TOMMY LEE JONES APOSTA PER UN WESTERN SALVATGE A “THE HOMESMAN”
La praderia de la follia
Tommy Lee Jones dirigeix la seva cinquena pel·lícula “The homesman” en clau de western
en què el títol fa al·lusió als encarregats de transportar gent que havia perdut la xaveta per
culpa d’una vida duríssima en el salvatge Oest a llocs d’internament o acollida.
Mary Bee Cuddy (Hilary Swank), una dona soltera, forta i independent, forjada en la inhòspita
praderia, es presta voluntària pel transport d’un carregament conformat per tres dones
que han embogit. Però en el camí trobarà un home gran d’escasses conviccions ètiques a
qui salva de la forca, George Briggs (Tommy Lee Jones), el qual esdevindrà el seu ajudant a
canvi d’un salari. “The homesman” és un retrat ferotge de la conquesta de l’Oest al segle XIX dels
pioners, colons endinsats en el profund territori de Nebraska. Un daguerreotip dominat
absolutament per la violència, el masclisme, el primitivisme i una crueltat extrema. Una
autèntica època de barbàrie abans de la civilització.
En aquest trajecte llarguíssim i feixuc pel desert fins a Iowa s’esbossa una època
demencial i dantesca, d’embrutiment humà i de violència sobre les dones, amb una carreta
de dones que xisclen, tombes profanades, indis famèlics que es conformen en cruspir-se un
cavall, hostelers que no volen alimentar els famèlics viatjants i uns flashbacks sobre un
passat immediat farcit d’actes esfereïdors i inhumans. No resultaria estrany que en el
decurs d’aquest enfollit recorregut fins i tot la rude i decidida protagonista pugui
perdre la raó.
Vida al marge del sistema
Dins de la Secció Oficial s’ha presentat “La meraviglie” de la directora italiana
Alice Rohrwacher centrada en una família que viu voluntàriament al marge del món en una masia
allunyada amb un estil de vida absolutament alternatiu i d’economia autosuficient. Viuen
de la ramaderia, l’agricultura i, sobretot, l’apicultura, una activitat on
participa tota la família, nenes incloses, manufacturant productes locals i artesanals com la
mel.
No és un film bucòlic sobre les excel·lències de la vida rural en règim de comuna com a
expressió màxima de vida en llibertat fora del sistema. La directora aconsegueix el mèrit de
aproximar-se a aquesta família atípica d’inadaptats reflectint algunes contradiccions i,
sobretot, els conflictes interns que la desestabilitzen. El patriarca és un alemany de trets
autoritaris que tracta a les seves pròpies filles com a mà d’obra esclava però que alhora
vol també preservar al preu que sigui l’esperit àcrata, una autodeterminació
insubornable.
Predomina una mirada quasi documental, plena d’immediatesa i autenticitat, a la vida
autàrquica d’aquesta família-cooperativa i sap treure un profit majúscul de les
inquietuds i dilemes de les dues filles més grans al creuar el llindar de l’adolescència.
Una feminitat puixant que es revela a través de l’admiració per les cançons ballables de
la ràdio i, sobretot, de l’atractiu que exerceix sobre les noies un programa de televisió
que dona peu al títol de la pel·lícula.
Aquí rau el nus del conflicte que gira entre la necessitat de socialitzar-se que experimenten
les nenes i la voluntat paterna de viure fora del sistema, entre la seducció que pot exercir un
món extern televisat i els lligams establerts a una vida silvestre que sembla connectar amb un
passat ancestral com les runes etrusques de la zona.
