cinema catal� . caT
Notícies anteriors
EL FACTOR HUM

No hi ha dubte que a la cartellera actual, almenys per nombre de sales i volum de butaques disponibles, cada cop es va accentuant ms el predomini del cinema fantstic, la cincia ficci, els superherois, o els blockbusters dacci, amb molt efecte especial i 3D. I tot i que aquest tipus de producte, quan est ben fet, pot oferir un entreteniment de qualitat, tamb s cert que tamb sagraeixen pellcules ms humanes, ms realistes, ms properes, que tinterroguin directament a tu com a espectador sobre com et comportaries en una situaci quotidiana, i que retratin sense complexes els sentiments de les persones. Per aix, una cinta com 10.000 Km, et recorda que dins la vorgine de Hollywood, tamb existeix un altre tipus de cinema i que pots arribar a gaudir-lo tant o ms que laltre.

Desprs del seu xit incontestable al darrer Festival de Mlaga, on va ser la gran guanyadora amb els premis a millor pellcula, millor direcci, millor actriu, millor guionista novell i el premi especial de la crtica, ara 10.000 Km intentar que el gran pblic sigui tamb cmplice daquesta radiografia de la parella moderna i les relacions a distncia que cada cop proliferen ms a la nostra societat. El director Carles Marqus-Marcet, que fa uns anys, a ligual que la protagonista, tamb va travessar lAtlntic per fer un mster en Direcci Cinematogrfica a UCLA, ha aconseguit tirar endavant el projecte de rodar un llargmetratge desenvolupant el seu curt Mateix lloc, mateixa hora.

Amb tan sols 2 actors en pantalla durant els 98 minuts de metratge, i prcticament noms dues localitzacions, ens acosta la histria de dos joves que arran duna oferta de feina per ella, han de posposar els seus plans de tenir fills, i separar-se durant lany que ser a Los Angeles realitzant un projecte de fotografia. La cinta es planteja en 3 actes, i de manera absolutament intimista, com si duna obra teatral es tracts; per en cap moment deixa de banda una narrativa i una planificaci 100% cinematogrfiques, aprofitant amb enginy els mnims elements tcnics i escenogrfics que el pressupost i la histria posen al seu abast. Comenant per un magnfic pla seqncia inicial de 20 minuts, en qu el director demostra les seves innegables capacitats darrera la cmera, per planificar al detall els moviments dels actors i anar-los seguint amb una aparent naturalitat i senzillesa, a la vegada que amb un gui molt ben trenat, planteja perfectament la situaci i els efectes que t sobre cada membre de la parella la notcia que els far replantejar-se el proper any de la seva vida, en qesti de 5 minuts.

A partir daqu, a travs de les pantalles dordinador amb qu es comuniquen, i el pas lent per implacable dels dies, es va descrivint levoluci de la relaci en el nou context de la distncia, i com necessriament la condicionar, per ms bons propsits que es fessin i per ms solidesa de partida que tinguessin. Els inevitables alts i baixos, es mostren amb naturalitat, sense jutjar ning, sense bons i dolents, simplement descrivint la vida tal com s, amb els sentiments i comportaments de sempre, per traslladats als nostres dies. Mostrant com latzar, un e-mail, pot canviar tota una vida tal i com la tenies planificada. Com a la fi, en algun moment de la nostra singladura vital, es posar a prova la nostra capacitat dadaptaci als canvis, i daix en dependr en gran mesura la nostra felicitat. El pragmatisme enfront el risc. La distncia enfront el distanciament.
La cinta, potser fins i tot de manera involuntria, acaba essent tamb un retrat molt fidel del que li ha tocat viure a la joventut daquests anys de la crisi, amb la necessitat de sortir a lestranger a cercar oportunitats laborals, i de com aix fa molt difcil compaginar la vida personal i professional. A la vegada que deixa constncia de la importncia actual de les noves tecnologies i de les noves maneres de relacionar-se, tot i que no sempre acabin essent la soluci a tot. Una joventut (aparentment) amb nous valors, noves maneres dentendre la vida, dafrontar els reptes, els problemes, i amb noves prioritats. Que tot i que sens dubte no s el primer ni el darrer cop que es veu en una pellcula, si que cal reconixer que en aquesta ocasi sha aconseguit plasmar amb un aire nou, fresc, relativament innovador, i per si fos poc, proposant tamb coses des del punt de vista cinematogrfic.

Per si la histria, la direcci i el gui sn importants, no ho sn menys els 2 actors que porten en solitari tot el pes de la narraci, i que han de posar rostre a aquesta parella que passa per estats dnim tan diversos, sovint en la mateixa escena. En aquest sentit, cal reconixer el mrit tant del catal David Verdaguer, com de la britnica de pares espanyols Natalia Tena, que amb la seva participaci prvia a Harry Potter i Game of Thrones, de ben segur que ha estat un reclam per una part del pblic. I s que no hi ha dubte que Carles Marqus-Marcet ha trobat els dos cmplices perfectes, per tal de posar en imatges el seu gui coescrit amb Clara Roquet. Dos actors que assumeixen un gran risc, ja que shan de despullar (literal i metafricament) davant la cmera, i deixar-se portar per un director que els condueix per un laberint de petits moments, cada un dells amb els seus matisos i el seu enfocament particular. Una cinta amb una planificaci i un nombre de primers plans, que fa que la seva interpretaci no pugui ser millorada o corregida a la sala de muntatge. Per aix, tot i que encara sigui molt dhora, caldr comenar a posar aquests dos noms a les travesses dels Gaud i dels Goya, desprs que el festival dAustin ja hagi reconegut el seu mrit.

En definitiva, una obra cinematogrfica feta en estat de grcia per tots els seus participants. Amb una illusi, un esfor, una implicaci i un bon rotllo que es noten a cada fotograma. Un petit gran miracle del set art, que deixa patent per ensima vegada, que sovint, el talent pot suplir amb escreix el pressupost, i les histries ms humanes que saben tocar la fibra de lespectador i crear moments democi, poden ser tant o ms gratificants que moltes cintes pensades, produdes i distribudes com a productes de consum massiu i beneficis rpids, per que a vegades, poc tenen a veure amb lacte de creaci artstica.

Notcies - Cinema Catal . NET
Escena de la pellcula

lectures: 605

Una crtica de Marc Serra

6 de juny de 2014


Comparteix la notcia a:  comparteix per e-mail comparteix a la tafanera comparteix a meneame comparteix a digg


Afegir comentaris:
* Comentaris:
Nom:
* Com a mxim pots omplir 255 carcters.


Inici | Qui som | Mapa del lloc web | Contacteu amb nosaltres | think-small