cinema catal� . caT
Notícies anteriors
WINTER SLEEP DE NURI BILGE CEYLAN SEMPORTA SENSE OPOSICI LA PALMA DOR

El jurat de la Secci Oficial la 67a edici del Festival Internacional de Cinema de Cannes, presidit per la realitzadora Jane Campion, ha dictat un palmars repartit que ha intentat acontentar a totes les pellcules favorites. Nombroses pellcules podien aspirar a premi enmig duna edici notable i podrem dir que les pellcules ms destacades han obtingut alguna mena de reconeixement. Crec que sha fet justcia al distingir Winter sleep del turc Nuri Bilge Ceylan amb la Palma dOr ja que es tracta dun film senzillament magistral que, com avanvem en les primeres crniques del certamen, ja ens va deixar una empremta inesborrable.
Nuri Bilge Ceylan s un vell amic del festival francs, on ha participat en mltiples ocasions, i tamb s un bon conegut dels ms cinfils, ja que hem tingut la gran sort de que les seves pellcules shan pogut veure amb regularitat i periodicitat als nostres cinemes. Aquest important guard, certificat tamb pel premi de la crtica internacional FIPRESCI, es suma a un admirable llistat de guardons en el propi certamen francs grcies a pellcules com Once upon a time in Anatolia (2011); Tres monos (2008) o Uzak (2003).

El llarg hivern de la vida

Winter sleep es una superba pellcula de tres hores de durada centrada, bsicament, en la vida dAydin, actor jubilat que regenta un hotel per turistes estrangers en una zona rstega dAnatlia. Aylin s tamb dun columnista dun diari que est casat amb una dona ms jove i que acull tamb temporalment a la seva germana separada. Un simple incident amb els seus miserables llogaters sembla prendre foc a una metxa de ressentiment que no parar dencendres per fer emergir tamb un soterrat conflicte social. I quan salbira el llarg hivern de lestepa anatlica, es disposa a marxar cap a Istanbul com sempre, com una fugida, escapant del seu entorn, amics, familiars i els seus ancestres.
La pellcula teixeix un complert mosaic hum al voltant daquest hoteler envellit, de carcter intractable i arrogant, fet a base dencontres progressivament carregats de retrets en qu el petulant i vanits protagonista comena a copsar com el perceben els ms propers. Es tracta duna obra cuinada a foc lent, de ritme sostingut, perfectament mesurada, aparentment distesa i intranscendent - alguns en dirien avorrida -, per que gradualment va creixent i es va densificant amb diferents capes i estrats que afegeixen complexitat i transcendentalitat, sobretot per la vida superficial de laltiu protagonista principal, fins al punt que acaba per emmudir-nos grcies a la seva bellesa, humanitat i sensibilitat.
El cineasta turc s capa de crear moments antolgics amb llargues seqncies en interiors domstics amb un domini exhaustiu dels enquadraments i la seva composici aix com una solvncia increble en lescriptura dels dilegs i un inusual magisteri per controlar el temps de les situacions. Aix, un seguit de trobades de recolliment a la vora del foc, en escenes illuminades per les pampallugues del crepitar de les brases, en qu els protagonistes successivament es confessen i es sinceren en llargues converses, aconsegueixen una rara intensitat, una increble profunditat, una serena melancolia i una fora emocional senzillament trasbalsadora.

Larrauxat talent del jove Xavier Dolan es fa mereixedor del Premi del Jurat ex-aequo

El jove talent canadenc de noms 25 anys Xavier Dolan entra per primera vegada en la Secci Oficial del Festival de Cannes amb la sumptuosa pellcula Mommy, desprs dhaver participat com un hurac en la secci parallela Un certain regard amb Lawrence anyways lany 2012, i s coronat amb el Premi del Jurat ex-aequo al costat del veter inconformista i irredempt Godard.
Mommy s un tempestus melodrama familiar centrat en la vida impossible duna mare vdua que recupera la custdia del seu fill hiperactiu afectat duna patologia de comportament agressiu desprs dun perode dinternament. Una vida tan convulsa i problemtica que arriba fins al punt que anulla qualsevol possibilitat de reeixir duna dona ja madura. Una histria de resistncia duna mare soferta i abnegada, una moderna herona sacrificada, que comptar a lajuda duna misteriosa vena, una estranya benefactora, incorporant miraculosament una precria estabilitat.
Mommy s una pellcula elegantssima, brillant, majestuosa, i que s projectada en linaudit format petit 1:1 que sajusta en el seu constrenyiment a aquesta histria tan fsica, corpria i emocional. Un s de format redut que provoca un moment esplndid quan el format sexpandeix, com forat pel jove protagonista, per reproduir i encomanar un moment pletric de felicitat i alegria.

El veter cineasta Jean-Luc Godard rep finalment un guard del festival francs

El veter realitzador francs Jean-Luc Godard ha competit enguany en la Secci Oficial amb el seu darrer experiment audiovisual Adieu au langage, tot i que va renunciar a assistir al festival fent un lleig gens escandals als directius de Cannes. I aquest reconeixement tard que comporta el Premi del Jurat ex-aequo, al costat del jove Xavier Dolan, tampoc lemps a un realitzador tan provocador i transgressiu com Godard a trepitjar la catifa vermella de les celebritats.
Lexperincia visual i sonora que desprn el relat calidoscpic de Godard Adieu au langage, rodat amb un bromista 3D, ha estat senzillament meravellosa. No cal trencar-se les banyes per intentar desenredar el nus godardi i troba un sentit enmig duna cataracta dimatges on unes neguen el sentit a les altres. La seva simfonia dimatges i sons s un desarticulat per fascinant flux incessant i frentic dimatges entretallades.
Una riuada cabalosa carregada de profusi de cites, de dilegs declamats, dhomenatges, de jocs visuals amb els enquadraments i els formats, de sotragades, de repeticions, de fragments ficcionats, de trossos de pellcules velles, dimatges documentals, dimatges virades, de personals reflexions sobre la histria i el present, o sobre la prpia condici de les imatges.

La maledicci bblica de Leviathan semporta el Premi al millor gui

El rus Andrey Zvyagintsev obt un nou guard desprs del premi obtingut per Elena el 2011 en la secci Un certain regard del certamen francs. Ara aconsegueix el guard al Millor Gui per la seva gran tragdia russa banyada en litres de vodka Leviathan. Andrey Zvyagintsev dirigeix una impressionant pellcula que narra el recorregut vital dun pobre home presidit pel fatalisme, una histria sobre la malastrugana dun home i de la seva famlia. Un itinerari encaixonat temporalment entre dues sentncies judicials dictades, tan fredes com implacables. Una existncia viscuda com una vella maledicci bblica, d antigues premonicions dun cataclisme.
Les imatges de lesquelet duna balena o de vaixells ancorats i degradats pel temps sn una imatge recurrent que actua com a metfora daquest pellcula sobre la derrota i la desgrcia. La demolici de la casa del protagonista, un dels moments ms escruixidors de la pellcula i filmat des de linterior de la casa, s la imatge definitiva sobre una pellcula de runes fsiques, per tamb personals i, fins i tot, morals.

La mirada documental de La meraviglie dAlice Rohrwacher semporta el Gran Premi del Jurat

Dins de la Secci Oficial sha presentat La meraviglie de la directora italiana Alice Rohrwacher centrada en una famlia que viu voluntriament al marge del mn en una masia allunyada amb un estil de vida absolutament alternatiu i deconomia autosuficient. Per no s un film buclic sobre les excellncies de la vida rural en rgim de comuna com a expressi mxima de vida en llibertat fora del sistema.
La directora aconsegueix el mrit de aproximar-se a aquesta famlia atpica dinadaptats socials reflectint algunes contradiccions que la desestabilitzen. El patriarca s un alemany de trets autoritaris que tracta a les seves prpies filles com a m dobra esclava per que alhora vol tamb preservar al preu que sigui lesperit crata.
Predomina una mirada quasi documental, plena dimmediatesa i autenticitat, a la vida autrquica daquesta famlia-cooperativa. Tamb sap treure un profit majscul de les inquietuds i dilemes de les dues filles ms grans al creuar el llindar de ladolescncia. Una feminitat puixant que es revela a travs de ladmiraci per trets de la societat establerta com poden ser les canons ballables de la rdio i, sobretot, de latractiu que exerceix sobre les noies un programa de televisi que dona peu al ttol de la pellcula.

Notcies - Cinema Catal . NET

lectures: 649

Una crnica de Joan Millaret Valls/ACPG

27 de maig de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small