cinema catal� . caT
Notícies anteriors
ELS RETRATS BIOGRFICS ACAPAREN LES PRIMERES MIRADES A CANNES 2014

Cannes 2014 obra amb un engalanat conte de fades

La pellcula inaugural del certament francs, Grace de Mnaco d’Olivier Dahan, fora de competici, s una luxosa i aparatosa coproducci europea que reprodueix l’etapa de la vida de Grace Kelly desprs que l’actriu nord-americana deixs el cinema per convertir-se en princesa de Mnaco al casar-se amb el prncep Rainer el 1956. La boda del segle s’enfronta a la primera crisi de parella quan Alfred Hitchcock visita a la princesa per oferir-li el paper de cleptmana frgida de Marnie, la ladrona.
Aleshores Grace Kelly s’enfronta a una autntica crisi d’identitat, escindida entre els deures de princesa i el seu impuls d’actriu i no participar en la Secci Oficial. Mentre el principat s vctima de l’afany annexionista francs a crrec del general De Gaulle que vol acabar amb l’anomalia histria d’un pas amb terratinents francesos exempts de pagar impostos. La crisi personal d’una princesa empresonada en la seva daurada pres s’ajunta amb la crisi poltica del pas.
El conflicte entre la pulsi d’actriu i el conflicte nacional es soluciona com en els contes de fades amb una dona que assumeix definitivament el seu rol de princesa mentre es produeix la reconciliaci matrimonial. La culminaci d’aquesta historieta embellida s un ball internacional en qu es demostra la talla de Grace Kelly com a estadista poltica i la seva conversi en princesa del poble moguda per nobles intencions humanitries i filantrpiques.
No discutirem la veracitat de tot plegat ni entrarem en el foc creuat d’acusacions entre el director i els Grimaldi per el que resta clar s que el missatge de la pellcula s que si no va ser ben b aix, almenys cal reescriure la llegenda fins a convertir-la en una histria exemplar, un fantstic conte de fades.

Retrats desfigurats

El britnic Mike Leigh retorna a la secci oficial del Festival de Cannes desprs de Another year (2010) i ho fa amb un vists biopic que procura recrear l’etapa final del pintor angls William Turner (1775-1851) a Mr. Turner. JMW Turner (Timothy Spall) s un pintor prolfic i compulsiu, de tarann impulsiu, que viu amb el seu propi pare i una assistenta. Turner, artista reverenciat i temut pels seus propis companys, amaga per una turmentosa i conflictiva vida privada amb dona separada, filles i una neta, les quals ha repudiat d’alguna manera.
L’aproximaci que ens ofereix Leigh ens resulta estranya ja que sembla centrar-se nicament en l’mbit domstic i acadmic del reputat pintor per sense arribar a aprofundir en res, mantenint-se en un simple nivell superficial, sense esgarrapar aquesta tensi soterrada. El resultat s un apropament acumulatiu fet de la suma de fets diversos, tan anecdtics com transcendentals. La part que en surt ms malparada seria la prpia dimensi artstica del fams pintor, l’inexistent discurs sobre el fet artstic de crear.
Noms en el darrer ter de la pellcula sembla entreveure’s alguna cosa enmig d’una decrepitud fsica, tancat en l’allament i l’isolament, encara que en el recer dels braos d’una nova dona, quan la seva deriva vers la desfiguraci i la pintura matrica coincideix amb un desdeny ms accentuat pels seus companys pintors mentre s criticat i ridiculitzat mpliament.
Ms enll de l’acurada ambientaci histrica, l’elegncia compositiva, la majestuositat d’alguns grans plans generals, la premeditada recerca de l’efecte quadre o el treball esplndid de Timothy Spall a base sobretot de grunys com actes d’una rbia interioritzada, el cert s que preval la sensaci de que la pellcula queda en terra de ning. No feia falta un nou retrat cannic d’artista maleit o el clssic biopic illustratiu, per la torbaci i l’angoixa que desprenen les pintures ms clebres de Turner carregades de tempestes, desastres, naufragis i marines progressivament fetes de traos impressionistes amb masses de nvols catics i arremolinats que acosten les seves pintures al territori de la desfiguraci per acabar amb la pura abstracci, no reben cap resposta de part de Leigh.
Resultaria reveladora de la preocupant superficialitat que demostra aquesta vistosa pellcula la reproducci del fet histric de que Turner es va fer lligar en el pal d’un vaixell per experimentar en carn prpia els rigors d’una tempesta enmig del mar. Aquest episodi, al qual podrem atorgar una importncia inqestionable, apareix en el mig del film com un simple peda, sense cap explicaci ni valor dramatrgic. Aquesta tnica s la que arrossega malauradament en molts moments Mr. Turner.

La barbrie es fa dolorosament present

Abandonem les ostentoses i admiratives recreacions histriques del passat a crrec de Grace de Mnaco i Mr. Turner per rebre la dura patacada del present a travs de la barbrie islamista fanatitzada que ens mostra Timbuktu del cineasta Abderrahmane Sissako. Ms enll dels requeriments per cobrir la quota de cinema perifric corresponent al continent afric que any rere any es fa present en la Secci Oficial de Cannes, el cert s que enguany, amb aquesta pellcula de Mauritnia d’un cineasta veter com Sissako, s’han superat les inherents limitacions tcniques i l’extrema senzillesa de ttols precedents.
Sense abandonar del tot l’usual registre de les histries simples i elementals, contades moltes vegades amb metfores visuals que serveixen per explicar i subratllar all que sovint no es pot explicar per culpa de la precarietat dels mitjans, Tumbuktu compleix amb escreix la voluntat de reflectir i denunciar la barbrie islamitzant en l’aplicaci de la jihad en el cor afric. L’horror s inevitable i la tragdia s’intueix ms enll d’alguns rampells inicials d’humor irnic que relativitza la bogeria prohibicionista i penalitzadora dels islamistes radicals. S’obliga a les dones a tapar-se el cap i usar guants aix com es persegueix els fumadors i els que interpreten o escolten msica.
En aquesta espiral indeturable de obcecaci religiosa en qu s’arriba a castigar l’s de la pilota el realitzador es capa de crear un moment mgic amb nens simulant un partit de futbol sense pilota. Per res pot aturar aquesta follia religiosa que s’escampa com un virus mentre s’instauren les persecucions de qualsevol desviaci amb patrulles de control, detencions, execucions o lapidacions. Entremig el cineasta intenta recalcar les incongruncies, els enganys, les trampes o les contradiccions d’aquesta colla de brbars sense manies.

Notcies - Cinema Catal . NET
Equip artstic de Mr. Turner

lectures: 661

Una crnica de Joan Millaret Valls

17 de maig de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small