cinema catal� . caT
Notícies anteriors
CANNES INTENTA DESENTRELLAR EL NUS GODARDI

El veter realitzador francs Jean-Luc Godard competeix enguany en la Secci Oficial amb el seu darrer experiment audiovisual Adieu au langage. Per el festival no ha comptat amb el cineasta i la imatge de Godard trepitjant la catifa vermella sha fet fonedissa. Godard ha renunciat a assistir a Cannes, denegant la invitaci dels seus directius, convertint-se de retruc amb el cineasta absent del Festival ms present en els comentaris i converses.
Per no cal enganyar-se, aquest lleig de Godard no cal tenir-lo en consideraci car Godard segueix fidel a Godard aix com el seu cinema continua anant contra el cinema. La llibertat creativa i la iconoclstia referencial del seu cinema est tan viva com sempre i Adieu au langage ns lensim exponent.
Odiat i reverenciat a parts iguales, el seu cinema pot ser tan avorrit o fascinant com vulgui cada facci. Per la meva posici s que no cal ser godardi per deixar-se arrossegar pel seu remol dimatges reverberades. No cal explicar de qu va la seva coreografia flmica perqu resulta fora quimric intentar-ho. Altres ments ms preclares ja sencarregaran de fer-ho.
Jo noms puc dir que lexperincia visual i sonora que desprn el relat calidoscpic de Godard rodat amb un bromista 3D ha estat senzillament meravellosa. Un desarticulat flux incessant i frentic dimatges i de sons amb profusi de cites, de dilegs declamats, dhomenatges, de jocs visuals amb els enquadraments i els formats, de sotragades, de repeticions, de fragments ficcionalitzats, de trossos de pellcules velles, dimatges documentals, dimatges virades, de personals reflexions sobre la histria i el present, o sobre la prpia condici de les imatges. I el carcter transgressiu i provocador del film de Godard es posa de manifest en tota la seva arrogncia atorgant protagonisme destacat a un gos. Resulta difcil explicar una artefacte flmic sense un fil narratiu i on les seves prpies imatges no fan ms que negar-se a si mateixes a cada pla, per jo noms puc dir que intentar desenredar el nus godardi durant lexhibici de la simfonia lrica Adieu au langage ha estat una de les experincies ms reconfortants daquest festival.

Cinema de la llagrimeta

A les antpodes del cinema alternatiu i dautoria extrema trobem el mateix vida una mostra de cinema comercial i convencional fet pensant en el gran pblic. Una mostra de com dues nimes poden conviure tranquillament en aquest aparador mundial del cinema que s el certamen francs. Michel Hazanavicius, el director francs del lesdeveniment cinematogrfic mundial The artist, generat precisament en el mateix festival de Cannes de lany 2011 i que va eclosionar en els Oscar 2012, ha presentat a concurs el llargmetratge The search.
s dagrair el voluntarisme del director per posar damunt la taula un ignorat conflicte a lEuropa de lEst com va ser la segona guerra de Txetxnia el 1999. Sens dubte, Hazanavicius omple un buit i contribueix a palliar el desinters del cinema per la convulsa i complexa realitat histrica daquesta repblica russa de religi islmica. Loblit de lafer de Txetxnia en el cinema contrasta amb latenci cinematogrfica que sha dispensat al conflicte bllic a lantiga Iugoslvia.
Es un cinema carregat de bones intencions que denncia obertament la repressi duta a terme pels russos lany 1999, en temps de Boris Ieltsin i Vladimir Putin, els quals van disfressar loperaci militar dofensiva anti-terrorista. Les matances, pillatge i bombardejos indiscriminats es va dur a terme davant del silenci dEuropa.
The search reparteix el protagonisme en diferents personatges afectats en diferent manera per aquest conflicte. Aquest repartiment ampli comporta que la pellcula sexplica en un format dhistries creuades. Tres germans es dispersen desprs de l&rsquo,assassinat dels seus pares a crrec de les tropes russes donant peu a una histria de nens de la guerra, orfes esgarriats vctimes innocents de la confrontaci. Un altre protagonista principal seria una francesa, Carole (Brnice Bjo), que recull testimonis de les atrocitats russes per la Comissi dels Drets Humans i es far crrec dun dels germans desvetllant un sentit maternal en ella.
Una pellcula que procura alertar sobre el desastre humanitari de la guerra de Txetxnia i el discurs a la comissi europea de Carole ns el perfecte exemple. Per el resultat s una pellcula fluixa que t amb alguns encerts com una idea habitual de partida com poden ser filmacions enregistrades en vdeo que desps obtindran un sentit revelador per illustrar-nos sobre levoluci dun jove rus enrolat a l&rsquo,exrcit convertit en un gos de presa. El problema principal s que Hazanavicius malgasta un seguit de tpics daquest cinema que saproxima als conflictes bllics internacionals sota una mirada humanitria i benintencionada, ja siguin en un pas afric o a lIraq.

Notcies - Cinema Catal . NET
Adieu au langage, de Jean-Luc Godard

lectures: 549

Una crnica de Joan MIllaret Valls/ACPG

22 de maig de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small