Els universos tèrbols de Patricia Highsmith
retornen a la cartellera en aquesta adaptació de la seva novel·la negre Las dos caras de
enero de la mà del director debutant Hossein Amani –guionista de Drive (2010,
Nicolas Wending Refn)-. Highsmith és una magistral creadora d’atmosferes corruptes i
personatges esbiaixats per reforçar una retorçada ambigüitat humana. Utilitza motius com la
usurpació d’identitat, els antagonismes socials, el desig sexual, l’atracció homoeròtica, el
joc de les aparences o el dimoni de la gelosia per dinamitar les relacions entre amics.
Ens retrobem una parella de nord-americans de viatge per Europa que recala a Grècia l’època
dels seixanta, anys d’eclosió del boom del turisme estranger, conformada per un ric home de
negocis, Chester (Viggo Mortensen), i la seva jove i nova esposa, Collette (Kristen Dunst).
Durant les vacances fan amistat amb un jove nord-americà, Rydal (Oscar Isaac), instal·lat en
aquest país sobrevisquent d’enganyar incautes turistes amb petits furts i martingales diverses.
Però un estrany afer a l’hotel dels rics turistes visitants, que desvetllarà un passat ocult,
unirà perillosament i indefectiblement aquest tres personatges en una incerta i erràtica
escapada.
Aquesta pel·lícula ens retrotrau als llocs i temes coneguts d’algunes versions de la magistral
escriptora nord-americana com El talento de Mr. Ripley (1999, Anthony Minghella) –
segona adaptació cinematogràfica de la seva novel·la homònima després de A pleno sol
(1960, René Clément)-. Però a Las dos caras de enero descobrim una versió massa pulcra
on la tocada i posada ambientació d’època no permet traspassar la façana de la superficialitat.
Detectem un clima de suspens i intriga de baixa intensitat incapaç d’afrontar la convulsió que
ho sacseja tot. El caràcter explosiu de les pulsions i desitjos amagats i entrecreuats resta
indefinit i imprecís. Es manté el poder dels suggeriments, les insinuacions, els cops amagats,
però malauradament trobem a faltar l’espessor d’allò podrit, la torbació d’allò malaltís, trets
identitaris de la literatura de Patricia Highsmith.
