMERICÀ
Entre el 20 i el 30 de març té lloc a Tolosa de Llenguadocels 26 Rencontres CINÉLATINO consagrats a repassar una prolífica i heterogènia cinematografia llatinoamericana que es produeix des de Mèxic fins a la Patagònia. Els Rencontres perfilen un panorama completíssim de l’actual moment del cinema de Llatinoamèrica a través de seccions competitives dedicades tant als llargmetratges de ficció com els documentals o els curtmetratges.
Crisi econòmica i crisi adolescent
En l’apartat de llargmetratges concorren catorze films inèdits en territori francès on han destacat títols com Casa grande del brasiler Fellipe Barbosa sobre la desfeta d’una família adinerada que veu perdre el seu status de riquesa i opulència per culpa de les errònies inversions financeres del patriarca. Aquest procés de desballestament d’una elitista i sectària alta burgesia repercuteix finalment en el fill adolescent que prendrà consciència de les contradiccions i desigualtats socials i ètniques del seu país després de sortir abruptament de la bombolla protectora en la qual vivia.
L’adolescent que tria el seu camí trencant amb l’ordre social i familiar establert es percep també en la cinta xilena Volantín Cortao de Diego Alonso Ayala Riquelme i Aníbal Jofré Del campo a través de l’apropament que experimenta una jove assistent social envers un dels perillosos adolescents que tenen acollits. Una pel·lícula que explora amb convicció el sentiment de buidor d’una jove en un entorn familiar estable temptada pel costat fosc d’una complexa realitat social.
La crisi econòmica es fa present de nou a Saudade de l’equatorià Juan Carlos Donoso Gómez contextualitzant el seu film adolescent en el moment en què el país rescata els bancs fallits amb els diners dels seus estalviadors i diverses famílies perden les seves cases hipotecades l’any 1999. Igual que a Casa grande la crisi afecta a uns adolescents que viuen al marge de les dinàmiques econòmiques i socials dels adults i viuen confortablement establerts en una feliç joventut feta d’estudis, festes i despreocupació general. Aquesta sacsejada personal la viu l’adolescent protagonista que descobreix alhora la pista d’una mare oblidada que va desaparèixer de la seva vida per combatre la dictadura argentina.
Aquests retrats d’adolescents en transició en moments d’agitació troben en El lugar del hijo de l’uruguaià Manuel Nieto Zas un nou exponent. Enmig de vagues estudiantils i vagues de treballadors, el protagonista, que pateix una deficiència física en la parla i en els moviments, ha de fer front a la mort d’un pare carregat de deutes. La inestabilitat orgànica del protagonista sembla projectar-se també en els fets viscuts sota una òptica d’humor de caire absurd, esperpèntic i incòmode que li imprimeix el director, en sintonia amb la ironia escèptica marca de la casa dels compatriotes Juan Pablo Rebella i Pablo Stoll que van saber imprimir amb tot el seu magisteri a Whisky.
Dones de cinema
El certamen tolosià dedica una extensa retrospectiva a les dones llatinoamericanes directores que amb el temps s’han guanyat un lloc inqüestionable en el panorama de conjunt del cinema de parla hispà a Amèrica. Una irrupció de la mirada femenina que s’ha produït, sobretot, en el context de l’anomenat nou cinema argentí amb l’aparició a inicis del 2000 de directores com Lucrecia Martel – de qui es pot reveure La nina santa (2004) o La mujer sin cabeza (2008) -, Albertina Carri o Celina Murga.
Un mapa de realitzadores prou versàtil que abraça també tant la documentalista xilena Marcela Said, la brasilera Lina Chamie, la nicaragüenca Florence Jaugey, la paraguaiana Paz Enzina, la peruana resident a Barcelona Claudia Llosa així com la directora veneçolana Mariana Rondón que acaba d’estrenar a casa nostra Pelo Malo, pel·lícula guanyadora del passat Festival de Sant Sebastià i pel·lícula inaugural dels mateixos Rencontres.
La retrospectiva contempla algunes cineastes pioneres com la veneçolana Margot Benacerraf i el seu film reconegut internacionalment Araya (1959) així com les importants temptatives de dones directores dels anys 80 i 90 com la mexicana María Novaro, Valeria Sarmiento o Maria Luisa Bemberg. La retrospectiva ofereix d’aquesta època també Un muro de silencio (1993), l’única pel·lícula de Lita Stantic, futura productora responsable de la major part d’èxits de la recent cinematografia argentina.
Aquesta extensa retrospectiva tindrà continuïtat a casa nostra amb una mostra més reduïda a la seu de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya entre el dies 28 de març i el 6 d’abril. Aquesta petita selecció de títols representatius de les diferents visions de les dones cineastes llatinoamericanes comptarà amb la presència de la mateixa cineasta i productora argentina Lita Stantic que després dels Rencontres tolosians farà escala a Barcelona.
