Estrena tardana de El sueño de Ellis del nord-americà James Gray després que la pel·lícula fos projectada ja fa més d’un any en el festival de Cannes 2013 sota el seu títol original The immigrant. Aquest film no es va endur cap guardó però va deixar bones sensacions en una competició extraordinària on James Gray s’hi manté fidel després de concursar-hi amb anteriors i extraordinaris treballs com Two lovers (2008) o La noche es nuestra (2007).
El sueño de Ellis explica l’arribada de dues germanes immigrants poloneses, Ewa (Marion Cotillard) i Magda Cibulska (Elena Solovey), a Ellis Island, Estats Units, el 1921 disposades a assaborir el somni americà fugint de la pobresa. Per evitar la repatriació només desembarcar, Ewa caurà en les mans d’un home que sembla voler ajudar-la, Bruno Weiss (Joaquin Phoenix). La seva condició d’immigrant il·legal l’obliga a sotmetre’s als favors d’aquest benefactor interessat que l’obliga a prostituir-se per guanyar els diners que ha d’enviar a la seva germana tísica, Magda, retinguda en un hospital, en quarantena.
Com resulta previsible en el cinema de Gray, no ens trobem davant d’una pel·lícula que remarqui els aspectes socials o històrics de l’època, sinó enfront d’un cinema que privilegia el retrat de personatges complexos que col·lideixen entre ells així com la mostra d’un conjunt de valors essencials posats en entredit. La desesperada necessitat dels diners enmig d’una història de supervivència és repetidament explicitada per Ewa que ha de vendre el seu cos mentre empassant-se el seu orgull i les seves creences religioses.
Predominen sensacions estranyes, paradigmàtiques, com la d’aquesta dona protegida i ajudada pel seu proxeneta, que a la vegada l’explota i l’esclavitza. D’igual manera, els propis familiars d’Ewa que l’havien de recollir, ara la repudien. Una dona en una condició d’indefensió i vulnerabilitat extrema, una dona en precari que ens ensenya com la misèria i la necessitat pot corrompre i embrutar les ànimes càndides i innocents. Ewa es converteix en un clar exponent de la puresa i la bondat ultratjada, revers amarg del somni americà.
James Gray juga la carta del melodrama d’alè antic en què sembla reviure la sumptuositat tràgica del cineasta pioner nord-americà Griffith en els seus films protagonitzats per Lillian Gish en què aquesta encarna la figura d’heroïna sacrificada. I amb l’actriu francesa Marion Cotillard, James Gray intenta traçar aquesta complicitat. A part cal recalcar també el paper esquizoide i trastornat als quals ens té acostumats Joaquin Phoenix en el marc del cinema de Gray. Ara ens trobem davant d’una nova manifestació de personatge escindit amb aquest proxeneta dividit entre l’amor que sent envers la noia i el profit que en treu.
El sueño de Ellis és un melodrama d’una solidesa i exquisidesa cinematogràfica incomparable, encara que està mancat de la pulsió trasbalsadora que commou i encongeix els cors. Però convé subratllar que el treball de Gray és únic alhora de crear atmosferes saturades amb un posada en escena impecable en què l’atapeïda bellesa de les seves composicions es manté inalterable contagiant sempre una rara sensació de densitat i toc malaltís.
