cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ELS ANYS SALVATGES I LA REALITAT DE L’ÀFRICA EMERGENT

A Addis Abeba, la capital d’Etiòpia, malviuen uns 270.000 nens al carrer, sense pares i pràcticament oblidats per la llei i la societat, constatant-nos la vulneració de molts dels drets acordats a la Convenció dels Drets dels Infants.

Aquest cru relat explica la vida de tres nens que varen acceptar ser gravats: Daniel, Yohannes i Habtom. Ells són els protagonistes d’Els anys salvatges, una producció de Nanouk Films en coproducció amb Televisió de Catalunya que ha dirigit Ventura Durall (Les dues vides d’Andrés Rabadán i El perdó).

Un llarg que viu d’un curt amb un plantejament similar, titulat El somriure amagat, dirigit pel propi director, i el qual va guanyar el Wimbledon SHORTS de l’any 2011. Rodat dos anys abans, el curtmetratge realitzava el seguiment d’un nen de 10 anys que arribava a la metròpoli etiòpica després d’escapar de casa i d’una sèrie de desventures per integrar-se en una banda de nens del carrer.

Un argument molt semblant al que ens ocupa ara, però amb una tríada de protagonistes que coneixeran més infants amb el mateix problema. Daniel, el conductor d’aquesta crònica tant despietada, és el més desvalgut de tots degut a que va ser víctima de maltractaments i s’ha quedat sense família.

Un any més tard, quan els sentiments de responsabilitat i la rivalitat entre les colles augmenten, part del grup decideix tornar a casa seva, al nord del massís etiòpic, per visitar els familiars que van deixar enrere fa molts anys.

El darrer llargmetratge del barceloní, que va tenir l’honor de competir a la secció de Millor Llargmetratge de l’IDFA (el festival de documentals més prestigiós del món), mostra part d’aquesta realitat, la que té com a protagonistes els denominats "night commuters", nens que cada nit han de recórrer diversos quilòmetres per arribar a un lloc segur en el qual dormir i passar la nit.

El tigrinya i l’amhàric (llengua oficial d’Etiòpia) conviuen amb naturalitat en aquest documental on el magnetisme fruit de la versemblança és la seva major arma, no obstant, en el seu afany de denúncia i el seu format gairebé de videoclip, fa massa evident el maniqueisme amb què tracta un problema tant complex.

Així mateix, Durall construeix una faula realista sobre els valors que van aflorant en una societat formada per nens desatesos. Malgrat que el país ha esdevingut una força econòmica que la situa com la potència regional de la Banya d’Àfrica, aquest documental aborda amb valentia la insostenible situació actual en que s’ha convertit part de l’Àfrica nord-oriental.

Les experiències d’aquests xiquets ens transmeten tanta tristor que l’espectador s’donarà irremeiablement de que no només gesticulen com adults i que han perdut la ingenuïtat, sinó que han perdut el més important: la seva infància.

vimeo.com/72555231 /
Notícies - Cinema Català . NET

lectures: 1019

Una crítica d’Èric Antonell

15 de maig de 2014


Comparteix la notícia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a màxim pots omplir 255 caràcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small