CRONENBERG ALERTA QUE LA FÀBRICA DELS SOMNIS ENGENDRA MONSTRES
Psicopaties de Hollywood
“Map to the stars” de David Cronenberg, que torna a la competició després de
“Kosmópolis” (2012), incorpora la seva mala bava en la competició i fa una paròdia
salvatge i demolidora sobre el món del cinema a Hollywood. La pel·lícula comença amb
l’aire distès d’una comèdia amb bromes còmplices sobre noms coneguts del cinema i
la televisió, cites i picades d’ullet sobre celebritats.
Però el seu humor sarcàstic i corrosiu té un costat inquietant també amb un astre infantil
convertit en estrella intractable e intocable, que pensa i es comporta com un adult. També una
famosa actriu, Havana Segrand (Julianne Moore) lluita per un paper, on podrà interpretar a la
seva pròpia mare, arribant a l’histrionisme i el patetisme més absolut sotmetent-se a
teràpies absurdes i estúpides a càrrec del seu coach personal, Dr. Stafford Weiss (John
Cusack). Però sota aquesta carcassa que ens arrenca les rialles batega alguna cosa malaltissa,
tortuosa.
El film deixa la comèdia satírica, sense abandonar del tot un dissolvent humor negre, per
enfosquir-se progressivament en un relat esquizoide, retorçat, al·lucinat. Això s’intueix
en l’arribada a l’inici del film d’una jove amb el rostre mig desfigurat amb
cicatrius de cremades, Agatha Weiss (Mia Wasikowska), que vol introduir-se en el món de les
celebritats cinematogràfiques. La seva intromissió servirà per trastocar i destruir
l’ordre establert en una família que ha construït el seu imperi lucratiu sobre els
rendiments de la fama i la popularitat.
Es revelen secrets inconfessables, aparicions i visons fantasmagòriques, trastorns i traumes
del passat, que ens porten al territori de Lynch fins al punt que el relat sembla endinsar-se
en la pèrdua de sentit però que ens situa en una pendent que ens condueix a la follia
col·lectiva provocada pels deliris de la fàbrica dels somnis de Los Angeles.
Pedrera de premis Oscar
“Foxcatcher” de Bennett Miller és una aproximació a fets reals ocorreguts a la dècada
dels anys 80 a partir de la història de dos germans medallistes olímpics de lluita lliure, Mark
(Channing Tatum) i Dave Schultz ( Mark Ruffalo) que enfronten els preparatius pels jocs
olímpics de Seul de 1988. Mark és un personatge solitari i taciturn, dependent anímicament de
la fortalesa i resolució del seu germà, pare de família també.
L’estreta vida que porten es ressent a partir del moment que Mark rep la trucada
d’un excèntric filantropista, John DuPont (Steve Carell), que el vol apadrinar i entrenar
sota la seva marca “Foxcactcher”. Aquest personatge és un milionari inquietant i torbador que
es comporta com un trastornat psicopàtic per desprendre’s de la influència d’una
mare aficionada als cavalls de pura sang que detesta l’afició de John.
Aquest magnat s’escuda en el patriotisme i el seu caràcter benèfic i generós per
desenvolupar un paper paternal envers el fràgil Mark a qui tracta com un fill adaptat mentre
alhora desgasta els llaços fraternals dels dos germans. S’obra un procés de suplantació
pervers a càrrec de John de la influència de Dave que acabar convertint a Mark en un gos
faldiller del amo i un pàl·lid reflex del gran esportista que havia estat.
La pel·lícula s’instal·la en el territori del melodrama amb les competicions esportives
com a teló de fons amb els ingredients habituals del gènere. La gran diferència rau en la
transcendència d’un personatge tan retorçat i enfollit com el milionari John Du Pont, un
autèntic trastornat, perfecte exponent de la corrupció, el nepotisme i la impunitat dels
poderosos. Les manies, tics i desvariejaments d’aquest personatge fascinat també per les
armes i l’exèrcit li dona al film un aire crític que col·labora a desmuntar alguns
retrats d’americans modèlics i immaculats.
Però on la pel·lícula adquireix més rellevància seria en la seva faceta com a film que podria
inaugurar perfectament la cursa dels Oscar ja que destaquen sobremanera els treballs de
transformació i caracterització dels tres actors principals. Per si de cas, aquest dilluns ja
han desfilat per la catifa vermella de Cannes.
