ATOM EGOYAN S’ENCALLA EN EL THRILLER EL DIA QUE NURI BILGE CEYLAN TRASBALSA CANNES
Thriller esprimatxat i desganat del canadenc Atom
Egoyan
“Captives” del canadenc Atom Egoyan s’obra amb una panoràmica descriptiva
d’un entorn colgat de neu que podria indicar un començament suggeridor i atmosfèric per
contribuir a endinsar-nos en els món inquietant del thriller. L’arrencada del film
extremadament fragmentada amb la presentació de diversos personatges incògnits, salts temporals
en totes direccions i una aparent trama enrevessada de segrestadors pedòfils i nens
desapareguts podria submergir-nos també en el terreny relliscós del misteri i l’enigma.
Confiàvem en recobrar la fe en el bon ofici del canadenc Atom Egoyan, però aquests ingredients
no redunden en la intensitat i la tensió que podríem esperar d’un thriller amb
prometedora trama policíaca i de fusta psicològica amb uns pares aclaparats pel dolor anys
després de perdre una filla.
Tot plegat acaba conformant una rutinària cerimònia de la confusió amb tendència a
l’ensopiment general enmig d’una realització plana, sense relleu. I el que és
pitjor, la manca absoluta de personalitat. Fins i tot, el segrestador, personificació del mal,
monstre social, que teixeix un pervers joc amb la nena segrestada com esquer per enxampar
altres nens, cau sovint en el ridícul sense inspirar l’horror necessari per intimidar-
nos.
Nuri Bilge Ceylan fa el cim el primer cap de setmana
El cineasta turc Nuri Bilge Ceylan ha aconseguit amb “Winter sleep” un dels cims del
primer cap de setmana de la 67 edició del Festival de Cannes. Es tracta d’una obra
cuinada a foc lent, de ritme sostingut, perfectament mesurada, però que gradualment va creixent
i es va densificant fins a emocionar-nos i emmudir-nos gràcies a la seva bellesa i a
l’empremta inesborrable que deixa.
Es tracta d’una superba pel·lícula de tres hores de durada centrada, bàsicament, en la
vida d’un hoteler d’una zona rústega d’Anatòlia que està casat amb una dona
més jove i que acull també a la seva germana separada. Un simple incident amb els seus pobres
llogaters sembla encendre una metxa que no pararà de cremar en un soterrat conflicte social.
Però la pel·lícula teixeix un complert mosaic humà al voltant d’aquest hoteler envellit
i de caràcter intractable i arrogant fet a base d’encontres progressivament carregats de
retrets.
El cineasta turc és capaç de crear moments antològics amb llargues seqüències en interiors
domèstics amb un domini exhaustiu dels enquadraments així com una solvència increïble en
l’escriptura dels diàlegs i un inusual magisteri per controlar les situacions. Així,
trobades a la vora del foc, en escenes il·luminades per les pampallugues del crepitar de les
brases, aconsegueixen una rara intensitat i una força trasbalsadora.
