cinema catal� . caT
Notícies anteriors
CONTUNDENT HISTRIA DE DEMOLICI RUSSA

Maledicci bblica

Desprs del guard que va obtenir el cineasta rus Andrey Zvyagintsev per Elena el 2011 en la secci Un certain regard del certamen francs, ara aconsegueix bones opcions de cara a la Palma d’Or grcies a aquesta gran tragdia russa banyada en litres de vodka que s Leviathan.
El protagonista Kolia, que viu amb Lylia i un fill fruit d’un matrimoni anterior, Romka, rep la visita del seu germ advocat en una zona costanera del nord de Rssia per assistir a un judici on s’ha de fallar sobre el seu desnonament desprs que l’alcalde es vol apropiar del terrenys. A partir d’aquest moment s’enceta una cascada indeturable d’esdeveniments dissortats per Kolia.
Aqu arrenca una tragdia de conseqncies imprevisibles que li serveix al cineasta rua per parlar tamb de la corrupci, el nepotisme o la burocrcia ineficient. Un conjunt de mals que troben en el batlle borratxo del poble, Vadim Sergeyich, un dels seus pitjors representants grcies al seu comportament gangsteril sota el paraiges de la impunitat que li dna el poder.
Andrey Zvyagintsev fa un discurs desencisat i molt autocrtic sobre un pas incorregible. I ho fa amb allusions clarssimes al rgim poltic rus amb retrats de Putin presidint els despatxos, i amb alguna imatge fugissera del provocador grup de punk rus Pussy Riot. D’igual manera, tamb s’incideix en el paper de l’esglsia ortodoxa arrenglerada amb el poder amb imatges explcites d’icones i figures religioses.
Les imatges de l’esquelet d’una balena o de vaixells ancorats i degradats pel temps sn una imatge recurrent que actua com a metfora d’aquest pellcula sobre la derrota i la desgrcia. La demolici de la casa del protagonista, un dels moments ms escruixidors de la pellcula i filmat des de l’interior de la casa, s la imatge definitiva sobre una pellcula de runes fsiques, per tamb personals i, fins i tot, morals.
Leviathan s una impressionant pellcula que narra el recorregut vital d’un pobre home presidit pel fatalisme, una histria sobre la malastrugana d’un home i de la seva famlia. Un itinerari encaixonat temporalment entre dues sentncies judicials dictades, tan fredes com implacables. Una existncia viscuda com una vella maledicci bblica, d’ antigues premonicions d’un cataclisme. Un film d’aires apocalptics.

Dames del teatre

El realitzador francs Olivier Assayas repeteix en la Secci Oficial de Cannes amb Sils Maria desprs d’haver competit ja en repetides ocasions en el festival francs. La seva darrera pellcula est centrada en una famosa actriu que ronda la quarantena, Maria Enders (Juliette Binoche), que viatja a Zurich en tren acompanyada de la seva jove agent personal, Valentine (Kristen Stewart) per homenatjar un dramaturg molt estimat per ella.
Per durant el trajecte s’assabenta que acaba de morir i aix trastocar els seu plans. Aix coincideix amb l’inters d’un director perqu la popular actriu accepti el paper que li ofereix i que no s altra que el paper d’una dona madura, Helena, en una obra de l’escriptor mort que ella ja havia interpretat en el teatre fa molts anys, per on feia, evidentment, el paper de la contrincant en l’escena, Ingrid, molt ms jove.
Aquesta pea teatral, en qu Ingrid tamb empeny al sucidi a Helena, confronta l’actriu amb l’inexorable pas del temps. Aix la sumeix en un estat d’ansietat que li desvetlla antigues experincies i records del passat. S’installa en una creixent sensaci d’estranyesa, de desconnexi amb el mn i, sobretot, amb la joventut actual. Aquest desfasament generacional un cop s’arriba a l’edat madura li fa menystenir les opinions que pugui tenir la seva agent o riure’s de les dots interpretatives d’una famosa actriu adolescent de Hollywood que far d’Ingrid al costat d’ella en el nou muntatge escnic, Jo Ann Ellis (Chloe Grace Moretz).
Com en algunes pellcules ambientades en el mn del teatre o del cinema, Assayas sap treure profit dels assaigs entre l’actriu i la seva agent per crear una atmosfera torbadora en qu la ficci del text sembla barrejar-se amb la realitat de la relaci actual de les dues dones. S’aconsegueix crear un clima de confusi entre la veritat i la mentida, entre els desitjos ocults de la jove agent personal envers l’actriu madura i la representaci d’una obra que parlar de coses semblants.
Fins i tot, el teatre sembla alimentar l’estructura flmica d’aquesta pellcula dividida clarament en dos parts i un epleg, com una mostra de que el teatre i el cinema conviuen i caminen plegats. Assayas fa un homenatge a un film antic de muntanya en blanc i negre, Maluja Snake, sobre una llengua de boira que inunda una vall alpina, com una cataracta de nvols que avana i colga la vall.
I en aquesta vall hi ha el poble sus de Sils Maria, poble de residncia de l’escriptor desaparegut que esdev la localitzaci del segon acte de la pellcula i que dona lloc que dna nom al ttol. En aquesta segona part, el paisatge alp es converteix en un protagonista ms fins a culminar precisament amb aquest fascinant i meravells fenomen meteorolgic que comportar un fet absolutament enigmtic i potser irresoluble.
No cal dir que la pellcula d’Olivier Assayas esdev una rica i atractiva experincia amb el teatre com a motor de fons mentre ens obsequia amb una magistral interpretaci de Juliette Binoche com a esplendorosa dama del teatre amb un seguit de registres i transformacions fsiques senzillament admirable.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 578

Una crnica de Joan Millaret Valls/ACPG

25 de maig de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small