cinema catal� . caT
Notícies anteriors
L’ARRAUXAT TALENT DE DOLAN DESBORDA UN ENCOTILLAT LOACH

Mare coratge

El jove talent canadenc de noms 25 anys Xavier Dolan entra per primera vegada en la Secci Oficial del Festival de Cannes amb la sumptuosa pellcula Mommy desprs d’haver participat amb gran rebombori en la secci parallela Un certain regard amb Lawrence anyways l’any 2012.
Mommy s un tempestus melodrama familiar centrat en la vida impossible d’una mare vdua, Diane Die Despres (Anne Dorval), que recupera la custdia del seu fill hiperactiu afectat d’una patologia de comportament agressiu, Steve O’Connor Despres (Antoine-Olivier Pilon), desprs d’un perode d’internament. Una convivncia difcil viscuda i patida amb conflictes reiterats amb esclats constants de violncia del noi que afecten tan l’entorn familiar com la relaci amb el venat i amics de la mare. Una vida convulsa i problemtica que arriba fins al punt que anulla qualsevol possibilitat de reeixir d’una dona ja madura, tot i la voluntat que hi posa.
Una histria de resistncia d’una mare soferta i abnegada, una moderna herona sacrificada, que procura tirar endavant conjuntament. En aquesta relaci complicada de difcil gesti hi entra un tercer intrpret, la misteriosa vena Kyla (Suzanne Clement), de la qual desconeixem el seu passat, que es presta a ajudar a la atrafegada mare i el trastornat fill, com una estranya benefactora, incorporant miraculosament una certa encara precria estabilitat. Un tercet d’actors que porten a terme un treball estratosfric.
Es tracta d’una pellcula elegantssima, brillant, majestuosa, i que s projectada en l’inaudit format petit 1:1 que s’ajusta en el seu constrenyiment a aquesta histria tan fsica, corprea i emocional. Un s de format redut que provoca un moment esplndid quan el format s’expandeix, com forat pel jove protagonista, per reproduir i encomanar un moment pletric de felicitat i alegria.
Desprs el format es torna a comprimir per tornar a una normalitat anmala. Per per segona vegada el format es torna a estendre per ocupar enterament la pantalla de cinema i aix donar cabuda a una projecci futura, un altre moment de plenitud, el qual s’acostaria a un final feli i idllic. Encara que aquest moment fantstic s’esvaeix per retornar a la duresa de la vida diria quan el format es torna a contraure.

Classe d’adoctrinament

El reputat realitzador britnic Ken Loach de la m del seu guionista de capalera Paul Laverty repeteix com una norma no escrita en una competici que sempre l’ha mimat. Ara concursa a Cannes amb el film d’ambientaci histrica Jimmys Hall centrat en l’activista irlands d’esquerres Jimmy Gralton (Barry Ward) que torna a Irlanda a la dcada dels anys 30 desprs d’una estada de deu anys a Nova York com a exiliat.
L’arribada de Jimmy t lloc en un temps poltic ms assossegat polticament per que socialment coincideix amb la crisi econmica que es situa histricament al final de la guerra civil irlandesa, la qual va seguir a la finalitzaci de la Guerra d’Independncia amb la Gran Bretanya. Aix li permet al britnic Ken Loach reincidir en el territori conegut de les lluites socials histriques que tan l’interessen per poder esplaiar-se en la seva retrica poltica. I en la present ocasi retornem al temps de les divisions i tensions entre els mateixos irlandesos retratades amb anterioritat a El viento que agita la cebada Palma d’Or a Cannes 2006 -.
Per ara afegeix un component noveds, ms hedonista i ldic, enmig de la lluita entre oposats a travs de la importncia que pren un local social que dona ttol al film- on el lleure i el ball esdevenen prcticament revolucionaris enmig d’un entorn tan retrgrada. Un local construt de forma cooperativista que roman tancat i que ara Jimmy reprendr al tornar a casa. Un club social carregat de simbolisme ja que representa un espai comunitari obert a la lectura, l’aprenentatge de diverses matries o la prctica d’esports com a motor d’un activisme cultural i social en anys d’analfabetisme i control social d’una Esglsia molt conservadora.
Incideix en la confrontaci entre reaccionaris i esquerres focalitzant-ho en el paper del capell local, autntic poder fctic d’aquesta comunitat rural, que s’oposa al ball com si fos una cosa diablica, arribant fins i tot a titllar al lder local Jimmy danticrist. L’oposici entre el dogma religis i el plaer del ball, entre la tradici i els ritmes moderns com el swing o el foxtrot, converteixen aquest duel en una entrega ms de l’etern enfrontament entre la foguera inquisitorial i la llibertat de pensament, entre el reaccionarisme i el progressisme.
El serm del cineasta el podem compartir plenament, per com passa sovint a can Loach, el seu discurs pateix fora de la rmora del maniqueisme, de l’adoctrinament. Combreguem amb els valors del director per tamb li demanarem que les seves pellcules socials no fossin tan didctiques. La seva pellcula s una obra benintencionada i, per qu no, interessant, per ens mou ms a l’ensopiment que a la rauxa. I s que cinematogrficament no aconsegueixen desprendre’s d’un to convencional, massa encotillat.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 569

Una crnica de Joan Millaret Valls/ACPG

25 de maig de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small